Cada setembre s'obre el mateix debat a moltes llars: quines extraescolars haurien de fer els infants aquest curs?. L'elecció d'aquestes activitats s'ha convertit en una decisió habitual, però no sempre es planteja des del que realment necessiten els més petits. El psicòleg infantil Javier de Haro ha volgut intervenir en aquesta conversa amb una reflexió profunda i, sobretot, molt concreta.
A través d'un vídeo a les seves xarxes socials, l'especialista ha compartit una guia que ajuda les famílies a triar millor. Ha explicat que no es tracta només de trobar l'activitat “perfecta”, sinó d'entendre quin paper han d'ocupar les extraescolars a la infància. Amb un to proper, ha abordat els riscos que poden sorgir quan aquesta elecció no s'adapta a l'infant.
Evitar la saturació: la importància de respectar el descans de l'infant.
En aquest context, De Haro ha advertit que “carregar-los amb més deures o classes pot ser massa, sobretot quan són petits”. Ha recordat que la infància no pot convertir-se en una successió de tasques sense descans ni espais lliures. Segons la seva experiència, molts pares han confós l'estimulació amb la saturació, sense adonar-se del desgast emocional que això pot causar.
Per això, ha insistit que les extraescolars no han de generar més estrès del que resolen. Si una família no té marge per afegir més rutines o l'infant ja està molt cansat al final del dia, forçar una activitat no és bona idea. “Les activitats extraescolars, llevat que ells ho demanin perquè alguna cosa els apassiona, no han de suposar una saturació”, ha afirmat.
També ha ressaltat la importància que els infants tinguin temps lliure. Ha explicat que jugar sense normes, avorrir-se o estar tranquils a casa és igual de valuós per al seu desenvolupament. Segons ell, aquestes experiències no estructurades ajuden a crear un equilibri emocional més sa.
Claus per triar activitats que afavoreixin el desenvolupament infantil.
De Haro ha defensat que no s'ha d'apuntar un infant a una activitat només perquè “toca” o perquè ho fan tots. Ha subratllat que la decisió ha de partir del gust de l'infant o, en el seu cas, d'una necessitat concreta. En aquest sentit, ha aconsellat observar, preguntar i donar opcions que realment encaixin amb la seva personalitat.
A més, ha aclarit que no hi ha una edat per començar, però ha recomanat esperar fins als 6 o 7 anys. Si abans d'aquesta edat l'infant mostra interès, es pot provar, però sense exigències. L'essencial, ha recalcat, és no imposar una rutina rígida a un infant que encara està desenvolupant la seva manera d'estar al món.
Una altra de les seves recomanacions ha estat canviar l'entorn, quan sigui possible. Fer activitats fora de l'escola permet que l'infant conegui altres grups, es relacioni de manera diferent i ampliï les seves experiències. Això, ha assenyalat, també enforteix el seu desenvolupament social i emocional.
Com fomentar la motivació sense saturar l'agenda de l'infant.
Pel que fa a la freqüència, el psicòleg ha estat clar: amb dues o tres tardes a la setmana n'hi ha prou. Ha subratllat que no es tracta d'omplir l'agenda, sinó d'oferir experiències que sumin i no restin. Si l'infant en demana més, es pot valorar; si en demana menys, també s'ha de respectar.
Un dels moments clau del vídeo ha estat quan ha respost a la típica pregunta: “I si no hi vol anar?”. La seva resposta ha estat ferma: no se l'ha d'obligar, però sí incloure'l en la decisió. Triar plegats i després demanar-li que es comprometi amb el que s'ha acordat permet que l'infant se senti partícip i, per tant, més motivat.
Finalment, ha evitat donar una recomanació única sobre quina activitat triar. Ha indicat que l'important és que aquella activitat l'il·lusioni, el faci sentir bé i es desenvolupi en un entorn que cuidi el seu benestar. “Un lloc on créixer, sí, però també un espai on riure, gaudir i ser ells mateixos”, ha resumit.