rtc-config='{"urls": ["https://catalunyadiari.com/rtc_config?h=CANONICAL_URL&key=section_cd"]}'

Catalunya Diari

Telegram : +34 629 74 76 77

E-Mail: info@catalunyadiari.cat

ÚLTIMA HORA

L'emblemàtica Torre Eiffel, desallotjada

Desmuntem els 10 tòpics més estesos sobre la psicologia

Repassem diverses frases carregades de clixés sobre aquest àmbit
Els psicòlegs acostumen a haver d'aguantar aquests 10 tòpics molt sovint | Psicología y Mente

 

Cada dia, els psicòlegs i també els estudiants de psicologia han d’enfrontar-se a molts mites i estereotips que s’han creat al voltant de la seva professió. Alguns d’aquests clixés es basen en frases que la majoria de psicòlegs han hagut de sentir i aguantar diverses vegades.

 

Les frases que més odien els psicòlegs

Són frases tòpiques i gastades que es pronuncien a causa del desconeixement que genera l’ofici del psicòleg. Per això, amb aquest article volem mirar de conscienciar la població: prou de fer servir aquestes frases tan repetitives i tòpiques! Qualsevol persona que es dediqui a la psicologia —ja sigui un amic, un familiar o un conegut— t’estarà molt agraïda. Trobaràs aquestes frases a continuació:

1. «Ets psicòleg? No em llegeixis la ment!»

Pot resultar molt irritant que et diguin això. Cap persona pot llegir la ment dels altres. Si existís aquesta capacitat, els psicòlegs no faríem servir totes les tècniques i tests habituals per mirar de copsar la configuració de la psique dels nostres pacients i, directament, en faríem una simple i ràpida «lectura mental».

 

A més, per què tanta agressivitat? Potser no ets una persona apassionant, i jo no necessàriament em moro de ganes de saber què penses. No cal que em diguis que no faci una cosa que no se m’havia passat pel cap.

 

Els psicòlegs analitzem contextos psicosocials, patrons conductuals, trets de personalitat i aquesta mena de coses. A partir de tot això i basant-nos en la informació objectiva, podem establir hipòtesis sobre els pacients o preveure comportaments que podrien aparèixer més endavant, sempre fonamentant-nos en els paràmetres que hem examinat. Per tant, no funcionem com en Sandro Rey: no posseïm ulleres «científicament comprovades» ni tampoc boles de vidre que ens facin veure altres coses de les que ens mostra la percepció normal i corrent.

A banda, hi ha alguns individus molt afables que no poden estar-se de demanar que els facis una lectura mental. Es tracta d’una variant del tòpic més amable, perquè no prové de cap conducta passivo-agressiva. Per a aquesta mena de persones, una resposta possible seria: «la teva predisposició vital jovial i oberta m’omple d’admiració, així com el fet que tinguis ganes de mostrar-me els teus pensaments i idees. Ara bé, la feina que fem els psicòlegs no és tan mística i, amb això, espero no causar-te una decepció. Per compensar-te, puc convidar-te a prendre un cafè».

 

Els psicòlegs no tenen superpoders | Cedida

 

2. «Només els tarats van al psicòleg».

Aquesta frase mostra una ignorància descomunal —en diferents nivells— i, per això, és de les que irriten més els psicòlegs. Primer de tot, defineix el concepte «tarat». Si parles de gent que té un problema familiar, un conflicte emocional o un desordre de l’estat d’ànim temporal... qui quedaria exclòs de ser un «tarat»?

 

Igualment, els psicòlegs —potser no ho sabies?— s’encarreguen de qüestions tan asèptiques com ara les baixes laborals, problemes de parella o dificultats d’aprenentatge. Ens podem fixar també en la psicologia positiva, que vol potenciar les qualitats individuals —i que, per tant, no té l’objectiu de «tractar» una cosa concreta, sinó de reforçar habilitats personals.

 

No cal dir que afirmar que la gent que recorre a un psicòleg és perquè està tarada és absurd. El que realment és de bojos és no demanar ajuda quan s’està malament. A més, cal tenir en compte que absolutament tothom, en algun moment vital, viurà conflictes que li aniria molt bé assumir i superar a través de l’ajuda d’un terapeuta.

 

No hi ha cap cas que haguem esmentat que pugui incloure’s dins de la categoria de la «bogeria». Recórrer a l’ajuda d’un professional si experimentes problemes no farà que el problema sigui més petit o més gran. Es tracta, en canvi, de mirar d’ajudar la gent, i cada cas és diferent. No hem de caure en estigmes infundats per la desconeixença contra les persones que, de manera valenta, decideixen enfrontar-se amb els seus temors.

 

3. «Els psicòlegs estan bojos».

Pensar que tot psicòleg té un punt de bogeria no és una cosa totalment insensata. Tothom que s’estima la seva disciplina del coneixement, els seus estudis i la seva vocació s’emmarcaria en aquesta afirmació. Potser per això, molta gent pensa que «una persona que es passa tantes hores pensant i reflexionant sobre la ment podria acabar no tocant-hi del tot».

 

Un gran nombre de sèries de la televisió han adobat el terreny perquè el clixé de la bogeria dels psicòlegs es vagi estenent. Ens presenten productes culturals de ficció, amb trames basades en elements impactants, inesperats, anòmals... Per això, els psicoterapeutes que apareixen al cinema o a la televisió normalment són molt excèntrics. Amb altres professions passen coses similars. Així, per exemple, el Doctor House fa de metge addicte als narcòtics i misantrop, però seria molt equivocat afirmar que qualsevol doctor és igual que aquest personatge.

 

La realitat, però, és totalment diferent: molts psicòlegs i psicòlogues som ben normals i, fins i tot, podem resultar avorrits.

 

4. «Ets psicòleg, no pots enfadar-te!»

Amb aquesta lògica, un dentista no pot patir mal de queixal, un metge no es pot posar malalt i un mecànic no pot tenir una avaria al cotxe. Has de saber que els psicòlegs estem sotmesos a molt d’estrès: hem d’enfrontar-nos a la càrrega emocional que implica escoltar els problemes que tenen els pacients, i suposadament estem entrenats perquè això no ens faci patir però, encara que costi de creure, quan no estem a la nostra consulta, els psicòlegs també som persones normals, que riem, plorem, ens emocionem, i... tenim els nostres defectes.

 

Tot i que la formació que hem rebut i la nostra experiència professional ens proporcionin habilitats per poder controlar les emocions i gestionar els conflictes i l’estrès, també podem equivocar-nos, passar per mals moments, estar enfadats, etc. Aquest fet no implica que siguem mals professionals: els psicoterapeutes hem de poder separar la vida laboral de la personal, a banda d’entendre que som persones i que, per tant, no som perfectes —igual que la resta de mortals.

Desmuntem els principals clixés que existeixen sobre els psicòlegs | Psicología y Mente

 

5. «Això que he somiat... què vol dir?»

Un psicòleg no necessàriament ha de ser psicoanalista. I, segurament, una gran part dels psicoanalistes tampoc no podrien explicar-te amb una precisió absoluta què vol dir el teu somni, sense tenir més informació clau per mirar de desxifrar els missatges que ens arriben de l’inconscient, que és totalment complex i no és tangible.

 

Has de saber que la majoria de psicòlegs no estan formats en les teories que parlen de la interpretació dels somnis basant-se en una anàlisi dels símbols, de l’inconscient, etc.

 

Com a divertiment, molts terapeutes podem mirar de formular hipòtesis sobre allò que pensem que podrien voler dir els somnis que has tingut, però no has d’esperar obtenir una conclusió irrefutable, perquè sempre es tractarà d’una interpretació sumària i caldran moltes més dades per analitzar adequadament el funcionament del teu inconscient.

 

 

6. «Jo no crec en la psicologia».

Me n’alegro per tu, de tot cor. Però hauríem d’examinar de prop aquesta frase tan tòpica. La psicologia no és ni una religió ni res que s’hi assembli i, per tant, la cosa no va de «creure-hi o no», com si tingués a veure amb la fe.

 

Per exemple, pot ser que diguis que no creus en la llei de la gravetat; ara bé, hi ha una atracció dels cossos cap al terra, i està demostrat. Per això, és irrellevant allò que pensis, perquè les lleis físiques existeixen i, per molt que no hi creguis, no deixaran de ser-hi. Podríem afirmar que la física i la psicologia tenen prou autoestima perquè no els afecti que no hi creguis.

 

La psicologia té l’objectiu d’analitzar la realitat a través d’unes bases metodològiques contrastades per tal d’arribar a conclusions fidels. Per això, podem afirmar que es regeix per un mètode científic. Ara bé, no per aquesta raó és una disciplina on tot sigui indiscutible o perfecte. Hi poden haver errades metodològiques, per exemple, que ens portin a establir conclusions que no són certes —com en la majoria de les ciències socials i de la salut.

 

Avui en dia, es classifica la psicologia dins de la categoria de les ciències de la salut. No es pot no creure-hi, sinó que es pot disposar d’una perspectiva crítica sobre la seva empíria i metodologia.

 

Les proves empíriques que pot proporcionar sobre el coneixement que es té de la ment són mutables i dinàmiques, sense cap mena de dubte —de la mateixa manera que l’ésser humà canvia—, però innegablement aquesta informació es tradueix en una qualitat de vida més alta per als individus que fan teràpia, i això ha quedat demostrat a nivell científic —demano disculpes per la tautologia. A banda, convé remarcar que l’estudi de la psicologia es troba normativitzat a l’interior d’un marc legal exigent.

 

En el cas que amb aquesta afirmació categòrica de «No crec en la psicologia» vulguis transmetre als altres que els psicòlegs no t’agraden, tens tot el dret a pensar això. Ara bé, si et passa això t’hauries d’explicar de manera apropiada i evitar utilitzar sempre aquesta frase tan recurrent, perquè tal com hem demostrat no és certa.

 

7. «La psicologia no és cap ciència!»

Ens tornem a trobar amb una mena de persones que, per la raó que sigui, «no creuen en la psicologia». Ara li toca a aquells individus que afirmen que la psicologia no és cap ciència. En primer lloc, caldria deduir què pensa aquesta persona que és una «ciència», perquè potser creuen que les ciències es redueixen a les lleis físiques i matemàtiques, immutables i perfectes. Cal tenir en compte, però, que gairebé ningú accepta aquesta concepció purista del concepte de ‘ciència’.

 

De fet, segons la Viquipèdia, una ciència és: «...un conjunt de coneixements dels principis i les causes obtingudes per mitjà del raonament. No obstant això, tot sovint, i en gran mesura d'ençà de la revolució copernicana, fa referència especialment a l'activitat destinada a adquirir coneixements —'fer ciència'. D'altra banda, a partir del segle XIX, el camp semàntic de la paraula es restringeix a l'esforç organitzat per conèixer la realitat mitjançant el mètode científic, i es desvincula així la filosofia de les ciències exactes i les experimentals».

 

I, sense cap mena de dubte, la psicologia és una ciència i una disciplina de coneixement que té com a objecte d’estudi —de manera ordenada i amb l’ús del mètode científic els processos de la ment i el comportament humà. Això significa que la psicologia formula hipòtesis sobre diversos fenòmens i que posteriorment els comprova a nivell empíric —a través de l’observació sistemàtica—, com passa en les demés ciències.

 

De fet, la psicologia és una disciplina que s’alimenta de la medicina, de les ciències socials, de la biologia, de les neurociències, de la química i, fins i tot, de la mecànica quàntica. Que no són ciències?

 

Per tant, la psicologia és una ciència i això no és una opinió, sinó un fet consumat. Si penses que tens la raó universal i presumeixes del teu escepticisme, et recomano que llegeixis amb atenció aquest article. Sense cap rancúnia!

 

8. Et trobes amb algú que s’assabenta que ets psicòleg i t’explica ràpidament els seus problemes, demanant-te que li facis un diagnòstic i un tractament en uns 5 minuts.

Segurament li ha passat a tots els psicòlegs: en un taxi, en una festa amb gent que no coneixes, en un viatge... trobes algú que et pregunta de què treballes i que, quan li dius que et dediques a la psicologia, comença a explicar-te tot allò que li passa i espera que puguis fer-li un diagnòstic i «curar-lo» en aquell mateix moment.

 

Hem de tornar a deixar clar que els psicòlegs no fem miracles ni tenim poders màgics. Em sap greu, però tampoc és gaire agradable que la gent es dediqui a bombardejar-te amb problemes en un lapse de 5 minuts, atropelladament, i que et faci responsable del seu futur segons el diagnòstic i la cura que creu que hauries de dur a terme en un tancar i obrir d’ulls.

 

Els psicòlegs sovint som gent oberta i podem donar un cop de mà a les persones que els calgui. Ara bé, igual que un cambrer no es dedica a servir-te a taula quan no està treballant o que un metge no atén constantment les persones que es va trobant pel carrer, el psicòleg tampoc pot atendre sempre les inquietuds existencials o els problemes psicològics de la gent que va coneixent.

 

És important ser conscients de quan podem exposar aquestes qüestions, i de com ho podem fer. Per dur a terme un diagnòstic complet i seriós, cal treballar durant hores i dies. Les exploracions metòdiques requereixen que el psicòleg es concentri.

 

De tota manera, per molt d’humanisme que ens atribueixin, cal considerar que —com tothom— ens intentem guanyar la vida amb la feina que fem.

No es pot fer un diagnòstic acurat en 5 minuts | Psicología y Mente

 

9. «On tens el divan? Si no en tens cap no pots ser psicòleg».

Primer de tot, cal aclarir que als psicòlegs no ens donen un divan quan ens graduem. Comprar-se’n un no és obligatori i no tenir-te no et fa menys professional ni vulnera cap llei. A més, cal destacar que hi ha molts psicòlegs que no es dediquen a la psicoteràpia.

 

Històricament, els psicoanalistes utilitzaven molt el divan per un tema de tradició. Actualment hi ha psicoterapeutes —psicoanalistes o no— que poden decidir tenir-ne un o prescindir-ne. El divan no compta amb poders màgics curatius ni atorga un valor afegit a les sessions. Únicament contribueix a fer que el pacient pugui relaxar-se i expressar més còmodament els problemes i inquietuds que té, sense haver de mirar el psicoterapeuta als ulls i, per tant, actuant de manera menys cohibida.

 

Si fas teràpia i el teu psicòleg en lloc de divan disposa d’un sofà tradicional, un tresillo o una butaca, no creguis que per aquest motiu no és bon psicòleg i evita formular-li la típica pregunta: «on tens el divan?».

 

10. «Els psicòlegs cobren tant que deuen ser rics».

Aquesta qüestió depèn en gran mesura del país on siguis: a cada lloc del món hi ha un barem d’honoraris diferents, i la professió es valora més o menys. Aquests dos elements condicionen sovint el que poden cobrar els psicòlegs per una sessió de teràpia. Anar al psicòleg surt car? Depèn del lloc.

 

De manera general, podem afirmar que els psicòlegs no som rics —ni molt menys! Moltes persones pensen que amb la carrera de Psicologia n’hi haurà prou per poder guanyar molts diners, però després veuen que això no és així.

 

Aleshores, per què els psicòlegs cobren tants diners? Posem-nos a fer comptes: quan hagis de valorar si una sessió de teràpia és gaire cara, tingues en compte que els terapeutes no només hem fet quatre anys de carrera sinó que, després de graduar-nos, també hem hagut de fer postgraus, màsters... La inversió de diners i temps és considerable. A l’estat espanyol, els màsters costen com a mínim 3.000 € i, després de la darrera pujada tarifària, cada any de carrera pot tenir un cost de més de 1.500 €.

 

A més, els tests que s’utilitzen per fer diagnòstics són molt cars, i se’ls han de sumar els impostos —autònoms, IRPF...—, el lloguer del despatx, l’assegurança de responsabilitat civil i el material —el divan inclòs, encara que sigui opcional.

 

També s’ha de tenir en compte que els psicòlegs no només treballem amb els pacients al despatx durant les sessions de teràpia, sinó que sovint cal passar-se diverses hores treballant a casa per repassar l’historial, corregir tests, fer recerca i buscar informació sobre cada cas, reciclar-se, formar-se, actualitzar els coneixements, aprendre noves i millors tècniques... Rere cada pacient s’inverteixen moltes hores de feina, un temps que a simple vista no veiem.

 

Sigui com sigui —i especialment després de la crisi—, pots trobar psicòlegs que et poden atendre amb un cost força assequible. N’hi ha d’altres, en canvi, que cobren molt més per un tema de prestigi. Hi ha de tot en aquest món, però si et cal fer teràpia els diners no t’ho haurien d’impedir.

 

Després d’haver-los vist tots, volem saber si has sentit altres tòpics relacionats amb la psicologia o els psicòlegs. Ens pots deixar un comentari per explicar-ho!

 

+ SERVEIS GRATIS DE CATALUNYA DIARI:  T'enviem també totalment gratis al teu mòbil (màxim 3 missatges al dia i et pots donar de baixa quan vulguis):

FES CLIC AQUÍ SI VOLS GRATIS: Notícies del cor,TV i famosos

Prova-ho, t'encantarà!  A més a més, és totalment gratis i et pots donar de baixa quan vulguis!

Si vols ser el primer en llegir les teves notícies prefereides de Catalunya Diari, ja et pots descarregar gratis la nostra APP per Android Fes clic aquí!

Comentaris