Catalunya Diari

Telegram : +34 629 74 76 77

E-Mail: info@catalunyadiari.cat

Les 9 principals classes de fongs i els seus efectes per als humans

Hi ha molts tipus de fongs diferents | Cedida

 

Els fongs sovint es relacionen amb la idea d’un organisme paràsit causant d’algunes infeccions. Ara bé, n’hi ha de moltes menes i cadascun té uns trets distintius ben particulars, amb utilitats i efectes concrets per a la natura.

 

Aquests organismes gaudeixen d’un paper essencial tant per a la producció com per a la descomposició ecològica de qualsevol matèria. No obstant això, en alguns casos poden ser perjudicials, especialment si es desenvolupen a la pell de les persones. A continuació observarem en què consisteixen els fongs i les principals classes en què es classifiquen, així com les infeccions que poden produir i com s’haurien de tractar.

 

En què consisteixen els fongs?

Contràriament a allò que poden pensar alguns, no són plantes ni tampoc animals: són organismes eucariotes —o sigui, formats per cèl·lules eucariotes— microscòpics que es desenvolupen durant el procés de putrefacció de la matèria.

 

Entre altres funcions, als fongs se’ls atribueix el rol de descomponedors primaris de tota aquella matèria que està morta. Per tant, resulten ser una mena de «recicladors» naturals molt eficaços, entre altres coses, per tal d’acabar amb la contaminació d’algunes superfícies, de produir antibiòtics o d’acabar amb algunes plagues.

 

Entre altres utilitats, hi trobem la de confeccionar diferents tipus d’aliments i begudes: per exemple, el llevat és una classe de fong unicel·lular que s’utilitza per fermentar productes com el pa i la cervesa.

 

El seu hàbitat principal és el sòl. No obstant això, n’hi ha alguns tipus que proliferen a les fulles de les plantes, als troncs dels arbres o, fins i tot, a la superfície de l’aigua. Normalment viuen al lloc on hi ha alguna matèria que pugui descompondre’s.

 

Sovint es confonen els bolets amb els fongs, però no són exactament la mateixa cosa: els bolets formen part de l’exterior d’una classe de fong. La disciplina de la ciència encarregada de l’estudi dels fongs és la micologia, que afirma que al món existeixen més de 80.000 tipus diferents de fongs coneguts, tot i que es pensa que n’hi ha molts més que encara no s’han descobert.

 

Els bolets i els fongs no són el mateix | Generalitat de Catalunya

Trets essencials

Les cèl·lules eucariotes són les encarregades de formar els fongs. Això vol dir que posseeixen un citoplasma, un nucli cel·lular amb ADN. Aquest tret és el que fa que un bacteri i un fong no siguin iguals: les encarregades de formar els bacteris són les cèl·lules procariotes, que es caracteritzen per una manca de nucli i per comptar amb un ADN repartit per tot el citoplasma.

 

A banda, també destaca la peculiar forma d’aquests organismes: els fongs poden ser unicel·lulars però també poden tenir un cos filamentós, com si fossin una pelussa.

 

La reproducció dels fongs es fa mitjançant l’alliberament de les espores: es tracta de cèl·lules de mida microscòpica que ofereixen una molt bona resistència a la humitat i a les temperatures altes, cosa que contribueix a la protecció de fongs i bacteris.

 

Els fongs no posseeixen clorofil·la —una substància verda present a les plantes que contribueix a dur a terme la fotosíntesi— i obtenen el seu aliment gràcies a les substàncies produïdes durant els processos de putrefacció i descomposició de la matèria.

 

 

Classes de fongs

Els científics, gràcies a les seves investigacions, han obert la porta a diferents maneres d’agrupar els fongs: entre altres característiques, es poden classificar sobre la base de la seva família o espècie, del seu regne, de la manera que tenen d’alimentar-se o de reproduir-se, de la funció que fan a l’ecosistema o dels trets que caracteritzen les cèl·lules que els componen.

 

Entre totes les maneres d’agrupar els fongs, una de les més profitoses és fer-ho segons l’ús que se’n pot fer. Així, podem afirmar que existeixen fongs paràsits, al·lucinògens —o psicoactius—, medicinals, ornamentals i comestibles. Tot seguit, presentarem les característiques més importants de cadascuna d’aquestes classes.

 

1. Paràsits

Aquesta mena de fongs es caracteritzen per la seva toxicitat que origina infeccions i pel fet que, entre altres indrets, poden localitzar-se a l’organisme humà. Perjudiquen el teixit de la pell dels humans i hi causen infeccions, algunes de les quals es poden encomanar. A causa d’aquests efectes que tenen a la pell, reben la denominació de fongs dermatòfits.

 

Els fongs que són paràsits també tenen la capacitat de desencadenar plagues en alguns cultius, un fet que s’ha vinculat amb l’ús abusiu de químics. Per això, els agricultors s’han vist obligats a modificar alguns dels mètodes que utilitzen.

 

Els fongs poden tenir un cos filamentós | Cedida

 

2. Al·lucinògens

Els fongs catalogats com a psicoactius o al·lucinògens han tingut una presència important al llarg del desenvolupament de la civilització humana. I és que, a banda d’utilitzar-se com una droga recreativa, s’han fet servir en rituals ancestrals per viure experiències místiques amb l’objectiu d’obtenir una curació mental i física.

 

A tot el planeta s’han documentat més de 190 varietats de fongs al·lucinògens, i algunes d’elles s’estan començant a emprar per tractar diverses alteracions mentals.

 

3. Medicinals

Darrerament, els fongs medicinals han adquirit popularitat perquè es comencen a recuperar pràctiques orgàniques i tradicionals per tal de tractar algunes patologies. Un dels fongs amb propietats medicinals més reconeguts és el ‘Trametes versicolor-coriolus’.

 

Aquesta mena de fong s’ha fet servir per tractar el càncer i per reforçar el sistema immunitari i millorar-ne el funcionament. Ara bé, continuen investigant-se els efectes que té a nivell científic.

 

 

4. Ornamentals

Aquesta classe de fong es fa servir amb finalitats decoratives. Per exemple, diversos grups ètnics del sud i del centre de Mèxic els han emprat com a regal o ofrena —semblant a la funció que també fan les flors— i també en rituals cerimonials.

 

5. Comestibles

Els fongs comestibles no resulten verinosos ni tòxics i posseeixen un gran nombre de propietats que poden contribuir a equilibrar la nostra dieta. Tenen poques calories i ens aporten vitamina B, vitamina B2 i proteïnes.

 

Com a exemple d’aquesta classe de fongs podem citar alguns bolets, les tòfones i també els llevats. Per exemple, a Espanya es consumeixen rovellons i xampinyons de manera habitual, i a Mèxic es pren sovint el fong que té el blat de moro, que rep el nom de huitlacoche.

A Catalunya, els bolets són un aliment molt apreciat | Cedida

 

Les infeccions que poden causar i com tractar-les

Hem vist que els fongs tenen una gran resistència a la humitat i que sovint creixen al sòl. Per aquesta raó, les infeccions fúngiques als peus són molt habituals, però n’hi ha de més classes: també poden produir-se, per exemple, als genitals o a les mans.

 

Les infeccions fúngiques no s’hereten dels nostres progenitors o avantpassats, però sí que s’encomanen. Per evitar patir-ne, s’aconsella mantenir uns hàbits d’higiene adequats i mirar de tenir les defenses altes.

 

Quan comencem a tenir una infecció fúngica, es pot tractar de maneres molt variades: des de remeis naturals amb minerals i fruites fins a pomades especials per lluitar contra els fongs.

 

Les infeccions que causen els fongs també es coneixen amb el nom de candidosi sempre que el fong que les origini sigui el llevat de l’espècie ‘Candida’, que creix en els punts de contacte de la pell amb les mucoses del cos.

 

A continuació, observem els principals indrets del cos on es poden desenvolupar aquesta mena d’infeccions i com es poden tractar.

 

1. A la vagina

La candidosi vaginal es produeix de manera molt habitual. De fet, algunes estimacions diuen que cada dona en patirà, com a mínim, un cop durant la seva vida. Els principals signes d’aquesta infecció són una secreció blanca i espessa que no fa olor però que provoca picor, cremor, irritació i enrogiment de la vulva. A banda, pot causar dolor quan s’orina.

 

Sovint es produeix a causa dels embarassos, de la roba interior ajustada que acumula escalfor o humitat, dels banyadors molls i també de la utilització d’esteroides, anticonceptius o antibiòtics —perquè poden eliminar els bacteris que són presents al nostre cos de manera natural i que contenen l’expansió d’aquest llevat.

 

Per tractar aquesta infecció existeixen supositoris específics i cremes vaginals com Canestén. No obstant això, per a les infeccions més agudes cal que un metge especialista estudiï una mostra de les secrecions blanques per poder determinar quin tractament serà més eficaç per lluitar contra el problema.

 

Si es vol prevenir la candidosi vaginal, s’hauria de fer servir roba interior de cotó, no portar roba molla o humida durant gaire temps i evitar les dutxes vaginals. A banda, mentre duri la infecció, s’aconsella prescindir de l’ús de tampons.

 

 

2. A la boca

Aquesta mena de fongs no són gaire habituals i provoquen la inflamació de les genives, molèsties i dolor quan es parla i es menja, l’aparició de plaques de color blanc a la boca i a la llengua, fan que surti sang quan ens rentem les dents i també originen picors, esquerdes i irritació a la comissura de la boca.

 

Solen estar vinculats amb patologies originades a causa d’un alt nivell de sucre a la sang, del fet de patir desnutrició, d’un sistema immunològic dèbil o del consum habitual d’alcohol o tabac. També les pot causar el pH baix i la sequedat bucal, així com la mala higiene de les pròtesis dentals.

 

A banda, sovint apareixen en nens petits que encara no han desenvolupat del tot la seva flora bucal. Existeixen alguns fàrmacs com la Nistatina que estan pensats especialment per tractar la candidosi oral.

 

3. Als peus

Quan surten als peus, els fongs poden originar dolor, picor, irritació, cremor, esquerdes, una olor desagradable i, en alguns casos, fins i tot butllofes. A partir dels dits poden anar-se estenent cap a les ungles o cap a la planta. La infecció que es produeix de manera més habitual és el peu d’atleta, originada per la sudoració i el contacte amb les sabates.

 

Hi ha diversos remeis naturals per combatre’ls, que ajuden a regular el grau de sequedat que té la pell, el seu pH i també la seva irritació. Els més habituals solen preparar-se a partir de bicarbonat de sodi, banys de sal, vinagre blanc i pinya i llimona. A més a més, al mercat es comercialitzen diverses cremes antimicòtiques, com el Bepanthol o el Miconazol, que estan especialment fabricades per tractar-los.

Els banys de sal poden anar molt bé per tractar les infeccions de fongs als peus | cerebrother.com.

 

4. A les ungles dels peus i de les mans

La infecció fúngica d’aquesta mena també es coneix amb el nom d’«onicomicosi». Sovint, els fongs de les ungles comencen a formar-se als dits i aleshores es van estenent. Els més habituals són els fongs que es produeixen a les ungles dels peus a causa del peu d’atleta, tot i que també poden sortir després d’haver dut sabates molt ajustades durant períodes de temps llargs.

 

D’altra banda, convé remarcar que els fongs a vegades també creixen a les mans, especialment si tenim tendència a suar molt, si ens mosseguem les ungles, si portem ungles artificials o si tenim les mans en remull durant períodes de temps importants.  

 

Aquesta mena de fongs s’encomanen amb molta facilitat. Per això, és aconsellable anar amb molt de compte quan compartim la dutxa o algun article personal com el tallaungles amb altres persones.