rtc-config='{"urls": ["https://catalunyadiari.com/rtc_config?h=CANONICAL_URL&key=section_cd"]}'

Catalunya Diari

Telegram : +34 629 74 76 77

E-Mail: info@catalunyadiari.cat

Els 12 trets que caracteritzen les mares tòxiques

A vegades les dones amb fills tenen comportaments que els poden incomodar molt
Els 12 trets que caracteritzen les mares tòxiques.   | Gtres

 

No hi ha cap patró a la natura que dicti que els vincles amb els progenitors hagin de ser senzills. A qualsevol família hi pot haver una mena d’individus que, en determinades situacions, transformin l’educació i l’aprenentatge durant els primers anys de la vida d’alguns nens en una vivència molt negativa.

 

Sovint, algunes experiències difícils del passat o el context vital en què ens desenvolupem poden contribuir a deteriorar alguns vincles amb determinats membres de la nostra família. En relació amb això, avui comentarem un cas concret, el que es coneix amb l’etiqueta de ‘mares tòxiques’.

 

Què és una mare tòxica i com es comporta?

El paper tradicional de persona que cuida els altres —que encara segueix vigent en un gran nombre de països— i el lligam afectiu especial que es forma amb els fills en el període de la lactància fan que les mares constitueixin un element clau en aquest sentit, i sovint influeixen en un grau més marcat en la manera d’educar els fills que els pares.

 

Ara bé, les progenitores tòxiques que ho són perquè volen o sense voler i que, motivades per l’afecte o el seu interès, converteixen la criança d’alguns individus en un turment, poden deixar gravada una petjada molt important en els fills que han cuidat.

 

 

Són gent que forma un vincle negatiu i poc sa amb els seus descendents, fins que arriben a l’extrem que alguns comportaments o actes que haurien de poder basar-se en l’afecte i l’estima es converteixen en una soga que restringeix la llibertat de moviments i la qualitat de vida dels altres.

 

Encara que a alguns els costi d’assumir, la culpa de la mala qualitat del vincle no necessàriament ha de ser només de la progenitora. Les relacions afectives són una moneda de dues cares, i per molt negativa que pugui semblar una relació, normalment les dues parts implicades podrien estar treballant per intentar que funcionés millor.

 

No obstant això, les mares tòxiques destaquen sobretot perquè, malgrat que alguns cops no són 100% responsables de la relació complicada, per als seus descendents el sacrifici que comporta la càrrega d’aquest lligam pot resultar massa gros. Per això, encara que es puguin trobar mètodes per afavorir les seves relacions, es tracta d’una possibilitat molt difícil d’assumir: implicaria experimentar un grau de patiment elevat durant força temps. Aquest factor fa que molt sovint l’estat tan delicat de les coses condueixi a tallar el contacte.

Els principals trets de les mares que són tòxiques, tant si se n’adonen com si no

Ser capaços de detectar quan una persona actua com una mare tòxica és un element de vital importància si volem revertir aquesta situació gens senzilla i aconseguir que aquest adult arribi a aprendre la millor manera d’educar sense aquestes conductes negatives.

 

A continuació, et mostrem alguns dels indicis que poden ajudar-te a detectar-les. No cal que es produeixin tots de manera simultània, però et poden donar un esquema ben detallat d’aquestes actituds.

 

1. Una mena d’obsessió amb els papers tradicionals de cada gènere

Hi ha mares que esdevenen tòxiques perquè pensen que han de transmetre a les seves filles l’herència tradicional i cultural d’allò que suposadament vol dir ser una dona. Per aquest motiu, sense que en siguin conscients, instaran les seves filles a tenir un comportament de submissió davant les persones de sexe masculí i a assumir el treball domèstic com una tasca que els pertoca, encara que tinguin altres interessos o preferències.

 

Habitualment els pares tòxics que són molt tradicionals i conservadors no esmercen tants esforços a l’hora de criar les seves filles amb aquests valors, perquè deleguen aquesta tasca a la figura materna.

 

2. La fantasia del ‘príncep blau’

Seguint amb la línia del problema que acabem de comentar, un altre tret distintiu d’aquestes actituds maternals poc sanes és que les mares tòxiques amb tendències molt tradicionals i conservadores inculquen a les seves filles el pensament que no podran sentir-se plenament realitzades si no tenen un home amb qui compartir la seva vida.

 

Així, aquesta mena de progenitores sovint fan que les seves filles se sentin malament i molt tristes si no aconsegueixen trobar parella durant un temps, i molts cops decideixen estar amb algú només per evitar acabar solteres.

 

Els 12 trets que caracteritzen les mares tòxiques.   | Gtres

 

3. Voler controlar-ho tot

Les mares tòxiques solen mostrar aquest tret en el seu particular estil a l’hora de criar els infants. Les progenitores sovint assumeixen —sense qüestionar-s’ho— que el seu rol de mare implica una responsabilitat absoluta pel que fa a la criança dels seus nens, fins arribar a l’extrem que els fills no poden triar res relacionat amb les seves accions o amb allò que volen fer.

 

Aquest plantejament constitueix una idea altament nociva que origina una dinàmica de vincles en què absolutament totes les decisions les pren la mare. Això fa que els infants no puguin tenir l’opció de guanyar autonomia ni treure lliçons dels seus errors o de les coses que han fet bé.

 

 

4. La projecció sobre els seus infants

Tant les mares com els pares amb actituds tòxiques comparteixen aquesta tendència: el costum de pensar que els seus fills han d’aconseguir ser el ‘jo ideal’ que ells no van poder esdevenir mai. Per aquest motiu, en algunes ocasions molts progenitors inscriuen els seus infants a moltíssimes activitats fora de l’horari escolar que fan que els nens acabin els dies totalment esgotats i sense disposar de moments ni d’esma per dur a terme allò que realment tenen ganes de fer.

 

A banda, la visió d’aquests pares tòxics sobre la seva canalla està influïda per la idea de formar part d’una generació, cosa que els fa pensar en l’educació dels infants com una cursa contrarellotge. Per aquest motiu, sovint tenen la intenció d’aconseguir que els seus descendents assoleixin l’excel·lència en un lapse de temps molt limitat. Un exemple d’això seria que algunes vegades comencen a ‘potenciar’ diverses habilitats d’aquests nens molt d’hora —abans que tinguin 7 o 8 anys— i els forcen a continuar entrenant aquestes capacitats durant anys.

5. No refiar-se de les amistats

Diverses mares que són tòxiques han interioritzat tant el rol de persona que ha de protegir els seus infants que impedeixen que aquests últims puguin ser amics de persones que els semblen poc de fiar —fins i tot quan només pensen que algun tret físic no genera prou confiança. Aquesta manera d’actuar de les progenitores origina un sentiment de frustració molt important en els nens, que poden deduir que s’han d’amagar els amics. Això posa moltes traves a les relacions d’amistat dels infants, que quan siguin adults poden acabar sentint-se molt aïllats i marginats.

 

En algunes situacions, a més a més, allò que condiciona la decisió per triar les amistats adequades poden ser elements clarament racistes, unes idees que passaran als fills i que els faran percebre com a habituals alguns esquemes de discriminació que no haurien de ser vàlids.

 

Els 12 trets que caracteritzen les mares tòxiques. | Gtres

 

6. Un comportament passiu-agressiu

A les mares tòxiques sovint els costa assumir que rebutgin la seva forma de criar els nens, i continuaran mirant d’actuar com al principi, sense que l’experiència pugui ajudar-les a canviar.

 

Ara bé, sovint el seu estat d’ànim es modifica i arriba a convertir-les en algú frustrat que es nega a modificar les seves tècniques per intentar aconseguir uns resultats més positius. En aquestes situacions sol caldre recórrer a l’ajuda d’algú extern que les ajudi a veure el seu cas des d’un altre angle i a acceptar que poden transformar la seva situació si proven de fer servir mètodes nous.

 

7. La indiferència

En lloc de voler-ho controlar tot, algunes mares tenen la tendència oposada. Sovint camuflen amb una suposada permissivitat allò que, en el fons, és un sentiment d’indiferència o poca motivació a l’hora d’haver de resoldre situacions en què es produeix un conflicte d’interessos amb els seus fills.

 

En aquestes situacions, els infants poden arribar a estar afectats per la síndrome de l’emperador i, quan arriben a l’etapa adulta, aquests individus sovint se senten indefensos i tenen sentiments de frustració constants, a banda de suportar amb dificultat aquelles situacions que els provoquen angoixa o ansietat.

 

+ SERVEIS GRATIS DE CATALUNYA DIARI:  T'enviem també totalment gratis al teu mòbil (màxim 3 missatges al dia i et pots donar de baixa quan vulguis):

FES CLIC AQUÍ SI VOLS GRATIS: Notícies del cor,TV i famosos

Prova-ho, t'encantarà!  A més a més, és totalment gratis i et pots donar de baixa quan vulguis!

Si vols ser el primer en llegir les teves notícies prefereides de Catalunya Diari, ja et pots descarregar gratis la nostra APP per Android Fes clic aquí!

Comentaris