rtc-config='{"urls": ["https://catalunyadiari.com/rtc_config?h=CANONICAL_URL&key=section_cd"]}'

Catalunya Diari

Telegram : +34 629 74 76 77

E-Mail: info@catalunyadiari.cat

Descobreix què implica la sida i com es transmet

Aquesta malaltia apareix a la darrera fase de la infecció causada pel virus VIH
El VIH és un virus molt estès a tot el planeta | Wikimedia Commons

 

La sida o síndrome de la immunodeficiència adquirida es produeix quan la infecció causada pel VIH està en una fase avançada. L’individu afectat pot patir infeccions i fins i tot càncers més fàcilment, perquè el virus comporta que es redueixin de manera important els seus leucòcits o glòbuls blancs, encarregats de les defenses de l’organisme.

 

Entre el moment en què es produeix l’arribada al cos del virus i l’instant en què apareixen els símptomes de la sida, habitualment passen uns 8-10 anys. L’estrès pot influir en el ritme del desenvolupament de la malaltia i també en la condició del sistema immunitari, perjudicant-lo si se’n pateix a llarg termini. A banda, la producció de cortisol —una hormona produïda en situacions estressants— fomenta la propagació del VIH.

 

Avui en dia no s’ha descobert una cura per al VIH, però existeix un tractament que es pot dur a terme mitjançant fàrmacs antiretrovirals que minva la rapidesa de l’evolució de la malaltia i dilata l’esperança de vida dels afectats, fent que arribi a uns nivells similars a la de qui no té el virus. Ara bé, si no es tracta el virus sovint acaba amb la vida dels infectats al cap d’un temps mitjà d’11 anys.

 

A més, sovint els pacients que tenen una fase de la malaltia avançada —fins i tot si reben un tractament convenient a través d’antiretrovirals— experimenten una deterioració cognitiva anomenada «complex de demència associat a la sida».

 

Etapes de la malaltia i signes

Els símptomes que origina la malaltia són diferents segons l’etapa de la infecció. El desenvolupament del virus es pot classificar en 4 etapes diferenciades, que expliquem a continuació.

 

1. VIH agut o infecció primària

Al cap d’un o dos mesos d’haver contret el VIH sovint la persona infectada presenta símptomes molt semblants als que produeix la grip: mal de cap, febre, irritació a la gola i la pell, dolor muscular i articular i també solen inflamar-se els ganglis limfàtics que hi ha al coll.

Els primers símptomes del VIH recorden als de la grip | Cedida

 

2. VIH crònic o infecció clínica latent

Quan s’acaba la primera etapa, les persones que tenen VIH sovint deixen d’experimentar símptomes al voltant de 8-10 anys, i si s’és conscient de la infecció i es du a terme un tractament amb antiretrovirals aquest període pot dilatar-se molt més. Ara bé, en alguns pacients pot persistir la inflamació dels ganglis limfàtics.

 

3. Infecció simptomàtica primerenca

Quan ja ha acabat el període latent de la infecció, s’inicia l’aparició dels símptomes propis del virus de la sida. Els que apareixen en primer lloc i que són més habituals sovint són el cansament, la febre, la diarrea, els herpes, la candidosi oral, la pèrdua de pes i, altre cop, la inflamació dels ganglis limfàtics.

 

A nivell tècnic, aquesta fase es considera que està dins de l’etapa final de la malaltia, però l’hem volgut separar perquè hem considerat oportú ressaltar la importància del fet que es detectin els primers símptomes de la sida, que són un clar indicador de l’empitjorament de la patologia.

 

4. Sida: síndrome de la immunodeficiència adquirida

Durant l’etapa final, el quadre simptomàtic té tots els requisits per diagnosticar la sida: és una etapa en què es fa palès que el sistema immunitari ha quedat molt dèbil, i per això augmenta el risc que es produeixin algunes infeccions oportunistes, que s’aprofiten d’aquesta debilitat i que si la persona estigués sana no representarien cap problema.

 

Aquestes infeccions provoquen sovint símptomes diversos que solen incloure la fatiga continuada, la febre recurrent, la diarrea crònica, taques i lesions a la llengua i a la boca, sudoració nocturna, irritació i bonys a la pell.

 

Com es transmet la infecció?

Molta gent pensa equivocadament que el VIH es transmet mitjançant la saliva o el contacte superficial amb una persona afectada. No obstant això, el virus es contagia a través de la penetració a les mucoses o a la sang. Per aquesta raó, el contagi únicament es fa mitjançant el semen, els fluïts vaginals, la sang o la llet materna.

 

Tot seguit, fem una llista de les maneres més freqüents en què es produeix el contagi del virus:

 

  • Les relacions sexuals desprotegides: únicament es pot transmetre el virus si la sang o els fluids genitals d’un infectat s’introdueixen al cos d’una persona sana per mitjà de ferides o nafres mentre es practica sexe vaginal, anal o bé oral.
  • Contagi de les mares infectades als seus fills durant la gestació o el període de lactància. Ara bé, hi ha moltes menys possibilitats de transmissió si la dona que porta el virus s’està tractant amb medicaments antiretrovirals.
  • El fet de compartir algun instrument que perfori la pell, com ara una agulla per fer tatuatges o una xeringa.
  • Les transfusions de sang. Això no obstant, aquesta forma de contagi es produïa molt més quan es desconeixia el funcionament del virus i avui en dia es dona sobretot en els indrets que no disposen d’un sistema sanitari adequat.