Després de setmanes d’espera, el llibre autobiogràfic de Pedro Sánchez, ‘Manual de resistencia’, per fi surt publicat. Escrit entre el president del govern espanyol i Irene Lozano, l’obra és un recull de memòries on Pedro Sánchez ofereix la seva versió de la història política dels últims anys. Tanmateix, Begoña Gómez, la seva dona, protagonitza molts dels passatges, alguns dels quals són emotius, còmics i, fins i tot, exemple de fortalesa i suport al seu marit.
Tal com explica ‘Vanitatis’, ‘Manual de resistencia’ comença relatant l’anècdota sobre les negociacions entre Pedro Sánchez i les seves filles en el moment d’afrontar la mudança al Palau de la Moncloa, com també una altra de més íntima: el primer que va canviar en arribar al palau fou el matalàs.
En el primer capítol, el president explica les raons del canvi: «Essent fidel a la veritat i a la cronologia, he de dir que la meva primera decisió com a president del Govern la vaig prendre amb la meva dona, Begoña, perquè les qüestions d’intendència s’anteposaven a quasi tot. Aquella primera decisió va ser renovar el matalàs del llit de matrimoni i pintar la nostra habitació del Palau de la Moncloa.
Vam decidir no canviar res més, excepte el matalàs i la pintura, per raons que entén qualsevol que hagi viscut en un pis moblat. A més, el refranyer assegura que ‘dos que dormen en el mateix matalàs acaben essent de la mateixa opinió’, i jo volia mantenir el meu criteri allunyat del meu predecessor».
Després de les eleccions de 2011, Pedro Sánchez va rebre un cop dur en quedar fora de la llista de diputats, ja que el grup socialista només va treure deu diputats per Madrid, i ell ocupava l’onzè lloc. «En aquells mesos en els quals vaig romandre en el dic sec de la política, vaig sentir el suport de tota la meva família, especialment de la meva dona, Begoña, i de les meves filles. Elles són, juntament amb els meus pares i el meu germà, la meva casa, les meves arrels que reafirmen el meu caràcter».
Canvi radical en guanyar la moció de censura
Guanyar la moció de censura el passat juny de 2018 va canviar radicalment la vida de la família i, sobretot, va agafar per sorpresa a les seves filles: «La mudança, tot i que fou ràpida, va requerir també algunes decisions i, sobretot, aconseguir el consens amb les meves filles. Estaven acabant el curs i s’imaginaven molt felices el llarg estiu amb les seves amigues del que, fins llavors, fou el nostre veïnat», relata Pedro Sánchez.
«No els hi vam dir de cop que havíem de mudar-nos de casa, sinó que ho vam fer a poc a poc. Primer vam fer que anessin un dia al recinte residencial de Moncloa. Vam anar els quatre i ‘Turka’, la nostra gossa, a passejar una tarda, perquè s’anessin familiaritzant amb una forma de vida que sense cap dubte era estranya per unes nenes normals. Després teníem el pla de quedar-nos una nit a dormir tots, perquè s’aclimatessin i, a continuació, fer la mudança completa. Quan els hi vaig explicar el pla, la meva filla gran va dir: ‘Vale, però ens mudarem el setembre’. Així va començar la meva primera negociació com a president del Govern».
El 2014, Sánchez va guanyar les primàries del PSOE i un nou sobrenom: li començaven a dir ‘Pedro el Guapo’. Per solucionar els judicis que la gent començava a fer-li, va decidir donar-se a conèixer: «D’aquí les meves aparicions en programes de televisió, on fins llavors els polítics no entraven, com ‘El Hormiguero’».
De manera absolutament casual, tanmateix, el president del Govern va arribar a participar a ‘Sálvame’, on Jorge Javier Vázquez li va preguntar en directe sobre la seva postura respecte al toro de Tordesillas: «Sóc un gran amant dels animals, tinc una gosseta i fos tortugues», va respondre el llavors líder del partit de l’oposició.
«Em va trucar la meva dona, que estava treballant: ‘Què has fet? Has entrat a ‘Sálvame’? ’Sí, per telèfon, per què?’ ’Perquè m’està trucant gent a la meva oficina, a la meva empresa, sobretot dones, per felicitar-me pel que has dit... Que diuen que si vas a una manifestació contra el Toro de la Vega, elles també hi aniran’. Els dos vam esclatar a riure. Allò era divertit pel caire inaudit. La gent buscava a Google ‘Pedro Sánchez’, els hi sortia l’empresa de la meva dona i allà trucaven per transmetre-li a Begoña, o a qui agafés el telèfon, el seu suport a la protecció dels animals i al compromís que jo acabava d’adquirir en directe».
Begoña el va rebre amb llàgrimes als ulls
Pedro Sánchez i Begoña Gómez sempre s’han donat suport i han sigut companys de riures, llàgrimes i reflexions. La parella es va prendre uns dies de descans després de les eleccions del 20 de desembre, i se’n va anar a la Granja, a Segòvia. «Allà feia molt de fred, però vam passejar pel camp, revitalitzador després d’un any de treball intens. Els dos som molt esportistes i l’activitat física ens agrada. Fou un dia per recarregar piles[...]Teníem ganes que arribessin les vacances de Nadal per anar quatre o cinc dies als Pirineus», confessa el president.
Tal com recull ell mateix a ‘Manual de resistencia’, el moment més dur de la seva carrera política va ser l’1 d’octubre de 2016, quan va haver de deixar la direcció del PSOE després d’un agitat Comitè Federal: «Tot va ser terriblement dur, traumàtic. Vaig viure algunes deslleialtats minut a minut». En quant va arribar a casa aquell mateix dia, Pedro Sánchez va ser rebut per Begoña amb llàgrimes als ulls. «Aquella nit vaig comprar els bitllets i vam marxar cap a San Francisco. Aquell retir ens va fer molt de bé, i em va ajudar a ordenar el caos dels esdeveniments».
La nit abans de la investidura de Mariano Rajoy, el 28 d’octubre de 2016, Sánchez va anunciar la seva dimissió i va presentar la seva renúncia a l’acta de diputat. Durant aquells mesos, Begoña i les seves filles van ser els pilars que van aixecar de nou els ànims per tornar a intentar liderar el PSOE. «Begoña sempre em deia que havia de presentar-me, i el seu suport va ser gegant. Mai perdo de vista les meves obligacions amb ella i amb les meves filles, però Begoña m’insistia que no pensés en això, sinó en la gent que estava amb mi, en tots els militants, simpatitzants i votants que em donaven suport». I així ho va fer.