Telegram : +34 629 74 76 77

E-Mail: info@catalunyadiari.cat

El testimoni de Marcel Nos, el nen que va ser segrestat per la seva mare

El menor vol evitar futurs casos i ajudar a prevenir-los amb el seu testimoni
Marcel Nos en una imatge del seu compte personal de Twitter | Twitter

 

En Marcel Nos és un jove de catorze anys que va patir un calvari durant dos anys. El menor va ser segrestat per la seva mare i posteriorment, tancat en un Centre Residencial d'Acció Educativa (CRAE) durant prop de cinc mesos. Nos, afronta la vida amb ganes i havent-hi deixa't enrere tot aquest patiment.

La història de Marcel Nos comença quan la seva mare realitza una falsa denúncia de segrest, mentre estava amb el seu pare, dient-li a la policia que s'havia endut el seu fill a un altre país. Al jutjat ho van arxivar però DGAIA (Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència) van aplicar a Nos la mesura administrativa més dràstica del sistema de protecció de menors. Al centre li van aplicar una teràpia per a refer el vincle amb la mare, volen fer creure a Nos que eliminant el vincle amb el pare, el jove tornaria amb la seva mare. No va funcionar i el van retornar amb el seu pare quan la mateixa DGAIA es va adonar del disbarat. Quasi un any després, la mare va aconseguir judicialment la custòdia i va demanar l'execució de la sentència perquè tornés amb ella. A partir d'aquell moment en Marcel va quedar segrestat a casa de la seva mare, on no podia sortir ni relacionar-se amb ningú, on la mare va intentar marxar del país fent estar una setmana a un pis d'Holanda i dues setmanes a un poble muntanyenc de França, al seu fill Marcel.

 

'VilaWeb' ha pogut entrevistar a Marcel Nos, en el que comentava que «A mi m'ha segrestat l'administració, primer, i la meva mare, després. Serà legal o no, però privar-te de llibertat, de comunicació i tenir-te tancat què és sinó un segrest? Ma mare tenia la custòdia, però jo em sentia segrestat, i tant. Em va ficar en un cotxe i em va portar a un lloc desconegut contra la meva voluntat, durant molts dies. Com se'n diu, d'això? Jo llavors tenia dotze anys».

L'advocada, Sílvia Giménez-Salinas, va conèixer en Marcel durant la seva estança al CRAE, va ajudar al jove defensant els drets dels menors. Segons l'advocada s'han de respectar els drets del menor, que malgrat que ja són recollits a les lleis, no es respecten, ni els escolten. Marcel Nos vol ajudar amb el seu testimoni que la gent escolti als menors i així prevenir casos com el seu, afegint que «Qualsevol cosa que et digui algú des de fora no val res. No hi ha res que se'ls pugui dir, pobres, perquè no poden fer res. L'únic que se'ls pot dir és que un dia s'acabarà, però ells no poden fer res per canviar la situació, estan literalment segrestats. Ja sé que en algun cas estan millor al CRAE que a casa però són casos extrems i només aquests haurien de ser als CRAE».

 

Marcel Nos viu actualment amb el seu pare i fent vida completament normal. El menor que ha patit un infern durant els últims anys diu que «Faig vida normal, vaig a l’escola i fa gairebé dos anys que tot sembla que va bé. He après a relativitzar les coses, tinc perspectiva, i visc tranquil també perquè m’adono que qualsevol problema que pugui tenir ara no és res comparat amb el que ja m’ha passat. Estic desitjant arribar als setze anys per emancipar-me si el jutge m’hi autoritza. Ja sé que la meva mare s’hi oposarà, però així ningú ja no em podrà ‘protegir més’». Afegint amb valentia «Saps què passa? Que ja no tinc por de res. N’he tinguda molta, però ara ja no en tinc». 

Comentaris