Catalunya Diari

Telegram : +34 629 74 76 77

E-Mail: info@catalunyadiari.cat

PREVISIÓ MÉTEO

Pocs canvis en el temps amb sol i màximes suaus aquest inici de setmana

TRAGÈDIA

Mor un jove pilot de només 14 anys al circuit de Jerez

URGENT

Nou mort en un diumenge tràgic a les carreteres catalanes

La teràpia amb gats i els beneficis de conviure amb aquests felins

Aquest animal de companyia pot contribuir a fer-te sentir millor
Conviure amb gats pot tenir beneficis per a la salut | Mundogatos.com

 

Si pensaves que ja no quedava cap teràpia nova per aparèixer, t’equivocaves. Et presentem una forma de tractament que s’està popularitzant ràpidament: es tracta de la teràpia amb gats, una manera d’incrementar el benestar de la gent a través dels efectes beneficiosos de la companyia d’aquests petits felins.

 

 

Combatre l’estrès amb l’ajuda del teu gat

La teràpia amb gats consisteix en un tractament tradicional dut a terme a través de l’ajuda de petits felins domèstics per lluitar contra els símptomes de l’ansietat, l’estrès i la falta d’ànim. Aquesta mena de teràpia que es fonamenta en la companyia dels gats pot contribuir, mitjançant les interaccions amistoses entre aquests animals i els humans, a un increment de la qualitat de la nostra vida a nivell general i a una millora positiva de la salut, tant física com psicològica.

 

Un dels punts més avantatjosos d’aquesta mena de teràpia és, precisament, la senzillesa en què es basa: el seu eix vertebrador és la companyia que es fan l’animal i l’ésser humà, així com les interaccions que duen a terme.

Context històric de la relació entre els gats i les persones

Des de temps immemorials, els humans gaudeixen de la companyia i l’afecte d’alguns membres del regne animal. A banda de fer servir diverses espècies animals per tal de cobrir necessitats bàsiques com l’alimentació —amb l’obtenció de llet i carn—, el desplaçament —amb l’ajuda dels ases i dels cavalls, per exemple— o la vestimenta —llana, pells, etcètera—, els humans han establert vincles molt propers amb alguns d’aquests éssers vius.

 

Sovint, les persones han valorat molt l’estima i la companyia que proporcionen els gats i els gossos, a banda d’utilitzar aquest últim animal també amb altres finalitats com la protecció de la llar, la caça o la pastura de bestiar.

 

Els gats són mamífers petits predadors, que reben el nom científic de ‘Felis silvestris catus’. Les primeres dades que es tenen de la seva presència a la Terra es remunten a l’any 3000 aC, a la zona del sud d’Egipte. En aquella època, els gats eren molt reconeguts i gaudien d’un estatus diví. A partir d’aquest territori de l’Àfrica, la presència dels gats es va anar expandint a molts indrets del planeta, mitjançant els comerciants, per esdevenir el company fidel i habitual de mags, bruixes i remeiers.

 

A continuació, moltes famílies el van adoptar a les seves llars per tal de salvaguardar la seva salut perseguint els petits rosegadors, que es va descobrir que sovint transportaven malalties. A banda i en paral·lel, el seu paper d’animal de companyia va anar-se popularitzant i propagant pel món.

Molts testimonis confirmen que viure en companyia d’un gat els resulta beneficiós en diversos sentits. Avui en dia, hi ha documentades més de 40 espècies variades de felins, i cadascuna té unes particularitats específiques: n’hi ha sense cua, amb una cua més llarga o més curta, sense pèl, amb pèl de formes, dimensions i colors molt variats, amb una forma de crani més menuda o més gran, etc.

 

La personalitat i les virtuts contra l’estrès dels gats

Igual que tots els felins, els gats es caracteritzen per la seva gran autonomia. La relació que estableixen amb els propietaris de la llar on viuen està basada en una mena de pacte de respecte mutu. Contràriament a allò que passa amb una gran part dels fàrmacs per tractar diverses afeccions psicològiques o psiquiàtriques, viure amb un gat pot ajudar a relaxar-nos sense que ens exposem a perdre una part de la consciència o el contacte amb el món real.

 

Si acaronem un gat, podem arribar a sentir-nos millor i a reduir la nostra freqüència cardíaca, el nivell de pressió de la sang i l’estrès que patim. A més, el ronc tan peculiar que emeten quan se senten segurs i confortables també té efectes beneficiosos per a l’humor de la gent: ajuda a fer-nos sentir més confiats i ens posa de bon humor.

 

L’afecte que ens demostren els gats també resulta beneficiós per a la nostra ment, perquè la seva presència i l’estima que demostren pot contribuir a fer tirar endavant les persones que estan convalescents a causa d’una malaltia.

 

Amb la companyia d'aquests felins, l'estrès pot reduir-se | VallsDiari.cat

 

La companyia dels gats, un gran aliat

Per a la gent que viu sola, una gran multitud d’especialistes aconsellen gaudir de la companyia d’un petit felí. Conviure amb aquest animal, a més, pot contribuir a fer que ens coneguem i ens entenguem millor, conduint-nos cap a una autoacceptació, perquè ell no ens jutjarà ni ens mirarà diferent segons si tenim més o menys diners o si som més o menys agraciats.

 

Als gats només els importa que els donem una mica d’afecte i ens en tornaran amb el seu estil particular, sense cap mena d’engany o comportament antinatural. A banda d’aportar beneficis per a la salut mental de les persones amb la seva presència, un gat és relativament fàcil de cuidar si ho comparem amb altres animals domèstics com el gos, cosa que suposa un gran avantatge.

 

Viure amb un gat també ens proporcionarà diversos beneficis a nivell psicològic: per exemple, un dels grans punts positius de la teràpia amb gats és que aquest animal de companyia ajuda a reforçar la comunicació entre els diferents membres de la família. Viure amb un animal, a banda, ensenyarà els nens a adquirir responsabilitats i a respectar altres éssers vius que no siguin humans. Tot això també es veurà potenciat per una conducta més calmada, tranquil·la i sense tant d’estrès.

 

Dades rellevants sobre la teràpia amb gats i els seus efectes a la ment de les persones

S’han pogut demostrar els avantatges que presenta la «gatoteràpia» en els individus que presenten alguna mena de trastorn emocional o psíquic, així com en els que tenen discapacitats psíquiques o físiques d’alguna classe. D’aquesta manera, semblaria que la convivència amb gats tindria efectes positius en els casos de persones amb trastorns de l’estat d’ànim i de la conducta, TDAH, síndrome de Down, autisme o demències com ara la malaltia d’Alzheimer.

 

Diverses investigacions que es van dur a terme als Estats Units van indicar que les persones que patien alguna cardiopatia es recuperaven més de pressa i de manera més eficient si vivien amb un gat. D’aquesta manera, es va constatar un augment de la taxa de supervivència al cap d’un any d’haver sofert un episodi sever com un infart en els pacients acompanyats d’un petit felí, segons dades recollides a Friedmann i Thomas, 1995.

 

A banda, diversos experts sota el lideratge d’A. Baun de la ‘Nursing Research’ van descobrir que la gent que conviu a casa amb algun gat té menys possibilitats de morir per culpa d’un infart. També es va estudiar l’efecte que podrien tenir els gossos en el mateix sentit, però no es va veure el mateix benefici i els propietaris de gossos estaven prop de la mitjana. Segurament això té a veure amb el fet que els gossos necessiten més atencions i cures quotidianes que els gats.

 

Existeixen algunes fundacions i associacions que treballen per intentar millorar la vida de la gent que pateix trastorns mentals severs i utilitzen els gats en les seves teràpies. Encara que aquests felins no són capaços d’acabar amb les psicopatologies greus, poden ajudar les persones malaltes amb dosis importants de felicitat, sobretot en els casos dels individus que es troben molt sols. A més, i a títol d’exemple, es podria citar que la convivència amb gats té beneficis per als nens amb autisme.  

La companyia d'aquests animals pot tenir efectes molt positius | Ajuntament de Banyeres del Penedès

 

En el cas de la gent gran, conviure amb els gats és altament positiu sobretot per a les persones que viuen en residències de la tercera edat. Moltes investigacions han afirmat que tenir contacte dia rere dia amb un gat amb el qual es pugui interactuar i del qual es pugui tenir cura pot ser molt beneficiós per als ancians a l’hora d’expressar els seus sentiments i de rememorar la seva infantesa.

 

Parlar de fets que han passat fa molt de temps i fomentar la memòria és quelcom molt rellevant per als pacients que pateixen Alzheimer o alguna classe de demència, perquè això els ajuda a fer gimnàstica mental i a fer que la degeneració de la qualitat de les neurones, que és la causant de les pèrdues de memòria a nivell progressiu, no aparegui tan aviat. Sentir els roncs del petit felí quan està content, acaronar-lo i interactuar-hi amb el tacte pot ajudar a estimular diverses terminacions nervioses de la persona i fomentar l’aparició dels records.

 

 

Cal recordar que un gat és un ésser viu

Pots adoptar un gat a la majoria de protectores d’animals. Fins i tot, en el cas que ho prefereixis —tot i que és molt menys aconsellable que l’opció de la protectora— en pots trobar a diverses botigues d’animals.

 

Ara bé, cal tenir en ment que els gats no són joguines: són éssers vius amb necessitats bàsiques, i poden experimentar patiment. Per tant, si decidim viure amb un gat, ens n’haurem de fer responsables i n’haurem de tenir cura. En primer lloc, caldrà que se’l vacuni i se’l desparasiti, a banda de posar-li un microxip per identificar-lo —aquest últim requisit depèn del país, però sol ser habitual.

 

Per això, si s’opta per seguir la gatoteràpia, s’ha de tenir en ment que el gat no és només una eina per ajudar el pacient a millorar, sinó que és un agent actiu del tractament, que participa a les sessions de la teràpia i que té voluntat pròpia. Un cop tinguis clar tot això i si en tens ganes, t’animem a gaudir dels beneficis de la teràpia amb gats de la mà d’un dels animals més manyacs que hi ha.

 

Referències bibliogràfiques:

  • Baun, A. M., Bergstrom, N., Langston, N. F., i Thomas, L. (1984). Physiological effects of human/companion animal bonding. Nursing Research, 33(3), 126-129. Friedmann, I., Katcher, A. H.
  • Friedmann, I., i Thomas, S. a. (1995). Pet ownership, social support, and oneyear survival after acute myocardial infarction in the Cardiac Arrhythmia Suppression Trial (CAST). American Journal of Cardiology, 76, 1213-1217.