Catalunya Diari

Telegram : +34 629 74 76 77

E-Mail: info@catalunyadiari.cat

El cas d'en Pol: «El més difícil és fer-li un petó i pensar que pot ser l'últim»

Tony Molinos, el seu pare, va crear el 'Proyecto Pol' per investigar sobre la seva enfermetat
 

Cinc nens a Espanya pateixen d'hiperglicinemia no cetósica, una alteració congènita del metabolisme que provoca que la glicina, un aminoàcid, s'acumuli al cervell, impedint un funcionament mental i físic normal. Un d'ells és en Pol Molinos, de Caldes de Montbui, qui la seva història està traspassant fronteres i, com veurem, metes.

És el seu pare, Tony Molinos, qui, en una entrevista a 'La Vanguardia', ha explicat la història del petit de 7 anys. De fet, hauríem de dir 7 miraculosos anys, doncs els nadons amb aquesta malaltia, tenen una esperança de vida de 15 anys. «El més dur va ser sortir de l'hospital sense en Pol», confessa, al mateix temps que es congratula que, després de 29 dies, van aconseguir portar-lo a casa.

 

Després de superar la part més important, sobreviure a les primeres setmanes, Tony confessa que, d'inici, es preguntava «per què ens ha tocat a nosaltres», tot i que amb el pas dels dies, «aprens a estimar-lo com és» i a considerar-lo igual que «qualsevol altra persona». «Aprens a conviure amb la malaltia com si no existís».

 

Esport per en Pol

La falta de visibilitat de la malaltia a Espanya, va portar als pares a fundar el 'Proyecto Pol'. «Sabem que no li salvarem la vida», reconeix en Tony, qui admet que l'associació sense ànims de lucre va dirigida a ajudar a futurs casos de nens afectats, els quals puguin gaudir de més oportunitats que el seu fill. L'organisme va començar a expandir-se mitjançant triatlons i carreres populars.

 

«És una metàfora molt bonica arribar a la meta junts», descobreix el pare d'en Pol qui, després d'aconseguir superar 30 carrers amb el seu fill, es marca l'objectiu d'aconseguir fer un «ironman amb el Pol». «Si amb això aconsegueixo que la seva història arribi a més gent, farem el que faci falta», es repta l'esportista.

 

Una teràpia sorprenent

Un dels casos que Tony rememora amb més orgull va ser quan en Pol va reaccionar a un estímul sonor durant el transcurs d'una de les competicions, situació que és pràcticament impossible, com a conseqüència del dany cerebral. «Veure'l gaudir i somriure davant dels aplaudiments de tanta gent és increïble», detalla el seu pare.

 

Finalment, Tony reconeix que sap que la seva alegria no serà eterna, doncs confessa que el més dur és «sortir de casa, fer-li un petó i pensar que pot no haver-n'hi més». Tot i això, assegura que «si ell no es rendeix, no em puc rendir jo», pel que el projecte que va crear, tot i que «no hi ha temps per salvar la seva vida», ha de servir per salvar-ne moltes més.