Diversos centres mèdics de Barcelona es coordinen per fer front al perill del 'chemsex', una pràctica sexual que s'estén ràpidament

L'abús de drogues, el sexe desenfrenat i la falta de proteccions ho converteixen en un fenomen de risc, capaç de disseminar de forma descontrolada infeccions de tot tipus i MTS
El 'chemsex' s'està convertint en una pràctica relativament habitual entre la gent més jove. | Cedida

 

Potser el 'chemsex' no és una pràctica del tot coneguda però, com totes les modes noves que posen en perill la salut i fins i tot la vida de les persones, sembla estar corrent com la pólvora. No és l'única: notícies sobre pràctiques sexuals com la molla, o el repte de la balena blava estan sonant molt aquests dies i els mitjans de comunicació li han donat molt de ressò. No obstant això, el 'chemsex', precisament perquè es troba a mig camí de ser una pràctica desconeguda i ser de domini públic, comporta un risc significatiu. 'Chemsex' és l'acrònim de 'chemical sex', una pràctica sexual que generalment es podria descriure com una jornada intensiva de sexe amb drogues i estimulants. Aquestes trobades poden arribar a durar fins a 72 hores i no són una cosa nova: els col·lectius homosexuals fa anys que realitzen pràctiques semblants, però en forma de casos aïllats i no com a fenomen social i massiu. De fet, aquí radica la clau de la qüestió: el 'chemsex' s'està estenent, i ho fa de pressa.

 

Amb el 'chemsex' es poden transmetre fàcilment malalties de gran risc com el VIH, la clamídia o la sífilis. | Cedida

 

Com recull 'El País', s'han detectat diversos casos a Catalunya, tots ells tardans, com a resultat de les seves catastròfiques conseqüències: malalties de transmissió sexual, diversos problemes de salut, danys psicològics i influència de diversos estupefaents. Preocupa sobretot el primer punt, el concernent a les MTS, que es dispara massivament a aquesta sort d'orgies d'alt rendiment. L'hospital Clínic de Barcelona respon a l'amenaça amb enquestes que persegueixen detectar precoçment els practicants del 'chemsex', mentre que la Vall d’Hebron, per la seva banda, estudia la possible creació d'un circuit assistencial que permeti assistir de forma multidisciplinària les variables necessitats d'aquests casos. «Nosaltres veiem els casos clínics i això és solament la punta de l'iceberg», comentava Josep Mallolas, doctor destinat al Servei de Malalties Infeccioses del Clínic.

ATENCIÓ: Nou servei del Catalunya Diari. Ara t'enviem les notícies de la teva província o ciutat, totalment gratis al mòbil. Fes clic aquí i prova-ho! T'encantarà!

El consum de drogues es converteix en un multiplicador exponencial de qualsevol factor. | Cedida

 

Una de les problemàtiques afegides del 'chemsex' és la incapacitat d'aconseguir determinar quan es tracten de pràctiques aïllades i esporàdiques i quan es converteixen en un trastorn sexual, lligat a dependència o trastorns compulsius. A més, per la seva simptomatologia, és igualment complicat destriar si el pacient practica 'chemsex' o no. No tota activitat sexual d'alt rendiment, és a dir, intensa i de llarga durada, podria ser considerada 'chemsex'; tampoc qualsevol contagi de malalties infeccioses o MTS, ni molt menys els consums aïllats de drogues. És més aviat la conjunció de totes aquestes característiques el que determina l'existència d'un practicant de 'chemsex' d'un altre que no ho és. I encara en aquests casos, el desconeixement, la vergonya o la simple necessitat d'ocultar-ho impedeixen moltes vegades detectar-ho a temps.

 

És indispensable un equip liderat per diversos especialistes, capaços d'abordar l'assumpte des de molt diversos angles. | Cedida

 

Amb la finalitat de pal·liar aquestes problemàtiques se sumen iniciatives de diversos centres, i tant uns com uns altres coincideixen en dos aspectes fonamentals des dels que aborden la qüestió: El primer és el reconeixement que el 'chemsex' no és solament una qüestió infecciosa, és psicològica i social, i per tant ha de ser estudiat des del prisma de diversos especialistes. Per això, equips multidisciplinaris i comitès d'experts i de professionals variats són el primer que hauria de crear-se. El segon és que, per tractar-se de pràctiques sexuals inusuals i tremendament qüestionables des d'enfocaments moralistes o religiosos, es necessiten professionals capaços d'aparcar els seus prejudicis i obrir-se a les experiències dels pacients perquè, tal com adverteix Feran Pujol, director de BCN Checkpoint: «Cal que els pacients siguin tractats de manera que correspon, sense moralismes. Cal ajudar, no jutjar. Les actituds paternalistes no tenen sentit».