rtc-config='{"urls": ["https://catalunyadiari.com/rtc_config?h=CANONICAL_URL&key=section_cd"]}'

Catalunya Diari

Telegram : +34 629 74 76 77

E-Mail: info@catalunyadiari.cat

SORTEIG:

🥑 Guanya un completíssim lot de productes ECO BonPreu! És molt fàcil!

Descobreix les classes de mites existents amb exemples

Varien segons allò que tenen l'objectiu de transmetre
Classifiquem els mites en tipologies diferents i ho il·lustrem a través d'exemples | Pixabay

 

Un mite és una història fantàstica en què veiem el protagonisme d'algun o alguns personatges ficticis que normalment estimulen pensaments sorprenents i fascinants per a la gent, cosa que els fa molt atractius. Ara bé, les classes diferents de mites que hi ha ens fan veure que no consten d'una única funció concreta, i resulta ben interessant esbrinar la finalitat de cada mite i les curiositats que l'envolten.

 

CONTINGUT DE L'ARTICLE

1. En què consisteixen exactament els mites?

2. Classes de mites existents i exemples

 

En què consisteixen exactament els mites?

Des que van aparèixer les civilitzacions més primerenques, l'ésser humà ha anat transmetent d'una generació a l'altra diversos relats imaginaris amb fets i fites fantàstics que tenien com a protagonistes animals, divinitats, monstres, herois i esperits i que miraven d'explicar, entre altres, com s'havien originat determinats fenòmens, que existissin uns determinats valors o el sorgiment d'alguna divinitat.

 

Tal com podràs veure tot seguit, els tipus de mite diferents que hi ha fan possible oferir una explicació al voltant de la creació del món, de les persones, de determinades ciutats o, fins i tot, de sentiments com ara l'enveja, tal com explica 'Carácter Urbano'.

 

L'arrel dels mites es fonamenta en les creences existents a nivell popular. Per això, s'integren dins de diverses tradicions de tipus religiós, i també proporcionen regles morals per comportar-se i maneres de copsar els fenòmens que no són fàcils d'explicar.

 

Per aquesta raó, tant les mitologies com els mites estan integrats dins d'una manera col·lectiva de copsar la realitat del món, els valors, la religiositat i la dimensió tant social com humana. Un dels seus trets més distintius és que s'ignora qui és el creador del mite i que, com que es van transmetent per via oral, han estat sotmesos a diverses transformacions a mesura que han anat passant els segles.

 

Classes de mites existents i exemples

Tot seguit, veureu quines són les 7 classes de mites existents, els trets que els caracteritzen i diversos exemples rellevants per il·lustrar aquestes tipologies.

 

1. Mites teogònics

Per a les primeres civilitzacions que van aparèixer, les divinitats eren un component més del dia a dia de la gent, perquè cadascuna d'elles simbolitzava algun àmbit de la vida social —com ara la mort, la medicina, la música, l'amor, la feminitat o la caça— i constava d'una història concreta. 

 

Els mites teogònics servien per oferir una explicació al voltant de l'origen d'aquestes divinitats, dels seus principals atributs i de quin rol tenien en els afers de les persones. Tot i que cada civilització en tenia de propis, els que ens han arribat amb més força han estat els grecs, a través de la 'Teogonia' d'Hesíode, una sistematització literària d'aquestes històries que data aproximadament del segle VIII a. C.

 

Els 12 treballs d'Hèrcules

La mitologia grega explica que, quan una divinitat tenia un fill amb una persona mortal, es produïa el naixement d'un heroi. Un dels mites teogònics més populars que hi ha és el d'Hèrcules, anomenat Hèracles pels grecs.

 

La narració mitològica explica que Hèrcules era fill de Zeus, el pare de les divinitats, així com d'una dona mortal, anomenada Alcmena. Després de passar 12 proves duríssimes va aconseguir el privilegi de poder viure amb els altres déus, a l'Olimp.

 

Hèrcules era instintiu, primitiu i també molt bèstia. Per contrarestar aquesta manca d'intel·ligència, les divinitats el van dotar d'una força sobrehumana. Després d'acabar amb la vida dels seus fills i la seva dona, va dur a terme els 12 treballs fixats per l'oracle diví:

 

  • Acabar amb el lleó de Nemea i, posteriorment, treure-li la pell.

  • Llevar la vida a l'Hidra de Lerna, un monstre aquàtic sense escrúpols.

  • Caçar la cérvola de Cerinea.

  • Capturar el senglar d'Erimant, un porc senglar salvatge que sembrava el pànic.

  • En una única jornada, netejar els estables del rei Augies, que posseïa el ramat més gran de tota la contrada.

  • Acabar amb els ocells de l'Estimfal que, per culpa dels seus excrements, feien malbé la collita. 

  • Caçar els cavalls que tenia el monarca Diomedes.

  • Aconseguir robar el cinturó que duia la reina de les amazones, Hipòlita.

  • Prendre-li el bestiar a Gerió.

  • Agafar les pomes que hi havia al jardí de les Hespèrides.

  • Donar captura al gos Cèrber i fer-lo sortir de l'inframón.

 

 

2. Mites cosmogònics

Les diferents creences religioses existents sempre han tingut el gran repte d'explicar com es va originar el món. Per aquest motiu, van aparèixer diferents narracions mitològiques que miren d'oferir una resposta als misteris que s'amaguen rere el procés transitori entre el caos i el món tal com el coneixem. Són els mites cosmogònics.

 

Amb les divergències que hi ha entre cada civilització, els mites cosmogònics tenen una funció central: proporcionar una visió del món integradora, garantir la calma espiritual a través del pas de l'estupor a l'enteniment i crear signes identitaris col·lectius per a la vida comunitària.

 

 

L'origen de la creació del món en funció de la cosmogonia xinesa

La cosmogonia xinesa consta d'un mite que fa referència a la creació del món per mitjà d'un ou de grans dimensions que, quan hi havia foscor absoluta, tenia P'an-Ku dins seu. Després d'una incubació que va durar 18.000 anys, va esquerdar l'ou amb l'ajuda d'una destral i va aconseguir que pugés cap al cel la llum, la clara de l'ou, mentre que el rovell va donar lloc a la Terra.

 

D'aquesta manera, P'an-Ku s'havia quedat amb el cap tocant al cel i amb els peus situats a la Terra. Mentre es produïa l'expansió de tots dos, la divinitat primigènia impossibilitava la seva unió. 

 

La divinitat va morir i el cos que tenia va quedar fragmentat en diferents parts que van repartir-se per tot el planeta i van conformar-ne els elements. La seva veu va esdevenir el tro, i el seu alè va transformar-se en vents i núvols. Un dels seus ulls va donar lloc a la Lluna, i l'altre al Sol. L'aigua va brotar de la seva pròpia sang, i el tronc i els membres que tenia van transformar-se en cinc altes muntanyes. Les venes van tornar-se camins, i els músculs van crear els camps.

 

De la barba i els cabells en van sorgir els estels del cel, i els arbres i les flors van ser creats amb el seu borrissol. La medul·la del déu va transformar-se en perles i jade, i la rosada i la pluja que cada dia proveeixen aliment a tota la vida del planeta van aparèixer de la seva suor.

 

Cada classe de mite té uns trets distintius | photo-nic.co.uk

 

3. Mites etiològics

L'etiologia s'encarrega d'estudiar els orígens i les causes de les coses que passen. Per tant, segurament ja has pogut deduir que els mites etiològics miren d'explicar per què es produeix el naixement de diverses coses a partir d'una perspectiva fantàstica i real. Aquesta mena de mites normalment estan pensats per explicar com s'han originat diversos elements del planeta o fenòmens naturals.

 

Els mites etiològics servien per tal d'oferir una explicació a les tempestes o als terratrèmols, per respondre a per què de vegades la Lluna és plena o per mirar de descobrir l'origen d'algun animal específic, quan no existien explicacions racionals o científiques o quan es volia mirar de justificar el poder diví.

 

Mite asteca de la Lluna i el Sol

Abans que la llum existís, les divinitats van parlar per determinar qui tindria aquest privilegi. Eren conscients que oferir la llum al món no seria senzill, perquè requeria llançar-se al foc i fer un sacrifici de la vida pròpia. Una de les divinitats més joves de totes, anomenada Tecuciztécatl, va decidir fer-se càrrec d'aquest desafiament.

 

Tot i que la divinitat, plena de coratge, va ser venerada per tots els altres, requeria algun ajudant per dur a terme la comesa, i no hi havia ningú que gosés fer-ho. Un home vell, feble i amb la roba esparracada va fer una passa cap endavant per oferir-se a acompanyar-la, mentre la resta el desdenyava.

 

Quan va ser el moment precís, la divinitat Tecuciztécatl va provar d'entrar dins del foc un total de quatre vegades, però sempre que es col·locava a prop de la foguera l'envaïa el penediment. El vell, anomenat Nanoatzín, va introduir-se dins de la foguera i es va estirar amb calma mentre suscitava l'adoració dels altres. Per això, la divinitat, que sentia vergonya, va decidir-se a entrar també a l'interior de la foguera. En el moment en què les flames van haver-se apagat, les altres divinitats van marxar.

 

Sobtadament, va aparèixer un raig de sol provinent de l'Est, fins que va elevar-se com un sol gegant que tots van reconèixer com en Nanoatzín. Aleshores, va aparèixer un altre sol que brillava amb la mateixa intensitat i que era el déu Tecuciztécatl. Els déus, però, van resoldre que l'enfosquirien per tal que l'ancià no quedés sense protagonisme, perquè era el primer que havia entrat. D'aquesta manera, van decidir tapar la Lluna amb l'ajuda d'un conill i li van enfosquir el cel. 

 

4. Mites antropogònics

Després d'haver explicat com es van originar les divinitats i el món, les mitologies tenien la finalitat d'explicar de quina manera es va crear l'ésser humà. La tradició judeocristiana i la seva influència ha fet que el mite més conegut en aquest sentit sigui el d'Adam i Eva, però hi ha diferents relats fantàstics que miren de donar resposta a la manera en què s'hauria produït la creació dels humans.

 

De nou, tot i que els mites antropogònics varien segons l'indret, existeix un eix vertebrador comú: l'ésser humà va ser creat per les divinitats.

 

La creació de l'ésser humà, explicada per l'hinduisme

La importància dels mites antropogònics és clau perquè, en funció de com les tradicions religioses i culturals expliquen els orígens de l'ésser humà, podem deduir la seva natura. Per als cristians, l'ésser humà prové del pecat original i, en canvi, per als hindús el seu origen es troba al Sol i el cel.

 

Els hinduistes expliquen que Manu, el primer dels homes, havia nascut fruit de la unió de dues divinitats: Saraniú, que és la deessa dels núvols i l'aurora, i Vivasuat, que és el déu del Sol. El nom de Manu fa referència al mot «manas» que, en sànscrit, vol dir «ment» i defineix l'ésser humà com algú intel·ligent, savi i capaç de pensar.

 

Aquest mite explica que a Manu se li va conferir una saviesa molt gran i que es va dedicar a la virtut, donant lloc a una dinastia que tenia una raça anomenada «manavá», que significa «humans». Aquest mite antropogònic és especialment curiós perquè, mentre que un gran nombre de cultures expliquen que els humans van ser creats per les divinitats de forma manual, en aquest cas es tracta d'un fill biològic de les divinitats, que van engendrar elles mateixes.

 

5. Mites morals

A banda d'explicar com es van originar les divinitats, les persones i el món en general, els mites també poden ser morals: en aquest cas, serveixen per oferir una explicació dels valors, els sentiments, l'actitud de les persones i les regles de comportament d'un grup concret. 

 

Aquí, específicament, es tracta d'històries molt elaborades que descriuen de manera metafòrica i senzilla una trama petita que ajuda a obtenir una al·legoria o una moralitat de la manera d'actuar dels personatges que les protagonitzen.

 

El mite de Narcís

Un exemple d'això és el mite de Narcís de la mitologia grega, que serveix per donar una explicació de com es va originar l'autocomplaença i l'excessiva admiració d'un mateix.

 

Aquesta història fantàstica explica que Narcís era un jove molt ben plantat que tenia un aspecte d'allò més bonic i que refusava totes les dones i els homes que n'estaven enamorats. La nimfa Eco també era pretendent d'ell. A causa del seu comportament dolent, Hera li havia infligit un càstig: hauria de repetir sempre les últimes paraules de les persones.

 

Un bon dia, Narcís va preguntar: «que hi ha algú més, aquí?». La nimfa va dir: «aquí, aquí», però ell no la va voler acceptar i l'Eco va acabar consumida per l'aflicció a l'interior d'una cova fins que únicament en va quedar la veu.

 

La deessa de la venjança, anomenada Nèmesi, va fer que Narcís quedés enamorat d'ell mateix, a partir del reflex que va veure de la seva imatge en una font. Va quedar totalment enamorat del seu propi reflex i, per això, va llançar-se a l'aigua. Es va ofegar i, un cop mort, allà mateix es va produir el naixement d'una flor que es diu narcís.

 

Cada cultura mirava d'explicar diversos fenòmens amb l'ajuda dels mites | Cedida

 

6. Mites fundacionals

Aquesta classe de mite volia oferir una explicació de la creació de les ciutats com una obra divina, i sovint es tracta de relats d'allò més entretinguts que tenen un vincle amb la denominació o els símbols de la ciutat en qüestió.

 

A banda de la creació de Roma, que és el mite fundacional més conegut, n'hi ha d'altres de ben rellevants com ara els orígens d'Israel, que és el mite fundacional dels jueus, o bé la creació de Tebes, dins de la mitologia dels egipcis.

 

La creació de la ciutat de Roma

A la nostra cultura, es tracta del mite fundacional que més coneix la gent. Segur que a tothom li ve de seguida al cap una imatge en què apareix la mítica lloba que dona el pit a Ròmul i Rem.

 

Diu el mite que Ascani va dur a terme la fundació d'Alba Longa a la vora del riu Tíber, i que els descendents de l'home van anar regnant de manera successiva. Amuli era un d'aquests descendents, que va prendre el tron a Numitor, el seu propi germà, i que va voler que no tingués descendència. Per evitar-ho, va condemnar la filla de Numitor, anomenada Rea Sílvia, a integrar el grup de verges de la divinitat Vesta.

 

El déu Mart, però, va engendrar amb la filla de Numitor, Rea Sílvia, en Rem i en Ròmul. En el moment de néixer, els van col·locar a l'interior d'un cistell perquè anessin riu avall i, quan Numitor els trobés, que els llevés la vida. El cistell dels bessons, però, va quedar-se encallat en un dels set turons de la zona, en què una lloba que es deia Luperca els va donar el pit. Quan van ser adults, van assassinar Numitor, van assumir-ne el tron i van dur a terme la fundació d'una colònia nova.

 

7. Mites escatològics

Servien per explicar la defunció de les persones o la fi del món. Es poden dividir, de fet, en dues subclasses: els que miren de donar una explicació a la mort de les persones i al misteri de què hi ha més enllà de la vida, i els que parlen de la fi de la civilització i del món

 

Els mites al voltant del final de la civilització i del món inclouen la concepció que té cada religió al voltant de la natura de l'ésser humà i la seva transcendència, així com la que tenen de la natura del món i del seu destí. Normalment gaudeixen d'una gran quantitat d'elements metafòrics i de detalls.

 

El viatge egipci cap al més enllà

Sense cap mena de dubte, la mitologia dels egipcis destaca per la seva escatologia farcida de detalls, perquè a l'Egipte de l'antiguitat la mort tenia una posició central. L'edificació de monuments funeraris immensos, la momificació i el fet d'enterrar els morts amb diversos objectes només són algunes mostres de la rellevància que els egipcis conferien al viatge cap al més enllà.

 

Fins i tot, els integrants d'aquesta cultura van redactar el 'Llibre dels morts': es tractava d'un codi que s'introduïa dins del sarcòfag amb el cos del difunt, per tal que tingués una guia cap al més enllà.

 

La cultura egípcia tenia una concepció de la mort que la contemplava com si fos un periple, que s'iniciava a dalt de la barca de la divinitat Ra i recorria el cel sencer, enmig de grans dificultats i perills, per tal d'arribar on es trobava l'Anubis, la divinitat de l'inframón, que aleshores els acompanyava cap on era la divinitat de la resurrecció, Osiris. Aquest últim déu era l'encarregat de celebrar el judici final a la persona morta, pesant-li el cor.

🥑 Un completíssim lot de productes ECO BonPreu pot ser teu fent clic aquí. Participa ara!

Clica aquí per rebre les últimes notícies d'actualitat. Gratis al teu mòbil!

Comentaris