Les dones més llestes sovint no tenen parella

Encara que la societat s’està transformant, els homes poden sentir-se incòmodes davant de dones molt intel·ligents
Les dones brillants moltes vegades no tenen parella | ReusDiari.cat

 

Sovint es relaciona el fet de ser una dona intel·ligent amb viure de manera independent. Ara bé, això no sempre resulta senzill: molts costums socials i estereotips segueixen vinculant el sexe femení a certes funcions i feines que tradicionalment se li havien assignat, com ara fer-se càrrec del marit, dels fills i de la gent gran.

 

La història, però, ha anat evolucionant —afortunadament— i les dones en moltes societats han pres les regnes de la seva vida per escollir la professió que volen fer i la persona amb qui volen viure, si no és que decideixen no estar en parella. L’article d’avui parla sobre aquest últim punt.

La tradicional imposició del matrimoni i de formar una família

El punt de partida que s’hauria de tenir en compte a l’hora de formular les reflexions al voltant de les dones solteres o amb parella és que cada dona ha de poder escollir lliurement el destí que vol viure: formar una família, no fer-ho, enamorar-se una vegada, moltes vegades o mai, anar d’una relació a l’altra, no establir-ne cap... Totes aquestes possibilitats —i la resta que hi hagi— són absolutament vàlides.

Ara bé, actualment segueixen existint diferents clixés que emmarquen les dones en un rol inferior a la societat, i sovint molt relacionats amb el fet de viure la sexualitat i les relacions amoroses. Encara que els patrons dictats per la cultura i la societat tenen efectes sobre tothom, a les dones les incumbeixen especialment.

ATENCIÓ: Nou servei del Catalunya Diari. Ara t'enviem les notícies de la teva província o ciutat, totalment gratis al mòbil. Fes clic aquí i prova-ho! T'encantarà!

 

Només cal fer un cop d’ull a les diferents frases i expressions que sovint se senten i que volen dirigir els actes de les dones a l’hora d’establir relacions de parella o, fins i tot, de ser mares: «et podries casar amb aquesta persona i tindries la vida solucionada», «tens 35 anys i encara no t’has casat?», «et quedaràs per vestir sants», «quan siguis mare...», etc. Encara que moltes vegades no en siguem del tot conscients, aquestes paraules acaben afectant les accions —o inaccions— de la majoria de dones.

 

Entre el conformisme i la felicitat

També és habitual sentir la idea que la ignorància és font de felicitat. És veritat que les dones intel·ligents i inquietes podrien considerar que no és gens fàcil trobar un home amb qui tenir la possibilitat d’expressar-se de manera lliure i amb qui poder compartir pensaments i estímuls intel·lectuals —sense parlar de la sapiosexualitat.

 

Les noies brillants poden sentir-se incòmodes amb la pressió social que exerceix el seu cercle de contactes més propers, perquè en alguns casos poden trobar dificultats a l’hora d’establir lligams de parella amb algú —sigui del sexe que sigui— i solen refermar-se en aquesta posició, al contrari del que algunes vegades pot passar-los als seus amics i amigues, que sembla que no puguin deixar d’estar en parella i que s’adaptin sense gaire problemes als dictàmens de la societat.

Les dones intel·ligents sovint se senten incòmodes amb els prejudicis i estereotips | Cedida

 

Les investigacions han confirmat que les dones solteres normalment tenen més potencial intel·lectual

Però, per quin motiu les dones que solen ser més brillants tenen més predisposició a no estar en parella? Existeix alguna causa que confirmi per què en general els homes o les dones no tenen gaire ganes d’establir un vincle sentimental amb dones intel·ligents? Podria ser que, de manera conscient o no, els provoquessin alguna mena de rebuig o por?

 

Hi ha una hipòtesi que indicaria que, partint d’un determinat esquema, les dones més brillants podrien tenir tendència a exigir molt més i, per això, sovint decideixen romandre sense parella. Encara que només és una teoria, podria tenir molta lògica i molt de sentit, especialment si tenim en compte un estudi com el publicat al ‘Daily Mail’ i a ‘Elite Daily', entre altres, que porta per títol ‘Per quina raó els homes llestos escullen estar amb dones amb menys intel·ligència?’.

 

L’estudiós John Carney afirma en aquesta investigació que les dones amb menys potencial intel·lectual solen estar menys ocupades i sovint disposen de més temps lliure perquè podrien tenir dificultats a l’hora d’obtenir guanys econòmics significatius si estudiessin o treballessin més del que toca. Per això, sovint establirien relacions de parella amb homes més intel·ligents que, d’acord amb les estadístiques, tenen tendència a gaudir de càrrecs amb més bones perspectives i sous més elevats, cosa que faria que elles també poguessin avançar més fàcilment i gaudir d’una millor qualitat de vida. Ara bé, aquestes declaracions —com era d’esperar— han provocat una forta controvèrsia.

 

 

L’altre extrem: els homes busquen dones que no siguin tan brillants

Segons el mateix estudi de Carney, les motivacions que empenyen els homes a establir relacions de parella també podrien tenir trets poc morals. L’estudiós indica que les persones de sexe masculí que s’interessen per les dones sovint busquen que elles donin prioritat per damunt de tot a la relació de parella i al fet de crear una família. I algunes dones —que segons l’investigador normalment ‘no són les més brillants’— no tindrien cap inconvenient a l’hora de donar preferència a aquestes obligacions.

 

Riscos i dificultats vinculats al fet de ser una dona brillant

Tot això podria fer pensar que el fet de ser una dona amb altes capacitats intel·lectuals tindria tendència a comportar grans desavantatges i que seria possible que, si hagués d’escollir ser brillant o no ser-ho, la dona s’enfrontaria a un dilema considerable. Malgrat que suposem que totes preferirien comptar amb una bona intel·ligència, el fet de disposar d’un cervell privilegiat pot ser una font de molts obstacles al llarg de l’existència.

 

Sovint sentim que els homes no s’agafen amb seriositat les dones que no són gaire intel·ligents. Crec que és un tòpic que no va gens desencaminat i que, en canvi, els homes es prenen seriosament les dones brillants —potser massa i tot—, a vegades fins arribar a l’extrem de veure-les com a competidores i no com a possibles companyes sentimentals.

 

Amb tot aquest context, les dones del món estan sota una pressió contínua: en el cas de ser massa intel·ligents, perquè se les veu com a rivals i amenaces per als homes a l’hora d’aconseguir càrrecs de responsabilitat i, en el cas de ser-ho menys, perquè se les sol considerar simples objectes sexuals o mestresses de casa condemnades a tenir cura dels altres.

Les dones sovint estan sotmeses a molta pressió | Agències

 

Una introspecció més profunda en la investigació

Carney va dur a terme la seva investigació amb un total de 121 persones britàniques, i s’ha parlat molt dels resultats que se’n van desprendre: es va interrogar els enquestats sobre aspectes relacionats amb els vincles sentimentals heterosexuals en què era evident que les dones eren més brillants, i les respostes van demostrar que les desitjaven menys i que consideraven que els podien causar més maldecaps.

 

En canvi, en els casos en què es va preguntar tot el contrari, els subjectes de l’estudi no van mostrar cap mena de reticència, sinó que se sentien més còmodes amb la idea d’aquests tipus de lligams en què l’home era el membre més intel·ligent de la parella.

Estereotips de gènere difícils d’esborrar

Tot això ens mostra nous indicis dels diversos clixés que continuen corroborant els motius pels quals les dones sovint són discriminades en diferents aspectes de les seves vides en ple segle XXI. Les dones amb un cervell privilegiat també pateixen els efectes d’aquests prejudicis de gènere i no només els noten a nivell laboral, amb fenòmens com el sostre de vidre: també en són víctimes a l’hora de mantenir relacions socials i sentimentals —perquè tenir una gran intel·ligència sovint sembla que no es percep com una cosa que sigui desitjable.

 

No es pot ser feliç sense parella?

La societat actual sembla que ens dicta l’ordre de les coses que hem de fer a la vida: trobar una feina estable, mantenir una relació de parella que acabi consolidant-se i, arribats a un determinat moment, crear una llar i formar una família tenint fills. Ara bé, aquest plantejament és totalment qüestionable. Encara que hi ha gent que té moltes ganes de seguir aquesta trajectòria i que no en contempla cap altra —una cosa que s’ha de respectar—, la generació actual sovint continua acceptant diversos dictàmens i costums tradicionals sense ni tan sols qüestionar-se’ls.

 

Hi ha casos de dones que queden atrapades en aquestes imposicions morals i que, per això, intenten trobar sense treva homes que puguin estimar-les i compartir-hi l’existència. Si examinem el context actual, veurem que a les facultats de l’Estat les dones ja superen els homes matriculats. Entre altres elements implícits, això vol dir que segurament ben aviat moltes dones optaran per establir lligams sentimentals amb persones menys qualificades, i això ens durà davant d’una nova situació que pot resultar incerta: mentre que cada vegada més dones poden evolucionar amb una trajectòria acadèmica i laboral brillant, molts homes segueixen sense voler renunciar a sentir-se en una situació intel·lectual superior que les seves companyes, i això està fent que moltes dones brillants estiguin solteres.