Catalunya Diari

Telegram : +34 629 74 76 77

E-Mail: info@catalunyadiari.cat

Diferències entre psicoterapeutes, psicoanalistes i psicòlegs

Expliquem tot allò que distingeix aquests 3 professionals
Les diferències entre aquests professionals no sempre estan clares | Psicología y Mente

 

És molt habitual no saber exactament quins trets diferencien els diversos professionals que es dediquen a l’àmbit de la salut mental.

 

Hi ha un gran nombre de dubtes relacionats amb les diferències entre els professionals del camp de la salut mental. De fet, moltes persones no saben què diferencia els psicoterapeutes, els psicoanalistes i els psicòlegs. No es pot simplificar la resposta fàcilment, perquè és ben complexa: tots tres professionals de la salut mental tenen l’objectiu de mirar de contribuir a la millora del benestar mental de la gent.

 

Quin tret distingeix els tipus diferents de professionals de la salut mental?

Malgrat que tots persegueixen una meta comuna, hi ha algunes diferències rellevants que ens ajuden a distingir-los, com ara l’enfocament, és a dir, els mètodes i estudis a través dels quals aborden la ment humana i que marquen igualment els fonaments de la seva orientació terapèutica.

 

Això no obstant, també hi ha altres variables que s’han de considerar. Sigui com sigui, hem de tenir en ment que cada país compta amb una legislació pròpia per tal de regular l’activitat dels professionals d’aquest àmbit, i per això aquest article s’ha de concebre únicament com una introducció general. També volem remarcar que no hem inclòs els psiquiatres en aquest article, però que n’hi ha diversos de publicats que parlen, per exemple, dels trets que distingeixen els psiquiatres dels psicòlegs.

Els psicòlegs

Per arribar a ser psicòleg, prèviament cal cursar a la universitat la carrera de psicologia. Aquest professional s’encarrega d’enfocar les dificultats o necessitats psicològiques des d’una comprensió global del comportament dels humans i dels processos de la ment.

 

Els psicòlegs no sempre fan teràpia

Convé explicar que els psicòlegs no sempre tracten els seus pacients de manera individual. Un exemple d’això serien els psicòlegs educatius, que ofereixen els seus serveis a les institucions educatives com les escoles, els instituts, etc. A banda de treballar amb els alumnes que poden tenir conflictes, poden dur a terme tasques com ara la gestió de les necessitats dels grups,  l’adaptació d’alguns currículums a les necessitats de determinats estudiants, l’assessorament als professors per tal de millorar determinades claus pedagògiques, etc.

 

I no només existeixen els psicòlegs educatius: també hi ha psicòlegs socialspsicòlegs de les organitzacions, psicòlegs investigadors… Tots s’encarreguen de dur a terme tasques que no es limiten al diagnòstic i tractament individual dels pacients.

 

L'àmbit de la salut mental no compta amb un únic tipus de professional | Psicología y Mente

 

Definir un psicòleg resulta complex perquè hi ha un gran nombre d’especialitzacions

No resulta gens senzill definir els psicòlegs, perquè hi ha una gran quantitat d’especialitzacions i branques diferents i complexes. També cal destacar que diversos d’aquests professionals fan servir enfocaments i mètodes eclèctics. Ara bé, podem dir que els psicòlegs s’encarreguen de gestionar diversos aspectes conductuals —com ara el comportament, les relacions amb els altres i el pensament— que poden servir a la gent per tal d’entendre’s més bé i de solucionar les seves necessitats relacionals i psicològiques, amb l’objectiu d’obtenir un benestar psicològic més substancial.

 

Les persones que gaudeixen d’un títol de psicologia poden dur a terme tests psicomètrics, tractar la gent per mitigar els seus problemes psicològics i oferir psicoteràpia, tot i que a Espanya i alguns altres països, a banda de tenir el títol universitari de psicologia, caldrà estudiar màsters concrets per tal d’exercir la psicoteràpia.

 

Un dels principals trets distintius entre els psiquiatres i els psicòlegs és que els psicòlegs no poden receptar medicaments als seus pacients. Tots dos professionals poden treballar junts en alguns casos, però l’encarregat de medicar els pacients per regular els trastorns mentals sempre serà el psiquiatra —en cas que ho vegi necessari. El psicòleg, per altra banda, podrà dur a terme psicoteràpia o algun altre tractament que s’adapti a les necessitats de cada persona.

 

Els psicoterapeutes

Cal aclarir que els psicoterapeutes han de disposar d’una especialització en psicoteràpia obtinguda en un institut privat, però que no tots els psicoterapeutes han estudiat psicologia. Per això volem remarcar que el psicoterapeuta que no té la titulació de psicologia no està sotmès a regulacions o proteccions a nivell legal, cosa que sí que passa amb els psiquiatres i psicòlegs, que es regeixen per normes i convencions deontològiques i legals ben estrictes.

 

Un concepte que pot donar lloc a ambigüitat

La psicoteràpia es basa en un conjunt de mètodes, coneixements i tècniques utilitzats pels psicoterapeutes amb l’objectiu de contribuir a fer que els seus pacients es puguin descobrir a ells mateixos, i que emprenguin un procés de reestructuració a nivell cognitiu i dels hàbits per gaudir d’unes millors relacions interpersonals i de més qualitat de vida.

 

Un gran nombre de psicòlegs i, fins i tot, psiquiatres acreditats es posen l’etiqueta de psicoterapeutes, segurament amb l’objectiu de matisar que duen a terme una feina orientada cap a la teràpia individual.

 

La formació dels psicoterapeutes pot centrar-se en enfocaments terapèutics diferents, com ara la Teràpia Narrativa, la PNL —Programació Neurolingüística— o la hipnosi, entre altres. De manera habitual, l’estil d’aquestes teràpies que duen a terme els psicoterapeutes que no són psicòlegs sol ser més directiu que les dels psicòlegs, que més aviat estan fonamentades en l’autodescobriment i confereixen més protagonisme al pacient.

 

També s’ha d’anar amb compte amb el tema dels ‘coachs’ de cap de setmana, del qual es parla en l’article Diferències entre Psicologia i Coaching.

 

Els psicoanalistes

Encara que els psicoanalistes no necessàriament s’han graduat o llicenciat en psicologia, sovint són persones que han estudiat psiquiatria, psicologia o, en alguns casos, filosofia. A banda, cal remarcar que la psicoanàlisi és una pràctica que no regula cap organisme oficial ni llei.

 

El psicoanalista es forma en instituts o sota la supervisió d’un o més especialistes de la matèria que tenen una dilatada experiència i que fan la funció de docents. Per arribar a ser psicoanalista, la persona que es vulgui formar en el camp ha de ser també psicoanalitzada durant uns quants anys, abans de poder exercir com a tal.

 

L’inconscient i la seva rellevància

El psicoanalista utilitza l’anàlisi com a enfocament metodològic i tècnic, amb el pacient sovint estirat en un divan o en una butaca que té al davant seu. Una de les diferències més rellevants que té aquesta disciplina amb la resta d’aproximacions terapèutiques és que la psicoanàlisi treballa amb l’inconscient del pacient.

 

Per això, una de les bases teòriques sobre les quals descansa és l’afirmació que les persones no poden controlar de manera conscient molts dels pensaments i records que tenen, i que per això resulta indispensable que duguem a terme una anàlisi profunda i rigorosa sobre el nostre inconscient si tenim la intenció de solucionar els nostres problemes psicològics del present.

 

El tractament que es fonamenta en la psicoanàlisi examina el vincle entre aquests aspectes inconscients que tenen un impacte important en els nostres esquemes de pensament, la conducta, les relacions amb altres persones i els sentiments. De tota manera, sempre pot ser més interessant posar el nostre benestar emocional en mans d’una persona titulada en psicologia que s’hagi especialitzat en psicoanàlisi.