CatalunyaDiari.cat

Telegram : +34 629 74 76 77

E-Mail: info@catalunyadiari.cat

URGENT

Un nen de 21 mesos molt greu en caure des d'un 5è pis

ÚLTIMA HORA

Sánchez porta al Constitucional la reprovació de Felip VI al Parlament

Les set distorsions cognitives amb les quals ens saboteja el cervell

En què consisteixen aquestes visions allunyades de la realitat i com poden afectar-nos?
La nostra ment pot distorsionar la realitat en què vivim de diferents maneres | Pixabay
 

Al llarg de tota la història de la psicologia, l’autoestima ha estat un concepte molt utilitzat i tractat. En el seu moment, es va iniciar a partir del corrent cognitiu, que és el que opta per incloure dins de l’equació humana allò que és mental, i que la va definir com la manera —tant positiva com negativa— que tenim de valorar-nos.

 

Aquesta branca també és la que defineix l’autoestima com el principal actor implicat en la salut mental o en la seva manca. Si gaudim d’una autoestima positiva, probablement disposarem d’una percepció del futur molt més optimista, de més pensaments positius relacionats tant amb el món com amb nosaltres mateixos i d’una sensació de felicitat més important.

 

L’autoestima, però, no és cap factor que estigui fixat dins de la nostra ment, ni quelcom que no canviï amb el pas del temps o que no depengui de tot allò que anem vivint. De fet, podria augmentar o disminuir en funció de les distorsions cognitives.

 

Si es té una autoestima baixa...

En cas que tinguem una bona autoestima, ens podem sentir molt bé només pel fet de ser qui som. Tanmateix, en el cas de tenir poca autoestima els efectes seran ben oposats. No té la responsabilitat dels factors d’aquests factors que hem esmentat, sinó que es correlaciona amb pensaments que tenen una valència equivalent, un signe igual, per dir-ho d’alguna manera. Si l’autoestima no és bona, això originarà i alhora serà conseqüència de percepcions i pensaments en clau negativa.

 

Les distorsions cognitives s’amaguen en aquest cercle viciós, així com els pensaments automàtics que tenim i que són negatius i les idees que posseeixen un caràcter irracional. Segons la psicologia cognitiva, de fet, es tracta de la tríada del mal mental.

 

Definirem breument les idees irracionals com a pensaments que no es corresponen a la realitat i que ens perjudiquen —tothom hauria d’aprovar la meva conducta i, si no, no tinc cap mena de valor— i els pensaments automàtics negatius com a opinions negatives sobre una cosa que es correspondrien a les primeres —no valc res perquè no riu de la broma que li estic fent. 

 

Les distorsions cognitives es fonamenten en aquests dos elements per tal que finalment tinguem una perspectiva esbiaixada de les coses que passen.

 

L’amagatall de les distorsions cognitives

Si ens fixem en com funcionen les distorsions cognitives, veurem que realment es tracta del pas intermig entre les dues que hem esmentat: l’operació o tràmit que la ment du a terme per tal de fer que la creença irracional s’acabi transformant en un pensament automàtic negatiu. Això, en altres paraules, fa referència a la forma que té d’atacar-nos la nostra ment.

 

Tot seguit, veurem un exemple general que ens ajudarà a simplificar les coses. Un dia ens llevem amb molta energia i ens posem a seguir la nostra rutina de dutxar-nos, vestir-nos i esmorzar. Aquest procés no té res d’especial, però fa que ens sentim molt bé. Mentre anem cap a la feina, pensem que ens queda ben a prop la posició de director de secció a la qual aspirem i que ens ha valgut tants esforços.

 

Pensem: «m’ho han de donar, perquè m’ho mereixo». Ara bé, ens quedem de pasta de moniato quan, en arribar a la feina, el company que seia al nostre costat està traslladant totes les seves coses cap al despatx de director de secció. L’han ascendit, i ens fa mal, però també ens n’alegrem perquè és el nostre company.

 

Es tracta d’una situació molt habitual i, si la nostra ment decidís seguir la lògica de determinades distorsions nocives, faria això que veurem a continuació.

 

Les classes de distorsions cognitives existents

Tot seguit, et mostrarem els principals tipus de distorsions cognitives que existeixen.

 

1. La hipergeneralització

La hipergeneralització es basa en triar un fet específic, extreure’n una regla general i no comprovar-la mai, de tal forma que sigui certa absolutament sempre. Segurament, si hipergeneralitzessim quan no rebem l’ascens, pensaríem «no tindré mai prou qualitats per al lloc de feina en qüestió».

 

Per saber que hipergeneralitzem, només cal que observem si estem fent servir termes absoluts com ara mai, tots, sempre, ningú, cap, cada...

 

2. La designació global

Aquest mecanisme és igual al que acabem de comentar. Si la situació fos la mateixa, la nostra ment només modificaria el fet de concedir-nos una etiqueta global, i no una norma general. Així doncs, el pensament que tindríem amb aquesta distorsió en aquest cas seria «sóc una persona fracassada».

 

Quan ens posem a utilitzar estereotips i clixés en el nostre dia a dia de manera exagerada, cal que ens preguntem si el nostre cervell ens està sabotejant amb aquesta distorsió.

 

3. El filtrat

Per mitjà d’aquesta distorsió cognitiva, la ment humana es posa a filtrar la realitat que hem viscut a través de la selecció de determinats aspectes i del fet d’ignorar-ne d’altres. En l’exemple que ens ocupa, ens concentraríem bàsicament en el nostre sentiment d’inutilitat i de pèrdua pel que fa a l’oportunitat laboral que teníem, però obviaríem del tot la possibilitat de millorar i la joia que hauríem de sentir pel company que ha obtingut l’ascens.

 

Aquesta distorsió ens hauria de preocupar si ens critiquem molt sovint per injustícies, estupideses, pèrdues o temes del passat, o si es tracta d’uns termes que sovint apareixen a les nostres crítiques.

A vegades, el nostre cervell filtra la realitat viscuda seleccionant alguns elements i descartant-ne d'altres | Psicología y Mente

 

4. El pensament polaritzat

Al nostre exemple, en el cas de patir aquesta distorsió, hauríem pensat una cosa com ara «si no obtinc l’ascens, és el final de la meva carrera professional». És una manera de pensar totalment absolutista, que només contempla els extrems i no veu els matisos com a opció.

 

Si ens plantegem objectius, reptes o realitats a partir de l’ús de condicionals —com ara «si no...»— o de la contraposició d’opcions —per exemple, «o aconsegueixo l’ascens, o…»—, probablement estem recorrent a aquesta distorsió.

 

5. L’autoacusació

Es tracta de pensar de forma que el rol de culpable sempre recaigui damunt nostre, encara que no siguem els responsables dels fets. Si ho apliquem a l’exemple que estem fent servir, tindria una forma similar a: «És clar, ho he fet absolutament tot malament, he estat molt ximple de pensar que em podien ascendir. Li demanaré disculpes al company per si ha pogut pensar que no estava content per ell».

 

Aquesta distorsió es manifesta sovint pel fet de demanar disculpes de manera recurrent. Pensem que som culpables de quelcom, i per això ens disculpem contínuament.

 

6. La personalització

Es produeix quan ens sentim culpables o vinculats d’una manera o altra amb les problemàtiques que ens envolten. S’assembla força a l’autoacusació, tot i que pretén acaparar la realitat de les persones del nostre voltant i donar-nos un rol de personatge principal.

 

Dins del nostre exemple, el pensament diria alguna cosa com ara «Ja està, ja sabia jo que el meu cap no em perdonava aquell petit error. Però no m’hauria imaginat mai que es conxorxés amb el meu company per excloure’m d’aquesta manera».

 

7. La lectura de la ment

Tal com ens diu el seu nom, aquí la distorsió del cervell es basa en assumir que som perfectament conscients d’allò que està sentint o pensant l’altre pel que fa a la nostra persona. Ara bé, en realitat estem projectant sobre els altres les emocions que sentim, i assumim que els altres tindran els mateixos sentiments o pensaments que els nostres propis.

 

En aquest cas, la distorsió cognitiva resulta particularment nociva, perquè es basa en atacar de manera recurrent i constant l’autoestima, en temps real. Apareixeria així: «El cap no em suporta. Es pensa que no treballo tant com caldria i, per això, opta per deixar-me aquí penjat».

 

Com podem lluitar contra els enganys de la ment?

Definitivament, encara que és veritat que els coneixements que tenim pel que fa a les distorsions cognitives no són nous, també és cert afirmar que no són d’ordre públic. Actualment, en un món digital en què l’autoestima té una dimensió totalment nova, cal que parem esment en els errors que sovint comet la nostra ment quan es tracta de valorar-nos a nosaltres mateixos.

 

El fet que existeixin les distorsions cognitives ens indica que, tot i que no en siguem conscients, alguns processos treballen dins del nostre organisme de manera sigil·losa per tal d’aconseguir que veiem moltes coses de manera esbiaixada i simplificada.

 

Els exemples que hem mostrat en aquest article, de fet, s’integren dins de la rutina d’una manera tan natural que tenen la consideració de «maneres de ser», com si les persones estiguéssim fetes per complicar-nos l’existència. Pensar que només ens podem conformar amb el fet de menystenir-nos i no valorar-nos prou és una autèntica fal·làcia.

 

Per aquesta raó, hem de recordar la direcció personal que tenim a la vida, i preguntar-nos: i ara què? Farem de nou que tot quedi en un recordatori pesat o decidirem fer servir això que hem après?

 

En qualsevol cas, la decisió que adoptem és a les nostres pròpies mans.