rtc-config='{"urls": ["https://catalunyadiari.com/rtc_config?h=CANONICAL_URL&key=section_cd"]}'

Catalunya Diari

Telegram : +34 629 74 76 77

E-Mail: info@catalunyadiari.cat

Experts europeus en memòria històrica alerten que el franquisme «d'alguna manera encara és viu»

Asseguren que els símbols de la dictadura «no haurien de ser part d'una democràcia» i reivindiquen els carrers lliures d’aquests
Manifestants d'ultradreta cremen estelades durant una manifestació el 12 d'octubre. | CatalunyaDiari.cat

 

L'existència de la Fundació Francisco Franco, els carrers dedicats a figures directament relacionades amb la dictadura o les polèmiques declaracions del vicesecretari de Comunicació del PP, Pablo Casado, avisant Puigdemont que podria acabar com Companys, centren l'interès d'alguns experts en memòria històrica. «És un mal judici a fer. No és responsable parlar sobre execucions en una democràcia», diu el president de la plataforma europea Memòria i Consciència, Göran Lindblad. Coincidint amb una setmana en què el context polític català ha servit de revulsiu per omplir els carrers de Madrid el dia de la Hispanitat i en què han tingut lloc manifestacions ultres, experts en memòria històrica recalquen la importància que els règims totalitaris siguin estudiats a les escoles però, per contra, no tinguin lloc ni al carrer ni a la política. Stéphane Michonneau, professor d'història contemporània i especialista en història d'Espanya afirma que «els adeptes al franquisme encara no estan completament desapareguts» i que «la memòria del franquisme, d'alguna manera, encara viu». En la mateixa línia, l'eurodiputat búlgar Andrey Kovatchev, del Partit Popular Europeu, indica que els símbols de règims totalitaris «s'haurien de prohibir» i no haurien de ser part d'una «societat democràtica».

«La prohibició hauria de ser un element important per a la reconciliació nacional amb la història», reflexiona l'europarlamentari. Kovatchev assenyala, en relació a les declaracions de Pablo Casado, que és «responsabilitat» dels països democràtics «pronunciar-se pels valors del Consell d'Europa». «Mai hauríem de repetir el que va succeir durant les dictadures», sentencia. Per la seva banda, Lindblad explica que cap país, al marge de Sud-àfrica, ha estat capaç de tractar de manera «amigable» amb el seu passat obscur. «Sempre hi ha problemes quan no s'ha gestionat de manera adequada un passat totalitari», afirma. 

 

Michonneau indica que a Espanya el règim de la Transició no ho ha «resolt» tot i que explica que els catalans van viure el franquisme de manera «diferent» als espanyols. «A Catalunya es viu el franquisme com un parèntesi», reflexiona. «L'existència de la Generalitat durant els anys 30 i avui en dia dona als catalans un sentit de continuïtat entre la història democràtica dels anys 30 i l'actualitat», cita com a exemple. A més, afirma que mentre a Catalunya es va «tallar» amb el franquisme molt ràpidament, a la resta de l'estat espanyol encara queden aspectes del règim als carrers. «A Madrid fa molt poc que es parla de treure els noms franquistes dels carrers», subratlla. En aquest sentit, afirma, no el «sorprèn» que es puguin veure algunes banderes franquistes en manifestacions com les dels darrers dies. Per al professor Michonneau, el nacionalisme espanyol és «complicat» de «reivindicar» atès que aquest ha estat «utilitzat i abusat» pel franquisme. «Per aquest motiu, la dreta espanyola es refugia en el que jo anomenaria una espècie de patriotisme constitucional que considera la Constitució com a un punt final», explica.

Per la seva banda, Kovatchev indica que és «important» que la memòria de les dictadures sigui «preservada» als centres educatius però no als espais públics. En aquest sentit, el búlgar destaca la importància d'aprendre la història nacional per evitar possibles repeticions. «És molt important que les noves generacions aprenguin a les escoles la veritat de la seva història. Només així seran immunes a la repetició d'aquesta part obscura de la història europea», afirma. A diferència de Kovatchev, Lindblad defensa que «qualsevol» idea política ha de poder expressar-se als carrers, però matisa que aquelles accions que puguin «ferir» o «ofendre» familiars o víctimes dels règims totalitaris no haurien de ser «permeses». «És una balança entre tenir una legislació que prohibeixi aquest tipus de comportament però que alhora permeti que cada grup pugui expressar les seves idees», explica el president de la plataforma Memòria i Consciència.«És important per a les víctimes del franquisme i per a les seves famílies que les autoritats tractin amb els culpables i facin justícia», afirma Lindblad. Tot i això, no dubta en afirmar que Espanya, com molts altres països, no ha estat capaç de tractar de forma adequada amb el seu passat totalitari.