ÚLTIMA HORA

⚫ Detingut per matar un home a l'Hospitalet de Llobregat

Els 16 trastorns mentals més habituals

Et mostrem els trastorns psicològics que es produeixen de manera més recurrent
Les psicopatologies són molt habituals.  | Gtres

 

Actualment, la diagnosi dels problemes mentals és a l’ordre del dia, i tothom coneix en un grau menor o més notable allò que implica l’ansietat, la depressió, la bulímia, etc. Sigui com sigui, n’hi ha diversos de més recurrents que altres, cosa que fa que els més habituals hagin de tenir una consideració més àmplia.

 

Les psicopatologies són molt habituals en un gran nombre d’individus i, de fet, els especialistes diuen que un terç de la població mundial experimenta o experimentarà alguna mena de problema mental al llarg de la seva existència.

 

Els desordres mentals més comuns

Ara bé, volem descobrir quins són els trastorns més habituals, aquells que pateix la quantitat de gent més significativa. Si segueixes llegint l’article, descobriràs quins són aquests desordres mentals més recurrents i diverses dades rellevants sobre cadascun.

 

1. Ansietat

L’ansietat és una resposta comuna dels individus quan es troben davant de circumstàncies d’estrès i vulnerabilitat. El trastorn d’ansietat, en canvi, es produeix i es diagnostica quan alguns símptomes d’ànsia originen un sentiment d’angoixa o alguna mena de deteriorament funcional per al dia a dia de la persona afectada.

 

A un individu amb un problema nerviós d’aquesta mena pot costar-li molt avançar en diversos àmbits vitals, com les interaccions socials i familiars, els estudis, la feina, etc. Els trastorns d’ansietat poden classificar-se en diverses tipologies:

 

1.1. Atacs de pànic

Els atacs de pànic consisteixen en l’aparició sobtada i extrema de por o temor, un sentiment que molt regularment es vincula amb la sensació d’una defunció que s’acosta. Les conseqüències poden anar de la manca d’alè i les palpitacions fins al malestar i les molèsties al pit.

 

1.2. Trastorns fòbics

Nombrosos individus reconeixen que temen els aràcnids o les serps, però poden suportar aquesta por. Les persones amb fòbies, en canvi, no aconsegueixen aguantar aquest temor. Viuen una sensació de por totalment irracional quan se’ls presenta allò que els produeix la fòbia —que poden ser moltes coses diferents, com objectes inanimats, éssers vius o algunes circumstàncies concretes—, i això ben sovint desemboca en una conducta d’evitació.

 

Els desencadenants d’aquestes pors irracionals o estímuls fòbics poden ser molts i molt diversos, com conduir un cotxe, volar amb un avió, els pallassos, els llocs tancats, les visites a l’odontòleg, la sang, les agulles, els ratolins, les abelles, els llampecs, etc. Entre els trastorns fòbics més recurrents destaquen:

 

1.2.1. Fòbia social

Aquest problema relacionat amb l’ansietat és molt comú, i s’ha d’evitar confondre’l amb la timidesa. Destaca per un temor sense fonaments que desperten les diferents relacions socials, perquè l’individu que l’experimenta sent un malestar extraordinari quan el jutgen els altres, quan és el centre de totes les mirades, i davant de la possibilitat que algunes persones el menystinguin o el critiquin —fins i tot quan parla per telèfon. En conseqüència, no pot parlar en públic, anar a reunions socials, seure davant d’algú amb qui té poca confiança quan és a taula, conèixer persones noves...

 

1.2.2. Agorafòbia

L’agorafòbia generalment es caracteritza per ser un temor no racional als espais oberts com, per exemple, els parcs, els paisatges naturals o els carrers molt amples. En qualsevol cas, aquesta definició no és completament vàlida. L’element que desencadena la fòbia no són els carrers amples o les extensions de terreny obertes, sinó el fet de patir un atac d’ansietat en aquests entorns —que, de fet, són llocs on fugir pot resultar complicat o humiliant, i/o on no es pot obtenir assistència.

1.3. Trastorn per estrès posttraumàtic o TEPT

El trastorn per estrès posttraumàtic es produeix quan algú ha estat confrontat a una circumstància traumàtica que li ha fet experimentar una vivència psicològica causant d’estrès, cosa que pot bloquejar la mateixa persona. Els efectes que la gent pot experimentar quan recorda el terrible contratemps són, entre altres, sentiments de ràbia, malsons, irritabilitat, cansament emocional, desafecció envers la resta de persones, etc.

 

Sovint, l’individu s’esforçarà per mantenir-se allunyat de circumstàncies o fets que puguin fer-lo pensar en la situació traumatitzant.

 

1.4. Trastorn obsessivocompulsiu (TOC)

Les persones que pateixen TOC o trastorn obsessivocompulsiu tenen idees, pensaments o imatges intrusives. Es tracta d’un problema relacionat amb l’ansietat, cosa que el vincula amb un sentiment de pànic, inquietud i estrès incessant que constitueix una dificultat per a la quotidianitat de l’individu i que afecta de manera negativa el seu nivell de vida.

 

Les idees que generen incomoditat —obsessions— fan que l’individu dugui a terme diverses rutines o activitats molt específiques —compulsions— per disminuir el seu grau de nerviosisme i estar més bé.

 

Les obsessions poden ser molt diverses i, entre altres, hi pot haver sentiments d’incertesa —com ara «he apagat el gas?», «he tancat bé la porta?»—, una por de contaminar-se o embrutar-se, la idea de fer mal a una persona, contemplacions que s’oposen a les conviccions religioses de l’individu, etc. Entre les compulsions, també molt variades, hi podem trobar una verificació constant d’alguna cosa, comptar repetidament algun element, rentar-se, organitzar-ho tot de manera constant...

 

1.5. Trastorn d’ansietat generalitzada

Tenir cabòries diverses entra dins de la conducta ordinària, però quan l’estrès i la sensació d’inquietud constants influeixen i entorpeixen la regularitat de la vida d’una persona, aquest individu pot estar experimentant un trastorn d’ansietat generalitzada.

 

Aquesta alteració, doncs, es basa en una inquietud i un estrès constants. Sembla que sempre hi hagi alguna cosa que ens pugui inquietar: ​​dificultats a l’escola, a la feina o a la vida amorosa, patir un contratemps o accident quan se surt de casa, etc. Una part dels efectes d’aquesta patologia són els marejos, la debilitat, la tensió muscular, els problemes d’atenció i de concentració, les dificultats a l’hora d’adormir-se, etc.

 

Les psicopatologies són molt habituals. | Gtres

 

 

2. Trastorns de l’estat d’ànim

Els trastorns de l’estat d’ànim o trastorns afectius inclouen diversos tipus de desordre i, tal com explica la seva denominació, el seu tret bàsic seria una alteració en l’humor o estat d’ànim de la persona. A continuació, destaquem els més freqüents:

 

2.1. Trastorn bipolar

Aquesta afectació pot influir en les idees, els sentiments i les accions dels individus, i les seves conseqüències arriben molt més lluny que qualsevol canvi d’humor o que la inestabilitat emocional: es basa en alternacions molt pronunciades de l’estat d’ànim, que van de la mania a la depressió major.

 

En realitat, influeix en nombrosos aspectes de la vida i, a més de ser un dels trastorns més recurrents, sovint apareix amb l’obesitat. Els cicles d’aquest problema poden tenir una durada variable que va des dels pocs dies fins als mesos, i obstaculitzen de manera molt important la vida social i laboral de l’individu afectat.

 

Sovint el trastorn bipolar requereix un tractament amb medicació, perquè s’ha d’equilibrar l’estat d’ànim de l’individu que el pateix. Els episodis de mania que pot experimentar en alguns cicles poden impulsar-lo fins i tot a endeutar-se, abandonar la feina i sentir-se carregat de vitalitat encara que cada nit només descansi dues hores.

 

En canvi, durant els moments depressius originats pel trastorn, pot sentir moltíssimes dificultats per aixecar-se del llit. A banda de dividir-se en diverses tipologies, també existeix una mena de trastorn bipolar menys pronunciat: la ciclotímia.

 

2.2. Trastorn depressiu

Tard o d’hora a la vida molta gent experimenta sentiments depressius. Les sensacions d’insatisfacció, desànim i, algunes vegades, desesperança, resulten molt típiques davant d’una frustració i poden produir-se durant diversos dies, abans d’anar-se esvaint a poc a poc. Sigui com sigui, alguns individus experimenten aquests sentiments durant mesos i fins i tot anys, cosa que els origina moltes dificultats a la vida diària.

 

La depressió és una psicopatologia greu i incapacitant, que influeix en la manera de pensar, de comportar-se i d’estar de les persones. Les seves conseqüències poden observar-se tant a nivell psicològic com físic i, entre les més freqüents, destaquen les dificultats per dormir, el cansament, l’angoixa, el malestar, la pèrdua de la gana i de l’esma, etc.

 

3. Trastorns de la conducta alimentària

Els problemes relacionats amb l’alimentació són ben diversos, però ara veuràs quins són els més habituals:

 

3.1. Anorèxia nerviosa

L’anorèxia es podria descriure com una fixació per tal d’aconseguir controlar la quantitat d’alimentació ingerida. Un dels seus efectes més importants és la percepció distorsionada de la mateixa visió corporal. Els individus amb anorèxia limiten el seu consum de menjar amb dietes, dejunis o, en alguns casos, amb la pràctica d’activitat física extrema. Amb prou feines consumeixen aliments, i la poca quantitat que n’ingereixen els origina molta incomoditat.

 

3.2. Bulímia Nervosa

La bulímia és una afectació relacionada amb el comportament alimentari que implica una sèrie de patrons alimentaris molt irregulars, amb moments en què s’ingereixen aliments de manera exagerada que després van seguits d’intents per desfer-se d’aquestes calories, com ara provocar-se vòmits o ingerir medicaments laxants, entre altres. Després d’aquests incidents, la persona normalment experimenta sentiments d’aflicció, de ràbia i d’autocompassió.

 

A banda de trobar-se entre les alteracions més habituals, la bulímia nerviosa està vinculada amb trastorns al cervell, com la degeneració de l’indret per on circulen els espessos conjunts dels axons neuronals —també anomenat matèria blanca— a la corona radiada, que tindria un lligam amb el processament dels sabors, a més d’estar vinculada amb altres elements.

 

 

3.3. Trastorn per afartament

Es tracta d’un problema molt seriós en què la persona afectada ingereix sovint quantitats molt importants d’aliments i sent que no ha pogut mantenir el control de la situació durant l’episodi de l’afartament. Com a conseqüència d’això, se solen produir sentiments pronunciats d’angoixa i d’inquietud relacionada amb el pes corporal.

 

Les psicopatologies són molt habituals. | Gtres

 

 

4. Trastorns psicòtics

Els trastorns psicòtics són problemes psicològics importants en què els afectats deixen de tenir contacte amb la realitat. Entre els diferents efectes que causen en les persones, dos dels més comuns són les al·lucinacions i els deliris. Aquests últims es caracteritzen per l’acceptació de falses conviccions com, per exemple, la possibilitat que algú ens persegueixi. En canvi, les al·lucinacions consisteixen en observacions i sensacions errònies, com el fet de sentir, veure o escoltar alguna cosa que en realitat és inexistent.

 

Així doncs, els deliris estarien basats en concepcions equivocades de la realitat al voltant d’una certesa o qüestió que és real, com quan es deforma un estímul que ens arriba de l’exterior. En canvi, les al·lucinacions són imaginacions que no són el resultat de distorsionar un element existent, sinó que la ment les crea, és a dir, que sentim i notem coses sense que els estímuls exteriors hi tinguin res a veure. Un exemple d’al·lucinació seria sentir veus que provenen d’una bombeta.

 

Hi ha molts tipus diferents de trastorns psicòtics, però els més habituals són els següents:

 

4.1. Trastorn delirant

També coneguda com a paranoia, aquesta afectació és un trastorn psicòtic en què l’individu té alguna —o diverses— creences delirants, cosa que li fa sentir unes certeses absolutes que, en realitat, són totalment errònies. Un exemple d’això seria pensar que algú els segueix amb la intenció de fer-los mal.

 

4.2. Esquizofrènia

En aquest cas, la gent esquizofrènica té al·lucinacions i creences inquietants que la fan estar aïllada de la vida social més quotidiana. Aquest trastorn psicòtic no s’ha de prendre gens a la lleugera i, encara que no hi ha tractament per curar-lo, sí que es pot tractar de manera efectiva amb fàrmacs que faran que els afectats per aquest problema mental puguin gaudir d’una bona qualitat de vida.

 

 

5. Trastorns de la personalitat

Aquesta mena d’alteracions es caracteritzen per presentar una pauta molt estricta i duradora en l’actitud d’algú que li ocasiona incomoditats o problemes en el seu entorn i a l’hora de relacionar-se amb els altres. Sovint comencen a desenvolupar-se durant l’adolescència o, en altres casos, quan comença l’etapa adulta. Aquí trobaràs els més habituals:

 

5.1. Trastorn límit de la personalitat o TLP

Conegut també amb el nom de borderline, aquest trastorn provoca en els seus afectats molts dubtes i una personalitat feble i poc constant. D’aquesta manera, en determinats moments poden experimentar una calma que, de cop i sense que ningú se n’hagi pogut conscienciar, es transforma en ràbia, angoixa o, fins i tot, desesperació. Són persones que experimenten unes emocions molt intenses i que viuen al màxim les seves relacions sentimentals, que sovint són molt passionals i es caracteritzen per la seva veneració de l’altre.

 

Entre altres efectes, aquest trastorn pot provocar en els individus que el pateixen una lluita continuada perquè la gent no els abandoni —de veritat o dins del seu cap—, unes sensacions de ràbia molt forta i dificultats importants per mantenir-la sota control, una variació extrema en les seves relacions socials entre la idealització i la decepció, una sensació de buit constant i una autoimatge molt poc estable.

 

5.2. Trastorn antisocial o TASP

El TASP, que també ha rebut les males etiquetes de psicopatia o sociopatia, sol destacar per la tendència de les persones que el pateixen a no establir relacions socials, eludint qualsevol mena d’interacció. Les conductes o conseqüències que provoca el trastorn antisocial en els seus afectats són molt diverses: violència, agressivitat, ira, robatoris, solitud, mentides... A banda, els individus amb TASP sovint són vergonyosos, tenen ansietat social i depressions freqüents, en gran part perquè tenen molta por que els altres els rebutgin i els marginin.

 

Malgrat tots aquests efectes negatius en les persones que pateixen el trastorn antisocial, aquest problema pot millorar considerablement si l’afectat accepta sotmetre’s a una teràpia psicològica.

 

 

 

Referències bibliogràfiques

  • Metter, L. (2013). White matter integrity is reduced in bulimia nervosa. The international journal of eating disorders, 46(3), pp. 264 -273.
  • Veale, D. (2014). Obsessive-compulsive disorder. British Medical Journal, 348, 348:g2183.
  • Weeks, J. (2013). Gaze avoidance in social anxiety disorder. Depression and anxiety, 30(8), pp. 749-756.
  • Zhao, Z. (2016). The potential association between obesity and bipolar disorder: A meta-analysis. Journal of affective disorders, 202, pp. 120 -123.

🔴 Ara pots rebre els avisos del tall de carreteres al teu correu. Fes clic aquí!

Comentaris