rtc-config='{"urls": ["https://catalunyadiari.com/rtc_config?h=CANONICAL_URL&key=section_cd"]}'

Catalunya Diari

Telegram : +34 629 74 76 77

E-Mail: info@catalunyadiari.cat

Guillermo Fernández, l'home a qui van «apagar els ulls» i gaudeix de la felicitat

Barceloní, de 29 anys, va perdre la vista amb només 7, com a conseqüència d'un càncer d'ulls
Fotografia de Guillermo Fernández, el protagonista d'aquesta història | Afiliats

 

Per tots nosaltres, la vista esdevé un sentit bàsic, el qual utilitzem diàriament i estem tan adaptats a ell que pràcticament li restem importància. Ara bé, si en aquests moments el perdéssim, és possible que l'adaptació a una vida entre la foscor fos complicada. Això li va passar a Guillermo Fernández, un barceloní de 29 anys, qui va néixer amb aquesta habilitat, però la perdria després de 7 anys.

 

Ho va explicar en una entrevista a 'El Periódico', on va detallar que, amb només 1 any, un retinoblastoma bilateral, comunament conegut com a càncer d'ulls, li va provocar l'extirpació de l'ull dret, per evitar la difusió de la malaltia. Posteriorment, als 7 anys, com a mesura de precaució, van haver d'extirpar-li l'ull esquerre. «Va ser molt dur, però sabia que d'un moment a un altre arribaria la ceguera total», va admetre.

 

Per a un nen, aquesta dificultat podria haver representat un camí sense sortida. No obstant això, pel Guillermo, va ser una oportunitat. «Des de llavors, vaig aprendre a relativitzar molt les coses», va explicar, detallant que va ser el seu pare qui li va donar la trista notícia, indicant-li que havien «d'apagar els meus ulls perquè el càncer no es mogués del cap».

La millor edat per perdre la vista

Representant tot un exemple de superació, el jove barceloní va assegurar que els 7 anys és «l'edat idònia per quedar-se cec». En aquest sentit, va afegir que, en aquest temps, «has tingut l'experiència de veure i encara tens molt marge per adaptar-te». El record dels colors, dels paisatges, dels carrers i de les cares encara no se li ha esborrat, tot i que és conscient que poden haver canviat molt.

 

«Un invident de naixement no té nocions de com és el color blau. Només sap que el mar és d'aquest color, però no l'ha gaudit mai. Jo tinc la sort que sí», va indicar, incloent-hi que posteriorment va tenir l'oportunitat d'aprendre «autonomia personal, mobilitat amb el bastó i l'escriptura i lectura en Braille», gaudint així del domini dels dos contextos, la vida amb vista i sense.

Un país ben adaptat

Guillermo va assegurar que les oportunitats existents a Espanya pels invidents són elevades. En aquest sentit, va afirmar que hi ha «un model molt positiu», el qual li va permetre «tornar a l'educació ordinària». Va admetre que aquest fet es diferencia del que passava anteriorment, on la ceguera convertia als qui la patien en «gent estranya que no podia integrar-se».

 

Admetent que hi ha certs elements que encara es podien millorar, com la conscienciació dins del món empresarial que les persones discapacitades compten amb habilitats per desenvolupar-se satisfactòriament, va destacar que se sent content de com evoluciona el país, ja que ha pogut parlar amb gent d'altres territoris, els quals li han explicat que, on ells viuen, la cosa està «molt pitjor».

 

Una carrera d'esportista professional

Imatge d'arxiu d'un partit de goalball | Goalball.es

 

Per a Guillermo Fernández la ceguera mai va representar un limitant en la seva vida. Es va atrevir a encarar tots els reptes que apareguessin al seu camí, sent un d'ells la seva participació en el goalball, un esport olímpic paralímpic. «L'esport et permet entrenar una sèrie d'habilitats, com la percepció auditiva o l'orientació a l'espai, que després pot posar en pràctica a la vida diària», va indicar.

 

Com a professional en aquesta dinàmica, el Guillermo va començar entrenant a les categories inferiors de l'ONCE, per posteriorment fitxar per Barcelona, equip de primera divisió. Fins i tot va arribar a participar en el Mundial IBSA de Turquia, l'any 2011, una competició que donava accés als Jocs Paralímpics de Londres 2012. No obstant això, el combinat nacional no va aconseguir classificar-se.