Catalunya Diari

Telegram : +34 629 74 76 77

E-Mail: info@catalunyadiari.cat

Tot allò que et cal saber sobre l’obesitat i les seves conseqüències

Parlem de la seva definició, dels graus que hi ha i de les seves causes i conseqüències
La vida sedentària i la mala alimentació tenen molta influència en el pes corporal | Niklas Röhse
 

Definició: en què consisteix l’obesitat?

L’OMS o Organització Mundial de la Salut parla de l’obesitat com una quantitat de greix corporal excessiva que s’acumula a l’organisme i pot perjudicar la salut perquè provoca o potencia malalties com ara la diabetis, i també pot originar —tot i que en un grau menys important— símptomes psicològics vinculats amb l’amor propi o l’humor, entre altres.

 

De manera general, el nivell d’obesitat sol avaluar-se a través de l’IMC o índex de massa corporal, que també rep el nom d’«índex de Quetelet» per fer honor al seu inventor. Es tracta d’una mesura fonamentada en l’anàlisi numèrica del vincle que hi ha entre el pes i l’alçada d’un individu, i per calcular-lo n’hi ha prou amb dividir el pes —expressat en quilos— entre l’alçada —expressada en metres quadrats.

 

L’IMC dona la possibilitat de comparar la proporció de massa corporal que té un individu amb la que tenen la resta de persones, per tal de fer una predicció sobre el risc relatiu de patir problemes físics que es relacionen amb el sobrepès. Sovint, això es pot fer a través de gràfics i taules.

Ara bé, s’ha criticat molt l’IMC a causa del seu reduccionisme: no diferencia la musculatura del greix, i per aquesta raó fa una sobreestimació del pes de la gent molt atlètica. A més, resulta inadequat per als individus molt baixos i per als molt alts. Fins i tot algunes persones qüestionen la capacitat de l’índex de massa corporal per fer una avaluació correcta dels riscos que hi ha de contreure certes malalties.

 

Pel que fa a la gent adulta, l’Organització Mundial de la Salut afirma que el sobrepès es produeix quan l’índex de massa corporal és superior a 25, mentre que l’obesitat en si mateixa pot ser diagnosticada a partir d’un IMC de 30. L’obesitat infantil s’ha de valorar a través de l’estadística: el nivell de sobrepès es té en compte segons la manera en què l’IMC sigui superior a la mitjana dels individus que tenen una mateixa edat.

 

Els orígens i les repercussions de l’obesitat

La font essencial de l’obesitat i el sobrepès rau en el desequilibri entre les calories ingerides i les utilitzades. Aquesta manca d’equilibri sovint la causen dos factors que, a vegades, es produeixen alhora: la manca d’exercici físic i també ingerir menjars greixosos en excés —especialment si es tracta de greixos saturats.

La vida sedentària és una repercussió negativa de les transformacions que han patit tant l’entorn social com l’estil de vida durant les darreres dècades. La predominança de la vida urbana i també l’aparició de mitjans de transport accessibles, confortables i ràpids han fomentat el creixement de la freqüència del sobrepès. La proliferació del menjar processat també hi hauria contribuït.  

 

Entre les diverses malalties físiques que es poden vincular amb un índex de massa corporal alt, es pot subratllar la diabetis mellitus tipus 2, els trastorns cardiovasculars —sobretot l’ateroesclerosi, que contribueix a l’augment del risc d’infart—, malalties musculoesquelètiques com ara l’osteoartritis o, fins i tot, determinades classes de càncer, com el d’endometri o el de còlon.

 

 

Classes d’obesitat segons l’IMC

L’IMC marca el grau o la classe d’obesitat, en funció de la classificació més habitual en aquest àmbit. Tot i això, l’índex de massa corporal constitueix una mesura limitada i cal fer també una avaluació d’altres variables importants, com ara la proporció de greix que hi ha a la cintura o al ventre.

 

S’afirma que algú té sobrepès quan compta amb un IMC situat entre 25 i 29,9. En els casos d’IMC superior a 27 es tracta de preobesitat, i són situacions en què es constata un augment lleuger del risc de patir algun trastorn. Ara bé, el risc s’intensifica quan l’índex de massa corporal passa de 30, uns casos en què ja parlem d’obesitat pròpiament dita.

L'activitat física pot ajudar a prevenir i combatre l'obesitat | Cedida

 

1. Primer grau: risc baix

L’obesitat de grau 1 o de baix risc es produeix en aquells casos en què l’índex de massa corporal se situa entre 30 i 34,9. Per a les persones que la pateixen creix el risc de patir malalties de manera remarcable si ho comparem amb els casos de sobrepès i especialment en els individus amb una alçada baixa.

 

2. Segon grau: risc moderat

L’índex de massa corporal per a les persones que tenen una obesitat d’aquesta classe està situat entre 35 i 39,9. En aquests casos, les possibilitats de tenir alteracions musculoesquelètiques, metabòliques o cardiovasculars s’intensifiquen més que en el grau anterior.

 

3. Tercer grau: obesitat d’alt risc o mòrbida

L’obesitat de grau 3, coneguda sovint amb la denominació de mòrbida, comporta grans riscos per a la salut, especialment pel que fa a patir trastorns com els que hem esmentat en els altres dos graus anteriors. Per això, s’han de fer modificacions ràpidament en l’activitat física i en l’alimentació. Es tracta de situacions en què l’índex de massa corporal pot oscil·lar entre 40 i 49,9.

 

4. Quart grau: obesitat extrema

Aquest grau màxim d’obesitat no sempre s’inclou a les classificacions, perquè de fet moltes la situen dins de la mòrbida. Tot i això, sovint es fa referència a l’obesitat extrema —o «superobesitat»— quan l’índex de massa corporal se situa per sobre del 50, perquè la possibilitat de patir alguna malaltia augmenta substancialment en aquests casos.