rtc-config='{"urls": ["https://catalunyadiari.com/rtc_config?h=CANONICAL_URL&key=section_cd"]}'

Catalunya Diari

Telegram : +34 629 74 76 77

E-Mail: info@catalunyadiari.cat

Els 10 trets que et permetran detectar els psicòpates

Et mostrem les característiques intrínseques d’aquesta mena de personalitat
Els 10 trets que et permetran detectar els psicòpates. | Cedida

 

És una cosa recurrent: moltes vegades a les notícies veiem com un individu que semblava normal, que era apreciat pels demés i que no havia tingut mai un comportament estrany, un bon dia ha de declarar davant el jutge perquè ha comès diversos assassinats que han deixat tothom amb la boca oberta. Una persona que està absolutament integrada dins de la societat es transforma, de cop, en criminal.

 

Aquests fets que passen més sovint del que sembla ens poden conduir a fer-nos una pregunta que podria sonar una mica macabra:

 

Si em trobés davant d’un psicòpata, sabria identificar-lo?

Encara que els psicòpates no necessàriament han de perpetrar crims o altres delictes, és cert que els seus trets de la personalitat poden dur-los a violar les regles de la convivència en societat de la mateixa manera que podria fer-ho algú desesperat, aïllat i que no tingués recursos. Ara bé, els psicòpates compten amb recursos socials: a banda de gaudir d’un bon carisma, són capaços de fer bona impressió en els altres. Per aquest motiu, en moltes ocasions, detectar un psicòpata que està a punt de cometre una il·legalitat no és gens senzill.

 

Identificar una persona amb trets psicopàtics

Aleshores, hem de preguntar-nos si els psicòpates es poden detectar. Cal tenir en compte que cada persona amb trets psicopàtics viu de forma diferent a la societat, cosa que molts cops marca grans distàncies amb els trets que estableixen els manuals de diagnòstic típics o els experts en la matèria que afirmen que hi ha unes úniques característiques determinades a totes les psicopaties. Semblaria, de fet, que els psicòpates que es disposen a perpetrar crims cada dia estiguessin aconseguint aixecar menys sospites.

Els 10 trets característics dels psicòpates

Ara bé, existeixen alguns models de comportament que poden ajudar-nos a identificar els psicòpates, en part gràcies a les estadístiques. A continuació, et mostrem 10 claus que sovint són indicatives per als experts.

 

1. Els objectius, a curt termini

Sovint, els psicòpates es caracteritzen per una manera de viure que es basa en la imminència, per la qual cosa el futur no els angoixa gaire si ho comparem amb les metes més immediates —sobretot en el cas que siguin molt primàries i que es fonamentin en els impulsos. Tenen una inclinació a satisfer sobretot les necessitats essencials —gana, habitatge, sexe, etc.—, cosa que deixa els seus plans de futur en un punt més secundari, fent que no els concebin amb gaire precisió.

 

Són capaços de preparar-se per tal d’assolir un objectiu que els importi, però sovint aquestes fites estan basades en la consecució de resultats en un termini relativament curt. Un exemple d’això seria el robatori d’un automòbil de luxe per part d’un psicòpata propens a la criminalitat per tal de presumir davant d’una noia de la qual es vol abusar sexualment aconseguint que pugi al cotxe.

 

 

2. La mitomania

En aquesta vida, cal remarcar que absolutament tothom menteix. N’hi ha que ho fan amb més freqüència i d’altres que molt més esporàdicament. No obstant això, hi ha una gran diferència entre les persones que només diuen mentides «petites» i les que diuen tota mena de mentides de manera recurrent.

 

En general, les persones amb trets psicopàtics menteixen amb molta habilitat, i sovint ho fan per aconseguir allò que desitgen, encara que per obtenir-ho hagin de perjudicar els demés, perquè no contemplen les repercussions que poden tenir aquests enganys. A banda, normalment justifiquen les seves accions, que veuen raonables.

 

3. Una manca de responsabilitat

En general, els psicòpates es poden descriure com individus que no veuen que estiguin compromesos amb els altres humans per «pactes» o «vincles» de cap mena.

 

En aquesta direcció, experimenten problemes a l’hora de controlar diverses actituds per evitar fer mal als altres. Per això, ben sovint van canviant de lloc on viure i deixen les feines per començar-ne d’altres de manera força recurrent. Al llarg de la trajectòria vital dels psicòpates, sovint observem que han dut a terme algunes feines durant períodes de temps molt curts.

 

Els 10 trets que et permetran detectar els psicòpates | Cedida

 

4. Un encant simulat i una adaptació de mentida

En general, els psicòpates viuen el seu dia a dia adaptant-se de manera relativament fàcil, perquè amb molt d’enginy aconsegueixen fer que els altres confiïn en ells gràcies al seu encant simulat.

 

Aquesta manera de comportar-se no és més que una tècnica que fan servir per amagar els seus propòsits reals. Un exemple seria l’afer de l’assassí John Wayne Gacy, conegut com a «pallasso assassí», que els seus veïns descrivien com una persona molt gentil i atenta —per sorpresa dels cossos de seguretat que van participar en el cas. Un altre cas significatiu podrien ser els típics homes de negocis que es comporten de manera exemplar amb els coneguts i clients mentre, d’amagat, blanquegen els diners de les seves companyies.

 

5. Els lligams afectius, també a curt termini

Aquesta característica està molt relacionada amb les prèvies. La inestabilitat afectiva és un tret que quasi es podria descriure com a unànime i molt característic en els individus amb personalitat psicopàtica.

 

    6. Una personalitat problemàtica

    El ‘DSM-IV’ afirma que els individus diagnosticats amb un trastorn antisocial de la personalitat tenen grans dificultats a l’hora d’entendre les pautes i les normes socials, a banda d’un sentiment força generalitzat de desdeny i vulneració cap als drets del proïsme.

     

    Les persones amb personalitats psicopàtiques sovint són problemàtiques i tenen un expedient on solen aparèixer-hi condemnes per comportaments delictius reiterats. Participen amb freqüència en situacions conflictives i sembla que les punicions i repercussions dels seus actes els siguin igual.

     

    7. Una propensió cap a l’estil de vida parasitari

    Els avorreix absolutament tot allò que està relacionat amb la quotidianitat i les obligacions —com ara les feines segures i dins de la legalitat, entre altres coses—, i per això s’estimen més dur una vida parasitària, és a dir, aprofitar-se dels altres per viure.

     

    8. Una conducta manipuladora

    Els individus psicòpates disposen d’una forta habilitat —quasi natural— a l’hora de seduir i convèncer els demés, unes capacitats que moltes vegades els serveixen per manipular la gent i assolir tots els seus objectius malvats.

     

    Es comporten amb els altres com si fossin objectes dels quals es poden servir gràcies al seu carisma per aconseguir tot allò que desitgen, encara que això causi sofriment a algunes persones. Per aquest motiu, acostumen a «relacionar-se» amb individus amb un caràcter més aviat dependent i submís, que els faciliti el fet d’abusar-ne o treure’n partit.

     

     

    9. Una manca total d’empatia

    És molt possible que aquest tret sigui el més distintiu dels individus que tenen alguna mena de trastorn psicopàtic. Als psicòpates els és impossible posar-se al lloc de l’altre, intentar sentir o entendre allò que experimenta una altra persona. Ara bé, sí que saben comprendre les emocions que mostren els demés, detectar les transformacions fisiològiques que es deriven de cada estat d’ànim i, fins i tot, poden arribar a reproduir-los.

     

    Un exemple clar d’aquest fet és que un psicòpata sap detectar que una persona que riu o somriu és molt possible que estigui contenta, o que un individu que plora estigui sentint tristesa, però més enllà d’entendre’ls en l’àmbit teòric, aquests sentiments dels demés els resulten incomprensibles. Són incapaços de comprendre la joia o el patiment que pot sentir una altra persona.

     

    10. No experimenten sentiments de culpa, vergonya o temor

    Les persones psicòpates no senten penediment quan cometen un delicte, perquè no disposen d’una consciència moral, sinó que la seva existència està condicionada per una estructura de valors pròpia que els empeny a fer allò que calgui per assolir els seus objectius i satisfer les necessitats que tinguin. Ara bé, coneixen la manera de beneficiar-se dels sentiments de culpa que poden experimentar altres persones amb una habilitat sorprenent a l’hora de manipular diversos fets i situacions.

     

    A més, els psicòpates sovint s’avorreixen amb la rutina i el dia a dia, perquè volen dur a terme coses que els causin excitació. Per això, normalment busquen fer activitats originals, que cridin l’atenció i, en alguns casos, fins i tot arriscades, perquè no senten temor i no hi ha res ni ningú que pugui coaccionar-los.

     

    Els 10 trets que et permetran detectar els psicòpates | Cedida

     

     

    Com podem saber qui és de confiança?

    Avui en dia, es calcula que la xifra d’individus psicòpates se situaria entre l’1 i el 3% d’habitants del món. A banda d’això, i tot i que només els experts tenen la capacitat de dur a terme la detecció i el diagnòstic dels individus amb psicopaties, hi ha diversos aprenentatges que podríem extreure de tot això que hem vist. Entre altres, destaca l’afirmació del fet que alguns individus —encara que no siguin gaires— són capaços d’arribar molt lluny a l’hora de fer mal als demés, i que la moral no guia els actes de tothom.

     

    Per exemple, Ana Beatriz Barbosa Silva és una doctora que aconsella que, en el moment d’escollir les persones en qui podem confiar, hem de ser conscients que la barreja intencionada i harmoniosa d’actes perversos amb jocs escènics habituals que fan una crida a la clemència són una mena de «signe claríssim que podem trobar en un individu que no té consciència». I resulta totalment cert que es poden desprendre molts perills d’una conducta que barregi la manipulació afectiva i la manca de control de la impulsivitat.

     

    Ara bé, malgrat aquest fet, els individus que presenten aquests trets no vol dir que sempre hagin de ser criminals o assassins en sèrie, i és possible que no arribin ni a tenir comportaments agressius. Tot i això, són persones amb les quals pot ser molt difícil establir lligams emocionals i arribar a mantenir una relació sòlida, saludable i equilibrada, en què puguem deixar amb total confiança a l’altre la cura de les nostres possessions, de les nostres criatures o simplement compartir-hi confidències o fer-hi negocis. Cal tenir present en tot moment que no tots els criminals són psicòpates i que no tots els psicòpates arriben a ser delinqüents.

     

     

    Referències bibliogràfiques:

    • Barbosa Silva, A. B. (2011): Mentes peligrosas. Madrid: Aguilar Fontanar.
    • Marchiori, H. (2002): Psicología criminal. Mèxic D. F.: Porrúa.