rtc-config='{"urls": ["https://catalunyadiari.com/rtc_config?h=CANONICAL_URL&key=section_cd"]}'

Catalunya Diari

Telegram : +34 629 74 76 77

E-Mail: info@catalunyadiari.cat

Les 8 característiques de la personalitat típica dels pederastes

Tracem el perfil psicològic de les persones que cometen aquestes atrocitats
La pederàstia és un problema amb el qual s'ha d'enforntar la societat actual | Cedida

 

De manera força recurrent ens trobem amb notícies que informen de casos en què algun —o diversos— adults han comès actes de pederàstia o han dut a terme alguna mena d’activitat de caràcter sexual amb persones menors d’edat. Desafortunadament, es tracta d’un fet bastant habitual: es calcula que, durant la seva infància, entre un 10 i un 25% dels adults —1 nena de cada 4 i 1 nen de cada 8— han sofert alguna mena d’abús sexual.

 

Per aquest motiu, la Psicologia, la Criminologia i diverses disciplines similars han dut a terme una anàlisis dels trets de la personalitat intrínsecs dels pederastes, que són les persones que perpetren aquesta mena d’abusos. Els casos són molt variats i, per això, hi ha moltes característiques que es poden considerar. Ara bé, tot seguit mostrarem diversos elements i trets que sovint s’han observat en el moment de dibuixar el perfil psicològic dels individus que cometen aquests delictes.

 

 

Definició de la pederàstia

El concepte de pederàstia fa referència a una situació en què un adult abusa sexualment d’una persona menor d’edat. En aquest tipus de comportament s’hi sumen també les actituds en què el menor esdevé un objecte sexual dels adults, que es beneficien de la diferència d’edat i del grau de maduresa inferior del menor o, fins i tot, del fet de tenir més poder que ell.

 

Normalment, les persones que duen a terme aquest crim solen tenir facultats mentals plenes, cosa que els permet distingir en l’àmbit cognitiu les coses bones de les dolentes. Per aquesta raó, es considera que són absolutament conscients d’allò que fan i totalment culpables de les seves accions —i, d’aquesta manera, imputables.

L'atenció als menors és clau per evitar aquest tipus d'abusos | Cedida

 

Diferents classes de pederastes

Les temptatives d’establir una classificació en la conducta i dibuixar un perfil bàsic de les persones pederastes i pedòfiles han desembocat en la distinció de dues menes principals.

 

1. Incidental o situacional

És la classe de pederasta més recurrent i la que té més predisposició a cometre abusos contra membres del seu entorn familiar. De manera habitual, els pederastes classificats sota aquesta etiqueta han tingut infàncies amb episodis en què han abusat d’ells.

 

Els abusadors sexuals d’aquesta mena no limiten la seva sexualitat únicament als menors: de forma freqüent, mantenen relacions normals de parella amb altres adults. Aquesta classe de persona no té una predilecció específica per una mena de víctima concreta, sinó que utilitza les ocasions que se li presenten per abusar d’altres individus.

 

2. Preferencial

En aquest grup de pederastes hi entrarien les persones que perpetren un nombre més important d’agressions. En general, fixen diversos trets que els causen més atracció que d’altres, i sovint vinculen la seva existència a trobar els subjectes que els causen un desig més fort.

 

Sovint estan solters i, si tenen parella, tenen tendència a fer-la servir per amagar els seus delictes. Acudeixen amb assiduïtat als llocs que freqüenten els menors, i és habitual que presentin una manera d’actuar més compulsiva que la dels pederastes situacionals.

 

Trets compartits en general per tots els pederastes

Encara que cada situació presenta unes circumstàncies diferents i pròpies, i que no es poden aplicar tots els trets a la totalitat dels casos, existeixen diversos elements que totes les classes de pederastes solen tenir en comú.

 

1. L’edat i el sexe

El perfil més habitual de la persona pederasta és el d’un individu pedòfil adult, amb una edat mitjana o avançada. Sovint són homes que tenen entre 30 i 50 anys, encara que generalment la conducta que els impulsa a cometre aquests abusos sol mostrar-se des que són adolescents.

 

Encara que en la majoria de situacions els pederastes són de sexe masculí, en algunes ocasions les perpetradores d’aquests delictes també poden ser dones —una xifra que oscil·la entre el 10% i el 25% dels casos. Els homes pederastes majoritàriament trien víctimes que tenen entre 8 i 13 anys i, pel que fa a les dones que duen a terme agressions sexuals, s’ha observat que tenen predilecció pels adolescents i també pels infants de menys de 5 anys d’edat.

 

2. Trets distintius de la seva manera de ser

Tal com sol ser habitual en els violadors, és molt comú que els pederastes no mantinguin comportaments sospitosos. En la majoria dels aspectes de la seva vida tenen una conducta ben normal i poc estranya. Ara bé, en els pederastes preferencials sovint podem trobar diversos trets de la personalitat recurrents.

 

Detectar la manera de ser dels pederastes és clau per evitar potencials abusos | Daily Xpress

 

 

    A grans trets, podríem subratllar que la majoria tenen un caràcter reservat i tancat, que compten amb molt poc amor propi i que els costa suportar les situacions d’estrès. En moltes ocasions presenten un comportament totalment impulsiu, perquè així intenten deslliurar-se d’una mena d’estrès psicosocial que senten. A banda, molts d’ells també se senten inferiors, els costa mantenir relacions socials —encara que no sigui sistemàtic— i no presenten un grau de maduresa gaire elevat.

     

     

    3. Són poc empàtics

    Encara que aquest tret podria col·locar-se sota l’apartat que acabem de desenvolupar, és interessant ressaltar la seva rellevància: de forma general, les persones amb conductes pederastes són molt poc empàtiques, és a dir, els costa molt ser conscients del sofriment que poden causar els seus actes en el menor abusat o decideixen passar per alt aquest patiment, de manera voluntària.

     

    Ara bé, aquesta manca d’empatia no sol demostrar-se sempre ni en tota la mena de vincles socials que tenen aquestes persones, sinó que escullen amb qui deixen d’empatitzar segons allò que els vagi millor pel seu propi interès.

     

    4. Sovint tenen alguna mena de connexió o parentiu amb els abusats

    Els actes de pederàstia rarament es duen a terme cap a persones totalment desconegudes. En gairebé totes les situacions, la persona que abusa i la que rep l’agressió tenen alguna mena de connexió, ja tingui relació amb l’àmbit familiar, laboral o fins i tot amb el lloc on viuen.

     

    Aquest vincle que hi ha entre totes dues persones fa molt més fàcil que s’arribi a una mena de compromís entre les dues parts i que ofereixi un cert grau de seguretat, una protecció que farà que no es disparin les alarmes tan fàcilment i que no sigui senzill que les autoritats descobreixin què passa.

     

    Normalment els pederastes intenten crear algun tipus de relació amb el menor | Cedida

     

    5. Tenen tendència a cercar un contacte amb els menors

    Aquest punt té relació amb el que acabem de desenvolupar. De manera habitual, els pedòfils i els pederastes solen cercar tenir un contacte assidu amb els menors, que constitueixen el seu objecte de desig. Per aquest motiu, molts dels casos de pederàstia que tenen lloc passen en l’àmbit educatiu o en indrets on es pot arribar fàcilment als menors d’edat.

     

    En general, els pederastes poden arribar a passar diversos mesos o anys establint un contacte quasi de manera diària amb alguns infants abans de dur a terme cap acció criminal. Sovint dissenyen una coartada davant de les persones conegudes i dels veïns per tal que en un primer moment ningú no sospiti del fet que estiguin rodejats de menors. En aquesta fase redueixen al màxim el perill de ser descoberts. Amb aquesta tècnica, cada cop aconsegueixen més punts a l’hora de quedar-se sols amb els nens, perquè altres persones dipositen una confiança absoluta en ells, i saben treure’n partit.

     

    6. Han tingut traumes abans

    Encara que no és així en el 100% dels casos, resulta bastant habitual que aquells individus que mantenen comportaments d’aquesta índole també hagin patit abusos i maltractaments quan eren nens. Aquesta circumstància podria originar que es produís un aprenentatge i una assumpció de la situació estimular, pels quals l’infant relacionaria la vida sexual amb les situacions d’abús, recreant aquest patró en l’edat adulta.

     

    7. És estrany que recorrin a la violència

    De manera general, les persones pederastes no utilitzen la violència. En algunes situacions, però, es poden detectar aspectes cruels i sàdics quan duen a terme les conductes sexuals, sovint derivats de traumes del passat o d’alguna mena de trastorn o alteració mental.

     

     

    Sovint actuen acostant-se i creant un vincle de confiança amb el menor d’edat que serà víctima d’abusos. Això es fa encara més palès si considerem que un gran nombre dels casos de pederàstia que es coneixen s’han produït entre persones que ja s’havien vist abans i que sabien qui era l’altre. Aconsegueixen estar ben a prop dels menors gràcies a la feina que fan, al fet de ser familiars o a través de les xarxes socials —aquest fenomen es denomina ‘grooming’—, actuant per semblar que entenen a la perfecció els aspectes de la vida de la víctima i causant-li una curiositat i un afecte claus per anar-s’hi acostant gradualment.

     

    Moltes vegades, de fet, les pròpies víctimes al principi no perceben l’abús de la mateixa manera que ho faria algú extern, perquè se les manipula de tal forma que acaben creient que és la manera habitual de relacionar-se amb aquella persona adulta o que és una mena de joc.

     

    Els pederastes sovint veuen 'normal' la seva pràctica i és important aturar-ho | Cedida

     

     

    8. Sovint s’autojustifiquen

    En diversos casos, quan són detinguts, els pederastes experimenten una mena d’alleujament —sobretot en les situacions en què se senten responsables dels fets—, però normalment els pederastes acostumen a menystenir el grau d’importància dels seus actes o el mal que li han pogut originar al menor abusat.

     

    És freqüent que afirmin que aquesta mena d’acció no li causa danys al menor, que la víctima l’accepta o fins i tot la desitja i que ambdós comparteixen un lligam afectiu que justifica els contactes sexuals. Per això, moltes vegades no senten culpabilitat ni remordiments en relació amb l’acte d’abús perpetrat.

     

    Referències bibliogràfiques:

    • Cáceres, J. (2001). Parafilias y violación. Madrid: Editorial Síntesis.
    • Echeburúa, E. i Guerricaechevarría, C. (2005). Abuso sexual en la infancia: víctimas y agresores. Un enfoque clínico. 2a edició. Barcelona: Ariel.
    • González, E.; Martínez, V.; Leyton, C. i Bardi, A. (2004). Características de los abusadores sexuales. Rev. Sogia; 1(1): 6-14.
    • Marshall, W. (2001). Agresores sexuales. Estudios sobre la violencia. Ed. Ariel. p. 107.
    • Pereda, N. i Forns, M. (2007) Prevalencia y características del abuso sexual infantil en estudiantes universitarios españoles. Child Abuse & Neglect, 31.

     

    + SERVEIS GRATIS DE CATALUNYA DIARI:  T'enviem també totalment gratis al teu mòbil (màxim 3 missatges al dia i et pots donar de baixa quan vulguis):

    FES CLIC AQUÍ SI VOLS GRATIS: Notícies del cor,TV i famosos

    Prova-ho, t'encantarà!  A més a més, és totalment gratis i et pots donar de baixa quan vulguis!

    Si vols ser el primer en llegir les teves notícies prefereides de Catalunya Diari, ja et pots descarregar gratis la nostra APP per Android Fes clic aquí!

    Comentaris