rtc-config='{"urls": ["https://catalunyadiari.com/rtc_config?h=CANONICAL_URL&key=section_cd"]}'

Catalunya Diari

Telegram : +34 629 74 76 77

E-Mail: info@catalunyadiari.cat

Les 5 fases que es produeixen quan s’acaba una relació

T’expliquem les diverses etapes dels desamors per les quals passa tothom
Quan es produeix un trencament en una parella, tots passem per diverses fases | Unsplash

 

Els humans reafirmem la nostra existència quan ens obrim a les diferents vivències que podem experimentar, com ara enamorar-nos, una de les experiències més fascinants de la vida de les persones. Ara bé, l’amor també pot provocar sentiments de dolor quan es produeixen ruptures i separacions.

 

Quan es comença una relació de parella és ben sabut que hi ha l’opció que aquest vincle s’acabi en algun del moment del futur. Per això, i per si mai et toqués, t’ensenyem les diferents fases per les quals es passa durant els desenganys amorosos.

Fases del desenamorament que es produeixen un cop hem trencat amb algú

A grans trets, aquestes etapes solen ser comunes entre els individus que acaben de sortir d’una relació:

1. Sentir-se confús

La primera etapa del desamor sol caracteritzar-se pel xoc que pateix l’individu en qüestió, sigui per culpa del final sobtat i no esperat d’una relació, sigui després d’una ruptura premeditada, que s’intuïa feia molt de temps i simplement ha arribat per posar un punt final al vincle de parella.

 

En aquest instant, tot i el canvi absolut que s’ha produït a la realitat de la parella afectada, hi ha alguna cosa dins dels individus que els fa seguir amb la mateixa inèrcia dels sentiments compartits —fins el moment que acaben topant amb la certesa que ja no viuen una relació amb l’ésser estimat.

 

Es tracta d’un transcurs de les coses que sol tornar-se a produir en cada ocasió i que ens fa veure que res ja no tornarà a ser igual. Aquesta certesa té la necessitat constant d’endinsar-se en nosaltres per tal d’anar-se arrelant i que puguem avançar cap a la propera fase del desenamorament que estem vivint.

És normal que en un primer moment no sigui fàcil acceptar el final de la relació | Unsplash

2. Estar trist

Després de passar per l’etapa inicial de confusió, l’individu que està passant per una ruptura arriba al punt de la desesperació en començar a mentalitzar-se del fet que tot ha canviat per sempre.

 

A banda d’acceptar que ja no compartim una relació amb aquell ésser estimat, també es volatilitzen les esperances que podrien haver-se generat en un començament de no haver de deixar d’estar amb aquesta persona. Aleshores, encara que la pena pot esdevenir aclaparadora i obstaculitzar el fet de tirar endavant —sobretot si ens afligeix constantment—, solem avançar cap a l’objectivitat que ens ajudarà a deixar d’enganyar-nos a nosaltres mateixos.

 

 

3. Buscar culpables

En aquesta fase les persones sovint s’enfaden, i aquesta ràbia va en augment a mesura que va tenint lloc l’acceptació dels canvis que s’han produït i de la nova realitat que s’ha creat. No són moments gens fàcils, i els individus solen demanar-se qui té la culpa de totes les coses que han passat.

 

A mesura que va passant la tristesa que s’experimenta a causa de la ruptura i de la transformació de l’existència de l’individu que passa per les fases del desenamorament, la mateixa persona inicia el procés de demanar-se què o qui l’ha dut a acabar en aquesta situació: potser ella mateixa, potser l’altra persona amb qui compartia una relació o potser elements del passat de la relació que no van acabar-se de resoldre quan tocava? O potser alguna altra cosa?

 

És normal que s’intenti trobar un culpable i aquest possible individu o factor responsable dels fets pot anar variant en el nostre cap. Ara bé, cal fer un exercici de reflexió per arribar a entendre tot allò que ha passat i, a banda d’això, la humilitat és absolutament necessària per tal d’atribuir-nos la nostra part de culpa.    

 

Així, arriba l’instant en què hem d’anar desfent el garbuix que tenim al cap per anar a trobar la font dels problemes i maldecaps que teníem al davant i que no sabíem veure.

Cal fer un exercici de reflexió per entendre millor la situació i tirar endavant | Unsplash

4. Conformar-se

Aquesta fase arriba quan l’individu ja accepta del tot la nova situació que viu sense qüestionar-se la veritat dels fets que han tingut lloc. En aquest moment ja s’ha patit la confusió que provoca el fet que tot trontolli i que per dins ens costi adonar-nos-en, ja s’ha experimentat la pena intensa que produeix la certesa de no estar més amb la persona estimada —ni ara ni en un futur— i s’ha plantat cara a la realitat, trobant els culpables pertinents i adjudicant-los les seves responsabilitats.  

 

Arribats aquí, falta conformar-nos amb la realitat que ara ens toca viure. Ja no queda res del que vam viure i cal tornar a començar des del punt on ens trobem justament ara, per la qual cosa resulta totalment indispensable que ens familiaritzem amb tot allò que sentim en aquest instant. D’aquesta manera, deixarem de concebre aquests sentiments com una cosa aliena o, fins i tot, molesta.

 

Per consegüent, no ens serà útil escapar-nos de la realitat. Si ho féssim, amagaríem les emocions i sentiments que estem experimentant ara mateix i no farien altra cosa que aparèixer més endavant, tornant a fer sorgir el conflicte que ha quedat sense solucionar amb aquella persona.

 

 

5. Recuperar-se

Ha arribat l’hora de tornar a la normalitat: en aquest punt, l’individu que està passant per un procés de ruptura ja ha superat la seva pena i se n’ha sortit a l’hora de tancar les altres etapes. Ara ja va imaginant-se un futur diferent amb una mirada més tranquil·la i optimista.  

 

La vida de l’afectat pel trencament d’una relació sentimental comença a tornar a connectar amb la seva essència més profunda, fent-lo sentir que torna a ser ell mateix i que s’obre a les vivències que sempre havia desitjat experimentar. Ara, sols o acompanyats, ja podem tornar a començar de zero, amb unes vivències importants que ens han calat ben endins i que ens han fet tornar molt més forts.  

 

Referències bibliogràfiques:

  • Fromm, E. (2007). Del tener al ser. Barcelona: Paidós.
  • Triglia, A., Regader, B., i García-Allen, J. (2016). Psicológicamente hablando. Barcelona: Ediciones Paidós.

 

+ SERVEIS GRATIS DE CATALUNYA DIARI:  T'enviem també totalment gratis al teu mòbil (màxim 3 missatges al dia i et pots donar de baixa quan vulguis):

FES CLIC AQUÍ SI VOLS GRATIS: Notícies del cor,TV i famosos

Prova-ho, t'encantarà!  A més a més, és totalment gratis i et pots donar de baixa quan vulguis!

Si vols ser el primer en llegir les teves notícies prefereides de Catalunya Diari, ja et pots descarregar gratis la nostra APP per Android Fes clic aquí!

Comentaris