T'imagines rebre una trucada del teu banc i, sense adonar-te'n, acabar compartint dades molt sensibles amb un estafador? És cert, pot semblar una cosa molt poc probable. Tanmateix, aquest tipus d'enganys són cada cop més comuns.
CaixaBank ha publicat un avís al seu web per alertar els seus clients sobre un nou mètode de frau telefònic, cada cop més sofisticat. En només uns minuts, els delinqüents poden fer-se amb la teva informació i posar en risc els teus diners.
Vivim en un món hiperconnectat. Els telèfons han deixat de ser simples eines de comunicació i s'han transformat en petits ordinadors. Emmagatzemen gran part de la nostra vida: fotos, missatges, contrasenyes i, per descomptat, informació bancària.
Paradoxalment, les trucades tradicionals han perdut protagonisme davant de xarxes socials i serveis de missatgeria. Però continuem considerant creïbles certes trucades, sobretot si semblen urgents o formals.
Aquest és precisament el terreny on els delinqüents es mouen amb facilitat. Fent-se passar per empleats de bancs com CaixaBank per obtenir accés a comptes o dades personals.
CaixaBank es pronuncia sobre les tècniques més freqüents
Una de les tècniques més comunes que utilitzen aquests delinqüents és el vishing, un tipus de frau telefònic basat en l'enginyeria social. A diferència del phishing, que es fa per correu electrònic, el vishing utilitza la veu com a eina principal. L'estafador es comunica directament amb la víctima.
Per fer-ho, suplanta la identitat d'una entitat de confiança, com un banc, per convèncer-la de compartir dades delicades. Aquestes trucades poden fins i tot anar acompanyades de missatges de text, generant una falsa sensació d'autenticitat.
Una altra estratègia molt perillosa és el Caller ID Spoofing. Mitjançant aquesta tècnica, els estafadors manipulen el número que apareix a la pantalla del receptor perquè coincideixi amb el d'una entitat legítima. D'aquesta manera, quan el client rep la trucada, creu que està parlant amb el seu banc.
Amb arguments elaborats, com la suposada detecció de moviments sospitosos, busquen que la persona els proporcioni dades d'accés o faci transferències. Fins i tot a través de Bizum o des d'un caixer automàtic.
En alguns casos, les víctimes acaben fent pagaments elles mateixes, convençudes que estan recuperant uns diners perduts o corregint un error. També existeixen altres variants de frau, com la suplantació d'identitat (per exemple, fent veure que són un familiar amb problemes), falsos premis o avisos de deutes inexistents.
La importància de posar atenció a aquestes amenaces
Davant d'aquesta amenaça creixent, CaixaBank ha redoblat els seus esforços en matèria de seguretat digital. L'entitat treballa contínuament per millorar els seus sistemes per protegir les dades dels seus clients i reduir al mínim el risc de frau.
A més, llança campanyes informatives per advertir sobre aquests perills i ofereix una sèrie de consells clars. No proporcionis mai dades personals o bancàries per telèfon, encara que la trucada sembli legítima. I en cas de dubte, penja immediatament i contacta directament amb CaixaBank a través dels seus canals oficials.
Recorda que CaixaBank mai no sol·licitarà claus, usuaris o contrasenyes per cap mitjà, sigui trucada, correu o missatge. Així mateix, es recomana no fer clic en enllaços dubtosos que arribin per SMS o email, encara que semblin procedir del banc. Utilitzar únicament l'app oficial o la pàgina web del banc és una de les millors formes de mantenir les teves finances segures.