Catalunya Diari

Telegram : +34 629 74 76 77

E-Mail: info@catalunyadiari.cat

El bacteri estomacal que infecta a la meitat del món s'anomena Helicobacter pylori

Pot arribar a provocar úlceres i càncer d'estómac en el pitjor dels casos

 

Els experts avisen: és molt probable que tinguis una infecció bacteriana i no ho sàpigues. De fet, les dades epidemiològiques suggereixen que, sobretot, si es pateixen problemes digestius, és molt probable desenvolupar una d'aquestes infeccions.

 

Parlem, però, del bacteri Helicobacterpylori. Aquest, així mateix, infecta els estómacs del 50% de la població mundial i pot arribar a provocar símptomes i trastorns com la gastritis, úlceres. Fins i tot, pot arribar a desenvolupar càncer d'estómac.

 

Helicobacter pylori, un bacteri molt especial 

Abans coneguda com 'Campylobacter pylori', aquest bacteri el podem localitzar a l'estómac dels éssers humans. Més concretament, però, aquest es pot trobar a l'epiteli gàstric, és a dir, a la mucosa estomacal.

 

D'altra banda, aquesta ha estat relacionada per diversos experts (Brown, 2000; Yamaoka, 2008) amb l'adaptació d'aquest bacteri a l'hàbitat de l'epiteli gàstric. Descobert l'any 1982 pels científics australians Barry Marshall i Robin Warren en l'estómac d'un pacient amb gastritis i amb úlceres estomacals, s'ha convertit amb un dels bacteris més comuns.

 

Només 1 de cada 5 persones infectades de l'Helicobacter presenten símptomes i, per la qual cosa, cobra molta importància. No obstant, la seva presència s'ha optat per associar a altres malalties com la gastritis i les úlceres d'estómac. Finalment, a altres regions del sistema digestiu, la infecció pot acabar desenvolupant càncer d'estómac.

Els països pobres, clares víctimes

El bacteri Helicobacter pyloriestà és present en més de la meitat de la població mundial (Amieva i Peek, 2016). Tot i això, aquesta s'extingeix bàsicament als països més pobres (Malaty, 2007). Per aquest motiu, doncs, només el 25% de la població occidental està infectada per aquest bacteri.

 

S'associa, de fet, a que occident està molt més dotada de medicaments antibiòtics i el producte és més sa. A més, tot i que no se sap amb exactitud com es contagia, sí que s'especula que la via de recepció del virus sembla ser l'oral. Amb freqüència, a més, es deu al consum d'aigua contaminada.

 

Finament, la infecció es produeix bàsicament durant la infància, especialment, altra vegada als països més pobres (Brown, 2000).

 

Úlceres i risc de càncer d'estómac

Pot ser que Helicobacter pylori no provoqui cap símptoma. Tot i això, les conseqüències d'aquest bacteri són realment nocives i és que, de fet, poden arribar a provocar úlceres i un risc de càncer d'estómac. 

 

La reacció de l'organisme de cada persona, però, és la clau. En funció de com el nostre cos rebi la infecció per Helicobacter pylori, aquesta pot derivar en úlceres gàstriques i les malalties esmentades.

 

El càncer, finalment, és també un element a tenir en compte. El risc de contracció es deu a la inflamació crònica, a l'alteració de les cèl·lules de l'epiteli gàstric i a l'existència de certes variants de Helicobacter. Aquestes contenen proteïnes molt tòxiques que poden danyar el nostre sistema digestiu.

Hi ha tractament mèdic?

És la gran pregunta. Si es detecta el problema —ja hem dit que no sempre es fa— s'ha d'aplicar un tractament mèdic.En aquest context, doncs, antibiòtics com l'amoxicilina i la claritromicina són molt pràctics. També ho són però, els protectors d'estomac com l'omeprazol.  

 

Finalment, se sap també que hi ha diversos aliments que ajuden a combatre la infecció. La coliflor, el bròcoli o productes làctics ajuden a recuperar-se d'aquest problema.

 

Referències:

  • Amieva, M. & Peek, R. M. (2016). Pathobiology of Helicobacter pylori–Induced Gastric Cancer. Gastroenterology, 150(1): 64–78.

  • Blaser, M. J. (2006). Who are we? Indigenous microbes and the ecology of human diseases. EMBO Reports, 7(10): 956–60.

  • Brown, L. M. (2000). Helicobacter pylori: epidemiology and routes of transmission. Epidemiologic Reviews, 22(2): 283–97.

  • Malaty, H. M. (2007). Epidemiology of Helicobacter pylori infection. Best Practice & Research: Clinical Gastroenterology, 21(2): 205–14.

  • Mégraud, F. (1995). Transmission of Helicobacter pylori: faecal–oral versus oral–oral route. Alimentary Pharmacology & Therapeutics, 9(Suppl 2): 85–91

  • Pounder, R. E. (1995). The prevalence of Helicobacter pylori infection in different countries". Aliment. Pharmacol. Ther. 9 (Suppl 2): 33–9.

  • Suganuma, M., Yamaguchi, K., Ono, Y., Matsumoto, H., Hayashi, T., Ogawa, T., Imai, K., Kuzuhara, T., Nishizono, A. & Fujiki, H. (2008). TNF-α-inducing protein, a carcinogenic factor secreted from H. pylori, enters gastric cancer cells. International Journal of Cancer, 123(1): 117–22.

  • Tsuji, S., Kawai, N., Tsujii, M., Kawano, S. & Hori, M. (2003). Review article: inflammation-related promotion of gastrointestinal carcinogenesis--a perigenetic pathway. Alimentary Pharmacology & Therapeutics, 18(Suppl 1): 82–89.

  • Yamaoka, Y. (2008). Helicobacter pylori: Molecular Genetics and Cellular Biology. Poole (Reino Unido): Caister Academic Press.