Catalunya Diari

Telegram : +34 629 74 76 77

E-Mail: info@catalunyadiari.cat

ÚLTIMA HORA

El Síndic recomana a Torra que retiri els llaços grocs

ALERTA

Jorge Javier Vázquez continua en greu perill

Els 4 trucs científics per desenamorar-se d’una persona

Descobreix uns quants consells útils a l’hora d’oblidar-te d’algú
El primer pas per desenamorar-nos d’algú és voler-ho | Cedida
 

L’amor és un sentiment incontrolable que arriba i a vegades marxa de cop i que, com una tempesta, ens pot afectar segons el nostre caràcter i segons les experiències del passat en aquest àmbit.

 

Ara bé, alguns cops l’amor que sentim per alguns individus pot ser molt perjudicial i som plenament conscients que no hauríem de tenir sentiments d’estima cap a certes persones, tot i que el cor no es pot controlar. No obstant això, hi ha diversos comportaments i costums que ens poden anar molt bé a l’hora de treure’ns del cap algú.

 

 

A vegades, l’opció més indicada és oblidar

Tot i que pot sonar una mica dur, desenamorar-se d’algú pot tenir beneficis en diversos àmbits, també en el de la salut. Especialment en casos en què l’amor no és correspost, i també en aquells supòsits en què la relació de parella és tòxica, amb violència —tant a nivell físic com psíquic— i abusos recurrents.

 

Sigui com sigui, el nostre cap no sempre segueix el camí que voldríem o que seria més beneficiós per a nosaltres. Moltes vegades, això és conseqüència d’una sèrie d’imatges, creences i records que tenim a la consciència i que ens costa molt poder controlar.

 

Ara bé, encara que aquest funcionament de la ment sigui habitual i s’escapi en general al nostre control, pot resultar molt dolorós i molest que rememorem sovint coses que tenen a veure amb algunes relacions que hem mantingut en el passat, amb desil·lusions i desamors. 

  

El primer pas per desenamorar-nos d’algú és voler-ho

  

1. Aprèn a limitar el contacte a través de la vista i del tacte

Tant el contacte visual com el corporal fan que el nostre cos secreti oxitocina, que és una hormona lligada a la creació de vincles afectius i de confiança. Al mateix temps, quan augmenta el nivell d’oxitocina present a la sang i als espais on es connecten i es comuniquen les neurones del cervell, sorgeixen els sentiments i els comportaments vinculats amb l’amor. Això també es produeix a vegades quan establim contacte visual amb alguns animals de companyia.

  

una de les coses que podem fer primer si volem deixar de pensar tota l’estona en algú és reduir el contacte visual i físic

  

Per tal d’oblidar-se d’algú, també és molt rellevant facilitar-se la vida fent el possible per deixar de veure la persona en qüestió —almenys uns dies o unes setmanes. D’aquesta manera ens assegurem que, com a mínim, no ens l’haurem de trobar sovint i no hi haurem de pensar de manera «forçada» perquè hi coincidim sovint. Així, invertirem la dinàmica de pensar-hi amb freqüència, cosa molt habitual quan s’està enamorat.

 

Cal que deixis de veure la persona en qüestió | Cedida

 

Moltes vegades el funcionament de l’amor és similar al de les drogues: igual que en el cas de consumir substàncies que causen addicció, quan veiem aquella persona tan especial el nostre cervell posa en marxa el seu circuit de recompensa, que es fonamenta sobretot en la dopamina, un neurotransmissor.

  

Per això, caldrà anar disminuint de manera gradual el número de vegades que l’activem per tal que el cervell torni a acostumar-se i a sentir-se a gust amb la nova manera de viure. Ara bé, no és una tasca senzilla: requereix un gran esforç i, per tal de dur-la a terme amb èxit, un bon truc és pensar en excuses que podríem donar-nos a nosaltres mateixos per evitar veure aquest individu, cosa que farà que, quan facin la seva aparició, les reconeguem com a excuses. 

  

3. Torna a fer coses que t’aportin més autonomia

Per tal de passar a viure ben lluny de la persona que ens ocupa la ment i refer-nos, no només hem de voler deixar-hi de pensar, sinó que també ens caldrà buscar coses a fer per mantenir la ment ocupada i no seguir-ho fent. En el cas que seguim les mateixes rutines que quan estàvem enamorats, el cervell sentirà que només hi ha una cosa que falta: aquella persona. Això pot causar-nos problemes, per la qual cosa és millor optar per aprofitar que ens volem distanciar d’aquell individu i fer diversos canvis importants en els nostres hàbits i rutines. D’aquesta manera, no serà tan difícil passar per aquest període de transformació.

  

 

 

A banda, el fet de canviar d’hàbits quotidians ens ajudarà a concebre noves activitats poc relacionades amb la vida en parella. Així, tindrem a la vista menys referències relacionades amb aquesta persona que tant ens importava, i reduirem les probabilitats de tornar a tenir-la al cap.

  

la cosa més significativa seria transformar el nostre entorn i les activitats ordinàries

  

Alguns cops, quan una relació amb algú acaba malament l’autoestima pot sortir-ne malparada. Per aquesta raó, els models de conducta anteriors s’han de complementar amb una avaluació freqüent pel que fa a la nostra autoestima i a la imatge que tenim de nosaltres mateixos. Si aquestes dues coses han quedat afectades per la ruptura, podria ser que no ens sentim prou forts ni vàlids i que intentem tornar amb aquell individu, per tal de poder sentir més acceptació cap a la nostra persona.

  

Torna a fer coses que t’aportin més autonomia | Cedida

 

Per tant, cal fer un examen exhaustiu —i tan allunyat de subjectivitats i de sentimentalismes com sigui possible— de la nostra persona, els nostres actes i allò que ens defineix, observant també totes les nostres vivències. Així, el més important és que prenguem consciència de la nostra conducta amb els mitjans que tenim a l’abast i sense dependre dels interessos i de les metes que perseguim, pensant en la nostra persona com un ens autònom respecte de l’entorn. 

  

Com podem administrar la nostra atenció?

Després de descobrir aquests consells per tal de deixar de pensar en algú, gairebé segur que t’has adonat que la majoria tenen l’atenció com a eix vertebrador. És molt important poder administrar bé els destinataris de la nostra atenció, perquè així podrem triar centrar-nos en els elements útils, necessaris i beneficiosos i deixar de sentir-nos tristos perquè només recordem el que ens fa sentir tristos. Així, ens allunyarem del rumiament, un procés semblant al d’un peix que es mossega la cua, en què la majoria de coses que sentim o que fem ens fa rememorar allò que no ens fa sentir bé.

 

Per consegüent, el quid de la qüestió és actuar a nivell de la ment i dels actes que duem a terme, per trencar amb aquest cercle viciós sense fi de pena i de comparacions que no porten enlloc. Per tal de guanyar independència emocional respecte d’aquella persona que hem estimat tant, cal imposar-se rigor i disciplina, encara que el cos no vulgui fer certes coses i que prefereixi fer-ne d’altres. A banda, si pensem que les dimensions del problema són tan importants que ens afecten substancialment a l’hora de viure, ens podem plantejar demanar l’ajuda d’un psicoterapeuta per tal de superar-lo. Sigui com sigui, el canvi sempre és a les nostres mans.