Catalunya Diari

Telegram : +34 629 74 76 77

E-Mail: info@catalunyadiari.cat

PREVISIÓ MÉTEO

Dissabte radiant amb sol i temperatures molt agradables atípiques per l’època

L’amor i les seves tipologies, segons la Psicologia

Les diferents classes en què es classifica aquest sentiment canvien depenent del compromís, la passió i la intimitat
L'amor pot prendre moltes formes diferents | Cedida

 

La noció d’amor és molt extensa i no és gens senzilla perquè sovint varia segons la societat i, fins i tot, segons l’individu que la contempla. La paraula «amor» parla d’un lligam emocional, però també connota diversos actes i eleccions que es relacionen directament amb conceptes com la fidelitat, la intimitat i la passió.

 

Tot seguit, volem reflexionar sobre el concepte de l’amor i sobre les diverses tipologies que se’n deriven, basant-nos en la teoria triangular de Sternberg. A més, examinarem algunes altres aportacions que ens han fet els científics investigadors de la Psicologia. Tot i que parlarem del sentiment d’amor en general, també ens centrarem en el que trobem a les relacions de parella.

 

La definició de l’amor

Al llarg de la història, diverses cultures i persones han establert definicions variades d’aquest sentiment. És una noció abstracta que adquireix significats ben diversos segons les tradicions i els valors que es tinguin com a referència, i també en funció del llenguatge utilitzat.

 

Durant l’Antiguitat, els grecs feien servir diferents termes per referir-se a l’amor: el «pragma» evocava el compromís adquirit entre els membres de la parella, la «filia» descrivia l’estima autèntica dels amics, l’«eros» es feia servir per parlar de la passió sexual, etc.  

Diversos estudis que s’han dut a terme en diferents cultures afirmen que la noció de l’amor romàntic tal com la coneixem ha aparegut en moltes societats diferents durant tota la història de la humanitat. Ara bé, el valor que se li ha conferit varia molt depenent del lloc: per exemple, en indrets com Rússia o el Japó, el grau de compromís de la parella sol adquirir molta més importància que no pas la passió.

 

Cal destacar, però, que la similitud que tenen la majoria de maneres d’entendre l’amor ens indicaria que és un sentiment que afecta tota l’espècie humana. Això apuntaria cap a la hipòtesi de l’existència d’una base biològica rere el fet d’experimentar-lo, tot i que el context social també és molt influent a l’hora de fer que aparegui d’una certa forma.

 

 

A nivell biològic, com pot explicar-se?

Els experts en Psicobiologia han descobert que l’amor romàntic està format per tres etapes: l’atracció, el desig i la inclinació. Són fases que en part es poden anar solapant, tot i que l’atracció i el desig són temporals i la inclinació no. Per això, aquesta última amb el temps esdevé el factor més rellevant. La intimitat i la inclinació, a banda, es produeixen tant en l’amor de les parelles com en el dels membres de cada família i els cercles d’amics.

 

Es pensa que les hormones sexuals femenines i masculines tenen un gran paper en el desig: de fet, la secreció d’estrogen i testosterona s’ha apuntat com a principal causa del desig. Aquest desig ha estat vital per a l’espècie humana per tal d’assegurar-ne la reproducció, el desenvolupament i la perpetuïtat.

 

L’atracció és una etapa que sol vincular-se amb l’enamorament. Per això, resulta la més concreta de l’amor romàntic, contra la passió sexual. És una fase que habitualment té una durada d’uns 2 o 3 anys, i en la qual la proximitat de l’ésser estimat fa que el nostre cos fabriqui neurotransmissors com la serotonina, la dopamina o la noradrenalina, que ens causen benestar i plaer.

 

L’afecció està vinculada amb hormones com la vasopressina i l’oxitocina i, tal com hem esmentat, està present en totes les classes d’amor —i no només en el cas de l’amor romàntic. Els vincles d’afecció originen uns sentiments satisfactoris que poden ajudar a entendre les relacions a llarg termini entre enamorats, membres d’una família o amistats.

 

 

La teoria triangular de Sternberg i les diferents tipologies d’amor

Robert Sternberg, psicòleg molt popular especialment per la seva feina en l’àmbit de la intel·ligència, va formular l’any 1986 una de les teories més reconegudes al voltant de l’amor.

 

Tot seguit observarem les diverses tipologies d’amor que presenta Sternberg a través de la seva teoria triangular. La classificació s’estableix segons el tipus de combinació que es constata entre tres factors diferents: intimitat, passió i compromís.

Sternberg parla de diverses classes d'amor | Cedida

 

1. Afecte: intimitat

L’afecte fa referència a les relacions en què únicament hi ha intimitat, però aquest fet no vol dir que l’amor no sigui intens, sinó que podem crear vincles extremadament intensos amb els nostres amics també en els casos en què no es doni un compromís durador.

 

En el cas que sentim intimitat cap a una persona amb qui tenim una relació d’amistat però, a banda, alguna mena de compromís emocional o atracció sexual significatius, ho podem classificar, respectivament, com a amor company i amor fatu, unes tipologies que desenvoluparem una mica més avall.

 

2. Enamoriscament: passió

Sternberg defineix l’enamoriscament —els vincles en què la passió s’erigeix com a màxim component— com un sentiment amb grans punts en comú amb nocions com ara l’«enamorament sobtat» o «amor a primera vista».

 

Amb l’enamoriscament observem una activació fisiològica: la passió que ens envaeix va acompanyada sovint de l’excitació sexual, d’una acceleració de les pulsacions del cor i de la producció d’hormones.

 

3. Amor buit: compromís

La noció d’«amor buit» transmet aspectes negatius vinculats amb la visió que té la societat en què vivim relacionada amb el compromís on hi manca la intimitat i/o la passió. És una mena d’amor que pot aparèixer en relacions molt llargues però també en les que tot just s’inicien, com en el cas dels matrimonis concertats.

 

Ara bé, hem de ser conscients que l’amor no s’entén sense compromís, perquè aquest valor transmet l’elecció que s’ha fet d’estar amb algú durant tot el temps que es pugui. Molta gent, més que la intimitat o la passió, considera que el compromís és l’ingredient essencial per tal d’aconseguir que una relació duri més.

 

4. Amor company: compromís i també intimitat

Aquesta classe d’amor sol produir-se en els casos d’amistats íntimes que tenen un lligam molt ferm i compromès. A banda, també el trobem en les relacions de parella en què tots dos membres estan satisfets però en què l’atracció física i la passió han disminuït a causa del temps que fa que dura el vincle, un fet molt habitual en les parelles que estan juntes durant períodes de temps llargs.

 

5. Amor fatu: compromís i passió

Aquesta mena d’amor es caracteritza per tenir un compromís que s’erigeix damunt d’unes bases fonamentades en l’atracció sexual però sense que hi hagi intimitat. En aquests casos podríem relacionar-ho amb un compromís prematur, perquè la intimitat i el grau més profund de coneixement que tenim de l’altra persona són elements importants per a l’evolució de la relació. En el cas de no tenir-ne, el seu desenvolupament es torna difícil de predir.

 

6. Amor romàntic: intimitat i passió

Sternberg afirma que l’amor romàntic està format per intimitat i passió, però que no hi ha compromís pel que fa a la relació de parella. Així doncs, seria un còctel format per diversos ingredients com l’atracció física, l’afecte, l’enamoriscament i la vinculació afectiva.

 

Al llarg de la història, aquesta tipologia d’amor és la que més sovint hem pogut contemplar en diferents relats de ficció. De fet, la ficció comercial ha contribuït en gran mesura a fer que molta gent es pensi que és l’única mena d’amor que existeix.

La ficció sovint ens parla de l'amor romàntic | Cedida

 

7. Amor consumat o complet: passió, intimitat i compromís

Finalment, aquesta classe d’amor es caracteritza per combinar el conjunt dels components de l’amor que estableix Sternberg. Socialment, sovint hem arribat a concebre’l com un amor idealitzat, però cal ser ben conscients que l’amor complet no sol durar gaire temps: en un moment o altre, la passió acostuma a anar desapareixent.

 

Per això, l’amor consumat s’hauria de concebre com una etapa de l’amor que ens fa sentir molt bé però que no és perenne ni l’única tipologia d’aquest sentiment que mereixi un reconeixement. Els estudis mantenen que, quan les relacions satisfactòries perduren, sovint acaben derivant cap a un lligam que podríem relacionar amb l’«amor company» descrit per Sternberg.