La NASA va iniciar el 13 de juny una sèrie de llançaments de coets des d'una illa remota del Pacífic. Aquesta operació, que s'estendrà durant tres setmanes, té com a objectiu principal estudiar unes enigmàtiques estructures nuvoloses que es formen a la ionosfera. Aroh Barjatya, investigador principal de la missió Sporadic-E ElectroDynamics, ha confirmat que aquests coets ja estan sent llançats per obtenir dades crucials sobre aquestes formacions.
Aquestes estranyes estructures, conegudes com a “capes d'Esporàdiques-E”, se situen a altituds que varien entre els 60 i 1.000 quilòmetres sobre el nivell del mar. Encara que són invisibles per a l'ull humà, aquestes capes causen interferències significatives en les comunicacions per ràdio, afectant sistemes crítics, com els de control aeri. Precisament, aquestes interferències poden provocar que els senyals es desviïn o es barregin, dificultant la transmissió correcta d'informació vital.
On s'estan llançant els coets?
El principal desafiament dels científics ha estat anticipar quan i on es formen aquestes capes, ja que es desplacen i es desintegren constantment. Només es poden detectar mitjançant radars especialitzats, utilitzats habitualment per operadors militars. Barjatya ha descrit que en els gràfics de radar aquestes capes apareixen com a núvols amb formes irregulars, que de vegades semblen esponjoses i altres vegades s'estenen de manera uniforme.
Fins ara, es coneixia la presència d'aquestes capes principalment en latituds mitjanes, però la missió ha decidit enfocar els seus estudis a l'atol de Kwajalein, situat a prop de l'equador. Aquesta illa, part de les Illes Marshall, és un punt estratègic per observar aquestes formacions en una zona on no s'havia estudiat abans el seu comportament. A més, Kwajalein té una història militar que remunta a la Segona Guerra Mundial i està aïllada a milers de quilòmetres de grans ciutats, cosa que la fa ideal per a aquests estudis.
Desxifrant l'impacte invisible en les nostres comunicacions
Per investigar aquestes capes, la NASA està utilitzant coets sonda, vehicles no tripulats equipats amb instruments científics especialitzats. Durant el seu ascens, aquests coets alliberen vapor acolorit, que des de terra permet mesurar els patrons de vent en tres dimensions. També deixen anar quatre subcàrregues que transmeten en temps real informació sobre la densitat de partícules i la intensitat del camp magnètic a la zona.
Barjatya ha explicat que les capes d'Esporàdiques-E formen part d'un sistema molt més complex que connecta la Terra amb l'espai proper. La ionosfera, on s'ubiquen aquestes formacions, conté partícules carregades que influeixen en fenòmens quotidians, com les aurores boreals i la comunicació amb satèl·lits. Des de 1959, la NASA ha dut a terme diverses missions per estudiar aquesta regió, ja que les seves fluctuacions afecten nombroses tecnologies essencials en la nostra vida diària.
Amb aquesta missió, la NASA vol entendre millor un fenomen impredictible que pot afectar les comunicacions de ràdio i causar interrupcions importants. Encara que encara falten setmanes per veure'n els resultats, confien que aquests estudis ajudaran a millorar la seguretat i la fiabilitat de les comunicacions aèries i per satèl·lit. Així, encara que no les veiem, aquestes capes són peces clau en el complex vincle que uneix la Terra amb l'espai proper.