Catalunya Diari

Telegram : +34 629 74 76 77

E-Mail: info@catalunyadiari.cat

ÚLTIMA HORA

El Síndic recomana a Torra que retiri els llaços grocs

Catalunya: el cas de declaració d’independència i suspesa temporalment com va fer Eslovènia

Eslovènia va fer una declaració unilateral d'independència el 25 de juny de 1991 però la va suspendre temporalment com va fer Catalunya aquest dimarts, 10 d'octubre
Carles Puigdemont, president de la Generalitat, declarant la independència de Catalunya al Parlament | Cedida

Catalunya va viure amb molta expectació la possible DUI, per part del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, aquest dimarts, 10 d'octubre. Molts eren els interrogants plantejats per part dels ciutadans sobre aquesta actuació política. L'article 4 de la Llei del Referèndum de l'1-O diu que, «Si en el recompte dels vots vàlidament emesos hi ha més d'afirmatius que de negatius, el resultat implica la independència de Catalunya. A aquest efecte, el Parlament de Catalunya, dins dels dos dies següents a la proclamació dels resultats oficials per la Sindicatura Electoral, celebrarà una sessió ordinària per efectuar la declaració formal de la independència de Catalunya, concretar els seus efectes i iniciar el procés constituent». Finalment, el president català va complir amb el seu compromís de declaració d'independència, però la va suspendre immediatament, de manera temporal, per tal de negociar. Aquesta és una de les opcions platejades per l'eurodiputat del PdeCat Ramon Tremosa. Una DUI està reconeguda pel Dret Internacional amb totes les seves garanties per formar un nou estat sobirà, sense un acord formal amb l'estat del qual declara la seva secessió. A Europa existeixen exemples de les dites declaracions unilaterals.

 

Frontera de la República d'Eslovènia | Cedida

Eslovènia va fer una declaració unilateral d'independència el 25 de juny de 1991. Dos dies abans, la Comunitat Europea i els Estats Units havien afirmat categòricament que donaven suport a la unitat de Iugoslàvia i que mai reconeixerien una Eslovènia independent. El president de la Comunitat Europea, Jacques Delors, també va deixar clar que mai podria formar part del club europeu. Sèrbia, però, ja havia trencat el marc federal iugoslau un any abans. Eslovènia va fer dos referèndums per la independència amb resultats favorables ben clars i abans d'aplicar-los va proposar una negociació que el govern iugoslau no va acceptar.

El president Milan Kuçan va declarar, doncs, la independència oberta a una taula de diàleg, que va anar seguida de deu dies de resistència de la població i una petita milícia armada davant l'agressió de l'exèrcit iugoslau. Imatges que van fer la volta al món. L'alto el foc forçat per la Comunitat Europea va obligar Eslovènia a suspendre tres mesos la declaració d'independència. Al cap de deu dies i una cinquantena de morts, els Estats Units i Alemanya van considerar la independència inevitable. A poc a poc, altres estats europeus i del món van reconèixer el nou estat eslovè. Avui, Eslovènia és membre de la Unió Europea i és en la zona euro. Un país amb forts lligams comercials amb Alemanya i Àustria i amb un creixement estable després d'una forta crisi econòmica.