L’Enantyum i les seves aplicacions

Esbrina per a què serveix aquest analgèsic i les diferències que té amb l’Ibuprofè

 

Tot allò que et cal saber sobre l'Enantyum | Cedida
 

L’Enantyum és un fàrmac antiinflamatori i analgèsic molt potent que ajuda a calmar dolors intensos. Actua ràpidament i per aquesta raó és molt popular entre la gent que té patologies que causen un dolor pronunciat, com la dismenorrea —menstruacions molt doloroses— o les infeccions als queixals.

 

Tot seguit explicarem tot allò que et cal saber sobre l’Enantyum: què és i quin principi actiu té, per quines patologies se n’indica el consum, com s’ha de dosificar i administrar i, finalment, les reaccions adverses que pot ocasionar.

 

 

En què consisteix l’Enantyum 25 mg?

L’Enantyum és un medicament que es comercialitza per al tractament analgèsic, o sigui, per mitigar el dolor d’alguns símptomes. La família de fàrmacs a la qual pertany és la dels AINEs o antiinflamatoris no esteroideus i, a banda d’això, cal destacar que el dexketoprofèn trometamol és el seu principi actiu.

En concret, aquest principi actiu fa d’antiinflamatori a través de la inhibició que aconsegueix de la síntesi de prostaglandines. Les prostaglandines són una substància formada per lípids que fa de mediadora cel·lular i està implicada en diversos sistemes de l’organisme, a més de regular —entre altres— la coagulació, la pressió sanguínia i la resposta inflamatòria.

 

El dexketoprofèn trometamol calma molts dolors de diferents tipus: còlics renals, lumbàlgia moderada, regles doloroses, períodes postoperatoris, dolors musculoesquelètics, etc. Això fa que molta gent amb patologies diverses n’hagi adoptat l’ús.

Quina utilitat té?

Tal com hem esmentat, l’Enantyum 25 mg és adequat per combatre el dolor lleu, moderat o greu pel seu efecte analgèsic i antiinflamatori.

 

El principal tret distintiu del fàrmac, al contrari del que passa amb altres antiinflamatoris més genèrics, és que les seves indicacions són molt concretes.

 

Més específicament, aquest fàrmac s’utilitza per calmar el dolor vinculat amb els cops o els traumatismes musculoesquelètics, la lumbàlgia, la dismenorrea o dolor intens que provoquen les regles, els dolors postoperatoris a la zona abdominal i el mal de queixal. Ara bé, no es considera que sigui la primera línia de tractament quan es té mal de cap.

 

 

De quina manera s’ha d’administrar?

Hi ha diferents vies per prendre l’Enantyum. El seu format més habitual són les càpsules que s’han de prendre oralment, tot i que també hi ha l’opció del gel —administració per via tòpica— o de les ampolletes injectables —Enantyum 50 mg/2 ml.

 

Pel que fa a la via d’administració oral, s’aconsella que la quantitat del fàrmac s’adapti segons el grau de dolor que s’experimenti, però que no superi els 75 mg diaris. Així, la recomanació seria consumir una píndola de 25 mg en intervals de 8 hores.

 

A banda, és recomanable haver ingerit aliments abans de prendre cada pastilla. Si el dolor és molt agut, però, el fet de prendre-la amb  l’estómac buit farà que l’absorció sigui més ràpida i que se’n noti abans l’efecte.

 

Quant a la via d’administració intramuscular, cal administrar les ampolletes injectables lentament, si pot ser per perfusió. És molt important que no se superi la dosi de 150 mg al dia.

 

Així, els experts aconsellen injectar 50 mg del fàrmac en intervals de 8 o 12 hores segons la gravetat del dolor. Cal destacar que no es recomana que la via d’administració intramuscular s’utilitzi més de 2 dies. Quan el fàrmac ens hagi fet prou efecte, s’hauria de canviar a l’administració per via oral.

L'Enantyum és un analgèsic molt popular | Cedida

 

Reaccions adverses del medicament

Els efectes secundaris més habituals que poden tenir lloc quan es pren l’Enantyum són nàusees, mal de panxa, vòmits i algunes altres molèsties digestives. Tot i això, no es produeixen gaire sovint.

 

També pot provocar mareig, sensació de vertigen o, en alguns casos, somnolència, uns efectes que poden causar problemes a l’hora de conduir i d’utilitzar màquines. Per això, cal actuar amb seny si es nota algun d’aquests símptomes.

 

Prendre Enantyum també s’ha vinculat amb un estat nerviós, fatiga, sequedat bucal, fogots i un malestar general. Com a efecte secundari poc habitual s’inclouen les úlceres a la pell, la taquicàrdia i la inflor a la cara, entre altres.

 

Si es nota algun d’aquests efectes, caldrà consultar amb un metge per tal que pugui revisar el tractament i adequar-lo al cas concret.

 

Advertiments i casos de contraindicacions

L’ús de l’Enantyum s’ha de restringir quan hi hagi alguna al·lèrgia als AINEs o antiinflamatoris no esteroideus, a més d’en els casos de pòlips nasals i asma, o quan la ingesta d’aquesta mena d’antiinflamatoris causa urticària o inflamació a la mucosa nasal.

 

A més a més, el seu consum està contraindicat si s’ha tingut una úlcera pèptica o si es pateixen trastorns digestius amb regularitat o de forma crònica, com ara la malaltia de Crohn o la insuficiència renal. El seu consum també està contraindicat durant l’embaràs i la lactància i en menors d’edat.

 

S’ha d’anar molt amb compte en el cas de patir alguna malaltia al cor, al fetge o al ronyó, igual que si patim algun problema de fertilitat o si es prenen diürètics. Finalment, cal remarcar que consumir antidepressius com els ISRS o inhibidors selectius de la recaptació de la serotonina combinat amb l’Enantyum podria comportar perills per a la salut.

 

Enantyum o Ibuprofè?

Tant l’Enantyum com l’Ibuprofè són AINEs i analgèsics eficients. Les seves principals diferències es basen en el principi actiu de cadascun, en les indicacions d’ús i en la velocitat dels seus efectes.

 

A grans trets, podríem resumir-ho així: els efectes de l’Enantyum tenen més intensitat que els de l’Ibuprofè. En general, els medicaments més potents són més agressius per al cos.

 

Com que els efectes de l’Ibuprofè no són tan potents, en poden prendre tant nens com adults. Per aquesta raó, el marge d’error pel que fa a la quantitat administrada és més gran i, per tant, el seu consum implica menys perills.

 

A banda d’això, els efectes de l’Enantyum són més analgèsics que els de l’Ibuprofè i, per aquest motiu —juntament amb la seva acció ràpida— més gent prefereix utilitzar l’Enantyum per calmar dolors forts. Cal destacar, però, que el seu efecte analgèsic dura menys que el de l’Ibuprofè.

 

Indicacions en el cas de cada medicament

L’Ibuprofè es recomana en el cas d’experimentar dolor lleu o moderat que tingui una base inflamatòria. Per això, és molt útil si es tenen infeccions odontològiques poc severes, artritis reumatoide, migranya, mal de gola o dolors originats per algun traumatisme.

 

Per un altre cantó, l’Enantyum està més indicat per calmar dolors intensos com els que poden provocar algunes infeccions dentals, les menstruacions més doloroses i les operacions quirúrgiques. Com que fa efecte més de pressa que l’Ibuprofè, va molt bé quan es té un dolor difícil de suportar.

 

En conclusió, podem dir que no hi ha un medicament que sigui més adequat o millor que l’altre, sinó que el metge ha d’escollir l’opció més adequada per a cada pacient, segons els símptomes experimentats i les indicacions que presenten tots dos fàrmacs antiinflamatoris.

Comentaris