CatalunyaDiari.cat

Telegram : +34 629 74 76 77

E-Mail: info@catalunyadiari.cat

Tot allò que et cal saber sobre les funcions del llenguatge

T'expliquem les teories relacionades amb aquesta part de la comunicació d'una en una i de manera detallada
Les diferents funcions del llenguatge en funció dels diversos teòrics que hi ha | Melany Rochester / Unsplash

 

L'acte comunicatiu del llenguatge serveix perquè un emissor transmeti la seva idea a un receptor o diversos, i segons l'objectiu del llenguatge i la manera de coordinar-se que tenen els factors de l'acte comunicatiu es poden establir les diverses funcions existents del llenguatge.

 

Tot i que podria semblar quelcom complex, en realitat no ho és tant, i hi ha diversos lingüistes que ho han arribat a plasmar a través d'esquemes teòrics que podem entendre i que ajuden a determinar les diferents funcions del llenguatge existents.

 

 

En què consisteixen les funcions del llenguatge?

Les persones han adquirit el llenguatge com a eina per tal de comunicar-se, i les funcions del llenguatge en concret volen donar resposta a la finalitat que persegueix aquesta eina. Roman Jakobson, el gran teòric al voltant d'aquest tema, afirma que la llengua consisteix en un sistema funcional que té una intencionalitat de tipus comunicatiu i expressiu.

 

Jakobson formava part de l'anomenat corrent estructural-funcionalista, que se centrava sobretot en el vincle existent entre la comunicació i el llenguatge, i contemplava la llengua en relació amb la seva funció comunicativa. Les funcions del llenguatge les estableix a través de l'anàlisi d'aquells elements que configuren l'acte concret de la comunicació.

 

D'aquesta manera, es creu que l'acte de la comunicació té un total de sis factors que l'integren: l'emissor, el receptor, el missatge, el context, el codi i el contacte. Si volem copsar millor les funcions del llenguatge, hem de basar-nos en la premissa que afirma que el llenguatge fa la seva adaptació al voltant de les intencions que té l'emissor. Tant la intenció del parlant com la disposició de tots aquells elements que configuren l'acte comunicatiu s'encarreguen de determinar les diferents funcions del llenguatge.

 

Karl Bühler i les funcions del llenguatge

El lingüista Karl Bühler, abans que Roman Jakobson, es va encarregar d'establir les funcions del llenguatge segons la seva concepció que considerava que l'acte de la comunicació es basava en la relació de tres factors diferents: l'oient, el parlant i el missatge.

 

Amb aquesta base, va descriure un total de tres funcions diferents a la seva obra de l'any 1934 titulada 'Teoria del llenguatge'.

 

1. La funció representativa

La funció representativa del llenguatge ajuda a transmetre la informació objectivament. A banda, s'emmarca dins de la relació que hi ha entre la realitat i el símbol que forma part del nivell cognitiu del llenguatge, perquè la intenció del parlant és representar, és a dir, referenciar realitats i objectes externs i significar continguts cognitius.

 

Així, aquesta funció possibilita la transmissió de coneixements per mitjà del llenguatge: l'expressió i la creació del pensament de les persones.

 

2. La funció expressiva

Aquesta funció ajuda a vehicular els estats d'ànim, els sentiments, les emocions i les actituds de l'emissor. D'aquesta manera, l'emissor és capaç d'expressar els seus desitjos, les seves voluntats i totes les intencionalitats comunicatives subjectives gràcies a la funció expressiva.

 

3. La funció conativa

Té la capacitat d'expressar intencions de tipus subjectiu o objectiu. Ara bé, la seva principal particularitat és que està centrada en el receptor, perquè aquí la intenció del llenguatge és fer una apel·lació a l'oient a través de suggeriments, de mandats o d'ordres. Es tracta, de fet, d'una funció apel·lativa. 

 

Diverses persones duen a terme una exemplificació del llenguatge | Rawpixel

 

Roman Jakobson i les funcions del llenguatge

Roman Jakobson era un lingüista d'origen rus que pensava que amb el marc interpretatiu de Karl Bühler no n'hi havia prou, perquè va estar molt influenciat pels estudis que va fer al voltant del vincle entre la poètica i el llenguatge, i va establir una teoria de més complexitat. A banda de l'oient, el parlant i el missatge, va encarregar-se d'afegir tres elements més dins de l'acte de la comunicació: el codi, el contacte i el context.

 

Això va fer que apareguessin les sis funcions del llenguatge que engloba el seu sistema, que constitueix el que gaudeix de més acceptació.

 

4. La funció referencial

Les tres primeres funcions que estableix la teoria de Jakobson tenen una coincidència amb la de Bühler en el sentit que contemplen una funció conativa, subjectiva i representativa. La funció referencial, que també s'anomena informativa o representativa, en aquest cas concret està centrada en el referent i s'encarrega de definir les relacions que s'estableixen entre el missatge i l'objecte al qual fa referència.

 

L'objectiu essencial d'aquesta funció és donar a conèixer una realitat de l'exterior, i sovint s'identifica a través de la tercera persona gramatical, de les frases enunciatives i dels verbs en mode indicatiu.

 

5. La funció emotiva

Aquesta funció es correspon amb l'expressiva de Karl Bühler, que també s'anomena funció simptomàtica. Se centra principalment en l'emissor i ajuda a expressar les voluntats, preferències, desitjos i sentiments que té. Per aquest motiu, normalment es vincula amb l'ús de la primera persona gramatical, de les frases exclamatives i dels verbs en mode subjuntiu.

 

6. La funció apel·lativa

Igual que passa a la funció conativa de Karl Bühler, la funció apel·lativa de Roman Jakobson està centrada tant en l'emissor com en la manera d'influenciar-lo a través de suggeriments, ordres o apel·lacions. En aquesta situació, es fan servir normalment frases exhortatives en les quals destaca un consell, una demanda o una ordre, i habitualment es fa servir el mode imperatiu dels verbs i la segona persona gramatical.

 

 

7. La funció fàtica

En aquest cas, hi ha una complicació del marc interpretatiu de Roman Jakobson pel que fa a les funcions del llenguatge. Quant a la funció fàtica, cal remarcar que està centrada en l'atenció i el canal que l'emissor estableix sobre si mateix. Dit de manera més clara i simple, la funció fàtica del llenguatge es produeix en els casos en què l'emissor té la intenció d'interrompre, allargar o establir una conversa. 

 

En general, es tracta de quan l'emissor es vol assegurar que el canal de comunicació va bé, a través d'expressions per tal d'assegurar-se que tot funciona, com ara «em sents?» o per mitjà de frases per cridar l'atenció del seu receptor, com ara «m'estàs entenent?».

 

Al llenguatge habitual, hi ha diferents fórmules que l'emissor pot fer servir per tal d'allargar el discurs que està formulant, com ara «tal com deia...»

 

8. La funció metalingüística

Aquesta funció del llenguatge es fonamenta en el codi, en el procés de reflexió sobre el propi llenguatge que efectuen el receptor i l'emissor. Per això es vincula amb el nom de metallenguatge, cosa que vol dir «més enllà del llenguatge». Sempre que es pensa en el significat d'un mot, l'estructura d'una frase o la funció sintàctica, es recorre a la funció metalingüística.

 

Dins del llenguatge escrit, aquesta funció s'assenyala amb l'ajuda de la cursiva o les cometes, com ara a la frase «'Jugar' és un verb». Oralment, la paraula queda remarcada per mitjà d'una entonació emfàtica o especial.

 

9. La funció poètica

Roman Jakobson es va encarregar d'estudiar aquesta funció del llenguatge de manera exhaustiva, perquè tenia un gran interès pel vincle entre la poètica i el llenguatge, segurament derivat del corrent simbolista que estava en auge a la seva Rússia natal.

 

En concret, aquesta funció del llenguatge està centrada en el propi missatge, i això vol dir que la rellevància no recau en les coses que es diuen sinó en la manera en què es diuen. A banda, trobem la funció poètica tant dins del llenguatge col·loquial com del literari, tot i que sempre intenta cridar l'atenció del missatge a través de la seva forma estètica, amb l'ús de les figures estilístiques.

 

Les funcions del llenguatge estan definides principalment en tres teories diferents | Ben White / Unsplash

 

Michael Halliday i les funcions del llenguatge

Michael Halliday va ser un lingüista que l'any 1978 va criticar el sistema estructuralista a través del llibre 'Language as a Social Semiotic', que per tal d'establir les funcions del llenguatge inclou també el factor sociocultural. 

 

D'aquí s'estableix un altre esquema diferent, amb funcions del llenguatge noves que cal tenir en compte. 

 

10. La funció ideativa

El sistema que proposa Halliday té com a gran novetat que, contràriament a allò que passa amb els de Jakobson i Bühler, que presentaven el receptor i l'emissor com a entitats aïllades del context, fa que tots tres pertanyin a un mateix conjunt. Així, per al sistema funcionalista de Halliday, el llenguatge constitueix un acte social.

 

Per aquesta raó, la funció ideativa del llenguatge —que correspon a la funció representativa— fa una definició del vincle que existeix entre la persona que parla i el món en què viu, que l'envolta. Aquí, el llenguatge s'encarrega d'expressar l'experiència del parlant i la cosmovisió, i ajuda a estructurar i a determinar la manera a través de la qual veu el món.

 

11. La funció interpersonal

A través del llenguatge s'estableixen les relacions socials, i la funció interpersonal es defineix a partir d'aquest objectiu. Aquí, la dimensió que adopta el llenguatge és social, perquè es basa en una funció interactiva que contribueix a l'expressió dels rols socials diferents que existeixen, a través de la seva incorporació a la comunicació.

 

12. La funció textual

Es fonamenta en l'ús instrumental del llenguatge per tal d'acomplir les dues funcions que acabem d'explicar, i ajuda a consolidar la cohesió entre les diferents parts que té un text i l'adequació d'aquest text a la situació específica que l'envolta.