rtc-config='{"urls": ["https://catalunyadiari.com/rtc_config?h=CANONICAL_URL&key=section_cd"]}'

Catalunya Diari

Telegram : +34 629 74 76 77

E-Mail: info@catalunyadiari.cat

Les 8 feines més mal pagades a l’estat espanyol

Que els pares et mantinguin no és cap ocupació
Mariano Rajoy davant d’una oficina d’ocupació | El Mundo

 

En diferents moments recents s’ha pogut demostrar que Espanya no està entre els països que ofereixen millors perspectives laborals. Encara que la seva taxa d’atur últimament està disminuint, també hem de considerar altres factors relacionats amb el món laboral, com ara la classe de contractes que es fan, la durada que tenen, la precarietat de moltes feines i, fins i tot, el fet que a molts desocupats se’ls acabin els ajuts de l’atur.

 

Els més agosarats decideixen emprendre noves aventures i marxar del país per trobar una feina més digna, perquè veuen inacceptable que, després de pagar i treure’s una carrera de quatre anys, hagin d’acabar fent feines com la de cambrer a les nits en un McDonalds. Ara bé, altres persones més conformistes prefereixen quedar-se a casa i acceptar un salari mínim interprofessional que actualment està fixat en 707 euros.

 

El president actual del govern espanyol va afirmar que l’any 2020 aquesta xifra augmentaria fins als 850 euros, però també va declarar que hi havia una condició indispensable per a l’augment: que anualment es creessin al voltant de 450.000 llocs de treball, un objectiu que sembla força utòpic.

A Espanya, les diferències de sou no només es basen en la feina que es du a terme, sinó que també depenen de la localització geogràfica del lloc de treball en qüestió. Diverses investigacions afirmen que els empleats de Madrid i Barcelona perceben un sou que és un 6% més alt que el de la resta de zones del territori espanyol. Els llocs més malparats són Andalusia, les dues Castelles i els indrets més rurals.

 

Tot seguit, et mostrarem les 8 feines més mal pagades a l’estat espanyol. Apunta!

 

8. Comptable

Sembla molt irònic que la teva feina sigui comptar diners però que en cobris molt pocs! Ara bé, aquesta seria la realitat de la feina de les persones que fan de comptables. Fent una petita recerca a Infojobs o a altres llocs web destinats a buscar feina veurem que hi ha moltes ofertes per als comptables, però que en general són posicions mal remunerades. En concret, cada mes cobren una mitjana de 1.200 euros.

 

7. Periodista

Si ets periodista i ho dius, els altres solen reaccionar de manera positiva. Ara bé, ens cal fer una advertència a tots els aspirants a aquesta professió perquè no tot són flors i violes al món del periodisme: el sou mig ronda els 1.190 euros, tot i que moltes vegades la classe de contracte que s’estableix fa baixar aquesta quantitat. A banda d’això, una gran part dels periodistes són treballadors autònoms, cosa que no ajuda gens a millorar el salari i que els situa en una situació molt similar a la dels fotoperiodistes.

Treballador del sector de l’hoteleria | EFE

 

6. Presentador o locutor de ràdio

Ja t’ho havíem dit: si et vols enriquir, no t’acostis als mitjans de comunicació. Els presentadors de televisió i els locutors de ràdio sovint es troben en situacions que s’assemblen molt a la dels periodistes —si no és que presentes un programa com el ‘Sálvame’. Segurament Jorge Javier Vázquez guanya més de 1.200 euros al mes.

 

5. Cambrer

És una feina que molta gent decideix fer de jove per anar tirant. La frase que més em diuen els amics que treballen a l’hoteleria és que «és una feina molt sacrificada», i personalment crec que moltes persones no se senten realitzades quan han de servir copes o plats en un bar o un restaurant. A banda, hi ha situacions molt complicades com les dels cambrers de discoteca, que algunes vegades necessiten prendre drogues per poder aguantar les jornades laborals llarguíssimes que han de fer.

 

Si tens passió per l’hoteleria i les relacions públiques segurament sempre tindràs feina a l’estat espanyol, però molt probablement hauràs de dur un estil de vida ben auster: els cambrers cobren una mitjana de 1.166 euros mensuals, un sou molt pobre si tenim en compte que treballen moltes hores.

4. Dependent

Aquesta ocupació, igual que la de cambrer, sol ser relativament fàcil de trobar però la gent ben sovint la fa de manera temporal, per pagar-se els estudis o anar estalviant abans de trobar una feina relacionada amb el seu perfil acadèmic. Si el teu fort és treballar de cara al públic, pots aconseguir escalar posicions a la companyia en qüestió i arribar al càrrec d’encarregat. Ara bé, no t’esperis que aquesta professió et tregui les castanyes del foc pel que fa a la teva hipoteca: de mitjana, un dependent guanya al voltant de 1.079 euros cada mes.

 

3. Teleoperador

Si ets una d’aquelles persones que desperten la gent que està fent la migdiada per parlar-los d’una nova tarifa d’alguna empresa, probablement t’ho mereixes. Els teleoperadors, confinats en espais molt reduïts, treballen amb una pressió molt forta, com en el cas dels venedors que van per les cases, que han d’aconseguir arribar a una xifra de vendes determinada si no volen quedar-se sense feina. La culpa és del sou d’aproximadament 1.050 euros mensuals.

Els obrers solen treballar molt i cobrar poc | EFE

 

2. Llenyataire

Els avenços tecnològics han deixat enrere la feina de molts llenyataires, tot i que les darreres pujades de la factura elèctrica fan que em replantegi tornar a fer servir la llar de foc. L’ofici de llenyataire, igual que els pantalons de campana, ha quedat una mica desfasat. Els beneficis econòmics que poden obtenir depenen del període de l’any, cosa que no fa gens fàcil el càlcul del seu sou mig mensual.

 

1. Treballador d’una obra

Anys enrere, en l’època daurada de la construcció i amb el boom immobiliari com a escenari, fer de treballador en una obra era una feina altament rendible, tot i les inclemències meteorològiques i les incomoditats físiques que suposa. Sovint —i amb l’ajuda dels bancs— els treballadors de les obres podien pagar-se cotxes nous espectaculars i cases caríssimes, però quan la crisi va esclatar aquesta generació va començar a endeutar-se de manera molt seriosa.

 

Accedir a treballar en una obra era una cosa fàcil i segueix sent senzill, perquè en general no cal cap carrera universitària, però actualment els treballadors de les obres encapçalen la classificació de les feines més mal pagades. Sovint no passen dels 1.000 euros al mes de salari. La pitjor situació és la dels treballadors de Castella-la Manxa, amb un sou que gairebé no passa del salari mínim interprofessional.