Catalunya Diari

Telegram : +34 629 74 76 77

E-Mail: info@catalunyadiari.cat

L’ibuprofè, la seva utilitat i les indicacions a tenir en compte

Descobreix què és i per què serveix aquest medicament antiinflamatori
L'ibuprofè és un medicament molt consumit a tot el món | Cedida

 

L’ibuprofè, el paracetamol o l’aspirina són alguns dels fàrmacs que solen trobar-se a la majoria de farmacioles domèstiques, perquè combaten el mal moderat de diferents parts del cos i també alleugen la febre, els símptomes del refredat o de la ressaca, entre altres.

 

Tot seguit descobriràs amb més precisió en què consisteix l’ibuprofè, els usos i els possibles efectes adversos que té. A banda, farem un cop d’ull al dosatge aconsellat d’aquest medicament i al vincle que manté amb diverses medecines que se li assemblen.

 

 

En què consisteix l’ibuprofè?

L’ibuprofè es troba dins de la família dels AINEs o antiinflamatoris no esteroideus, un grup de medicaments d’acció ràpida que es fan servir molt sovint per calmar símptomes d’inflamació, dolors i febre.

Els antiinflamatoris no esteroideus s’encarreguen d’inhibir la ciclooxigenasa, un enzim que es converteix en prostaglandines i tromboxans, substàncies responsables de la inflamació dels teixits dels nostres músculs. L’ibuprofè fa que s’alliberin menys substàncies d’aquesta mena i, així, redueix el dolor ocasionat per la inflamació.

 

Però no només existeixen els antiinflamatoris no esteroideus: també hi ha una classe de medicaments que són antiinflamatoris esteroideus. Totes dues classes de fàrmac estan orientades a la reducció de la inflamació i el dolor que se’n desprèn a través del bloqueig dels agents que fan que aparegui.

 

El principal tret distintiu entre aquests dos fàrmacs és el fet que els antiinflamatoris esteroideus contenen corticoesteroides. Per això, si es prenen de manera habitual el sistema hormonal del cos pot veure’s afectat, cosa que fa que únicament s’aconselli consumir-ne, amb supervisió mèdica, en els casos d’inflamació aguda.

 

Els AINEs, en canvi, no tenen tantes restriccions perquè resulten menys nocius i comporten un grau inferior d’efectes secundaris. Ara bé, cal tenir en compte diverses recomanacions a l’hora de prendre’ls i no fer-ho de manera descontrolada i habitual.

 

Quina utilitat té?

La utilitat essencial de l’ibuprofè és la de calmar el mal que originen les inflamacions al nostre cos. És un fàrmac analgèsic que mitiga els símptomes de la febre i també el mal que ens poden fer diferents parts del cos com la gola, el cap, les dents, els músculs, o el que ens causen patologies com l’artritis o els còlics, molt habituals durant la regla i causants de dolors a la part inferior de l’abdomen.

 

També s’utilitza l’ibuprofè per tractar el dolor que produeixen algunes patologies com la lumbàlgia, l’artrosi, l’artritis reumatoide, la tendinitis, la migranya, l’amigdalitis o els càlculs renals.

 

Els usos de l'ibuprofè se centren en el tractament del dolor provocat per inflamacions | Cedida

 

Dosatge aconsellat i cost

El fàrmac s’administra per via oral i, en general, per al dolor lleu se n'aconsella prendre una dosi de 400 mil·ligrams. Molta gent pensa que els efectes de la dosi de 600 mil·ligrams són més forts o ràpids, però aquesta quantitat superior de medicament no implica que hagi de ser més eficaç i, en canvi, comporta més riscos de patir alguna reacció adversa.

 

Els nens poden consumir ibuprofè sempre que tinguin més de 6 anys, però per evitar perjudicar l’estómac s’aconsella que el prenguin barrejat amb algun aliment. L’ús pediàtric del fàrmac, de la mateixa manera que passa en el cas dels adults, serveix per calmar els dolors lleus i la febre. El dosatge ideal variarà en funció del pes corporal de cada nen i dels mil·ligrams d’ibuprofè que es troben dins de les píndoles o les gotes.

 

El preu del medicament canvia depenent d’on s’adquireixi. La dosi de 400 mil·ligrams pot comprar-se sense recepta, i la capsa de 40 pastilles té un preu que ronda els 2 euros.

 

 

Reaccions adverses i casos en què està contraindicat

L’ibuprofè pot provocar les mateixes reaccions adverses que els altres AINEs. Els efectes secundaris lleus inclouen marejos, nàusees, acidesa o cremor d’estómac, restrenyiment, gasos, retenció de líquids i visió borrosa.

 

A banda, és possible que en consumir-lo es produeixin efectes secundaris greus —especialment en el cas de prendre’n de manera molt habitual i d’ingerir-ne dosis altes—, com ara insuficiència renal o úlcera pèptica. A més, el consum continu d’aquest medicament s’ha vinculat amb atacs de cor o accidents cerebrovasculars i, en el cas dels homes, amb la infertilitat.  

 

Es desaconsella consumir ibuprofè si:

 

  • S’han patit broncoespasmes o reaccions al·lèrgiques derivades del consum d’algun AINE com el paracetamol.
  • S’està embarassada, sobretot durant els 3 primers mesos.
  • Es té un risc elevat de contraure una malaltia cardiovascular o una insuficiència cardíaca.
  • Es pateix cirrosi.
  • S’han tingut hemorràgies en el passat o un nivell sanguini baix.
  • Es té una úlcera o gastritis.

 

No s’hauria de combinar aquest medicament amb l’alcohol perquè si es barregen totes dues substàncies es multiplica el risc de tenir algun trastorn cardiovascular o gastrointestinal.

 

 

Les diferències essencials entre l’ibuprofè i el paracetamol

Com que el paracetamol forma part igualment dels AINEs, les seves propietats, utilitat i casos en què està contraindicat s’assemblen en gran mesura als de l’ibuprofè. Tot i això, cal remarcar que hi ha diferències clau entre tots dos fàrmacs.

 

Un clar exemple d’això és que quan es té ressaca s’hauria de prendre ibuprofè en lloc de paracetamol, perquè el segon medicament contribueix a accelerar l’activitat del fetge, i quan s’ha abusat de l’alcohol aquest òrgan ja està prou ocupat amb l’eliminació de les toxines de l’organisme causades per aquesta substància.

 

En canvi, el paracetamol va molt bé per calmar les molèsties lleus, inicials i esporàdiques, així com el mal articular. L’ibuprofè està més aconsellat en el cas de lesions musculars de major gravetat i també després d’haver practicat una activitat física molt intensa.

 

Igualment, per a la febre s’aconsella el consum de paracetamol i no d’ibuprofè, però quan es té mal a les dents és recomanable prendre ibuprofè en lloc de l’altre fàrmac.

L'ibuprofè s'aconsella en casos de ressaca | Cedida

 

Medicaments semblants

L’ibuprofè i el paracetamol no són els únics AINEs que s’han popularitzat: també existeix  el diclofenac, que gairebé presenta les mateixes indicacions i efectes que l’ibuprofè, el naproxèn, que és molt segur i efectiu per calmar el dolor causat pels còlics i l’osteoartritis —a banda d’implicar menys riscos cardiovasculars—, o el ketorolac, que sol aconsellar-se per tractar, entre 5 i 7 dies, el mal originat després d’alguna operació quirúrgica o després de patir una lesió.

 

Alguns altres medicaments semblants a l’ibuprofè que són força coneguts i s’utilitzen habitualment són el Nolotil —que té les mateixes propietats beneficioses però perjudica menys l’estómac i pot originar reaccions adverses més molestes— o l’Enantyum —que no és aconsellable si es té mal de cap però sí en el cas de patir còlics durant la menstruació o dolors musculoesquelètics després d’una intervenció quirúrgica.

 

La velocitat dels efectes de l’ibuprofè sol potenciar-se combinant-lo amb arginina, que s’encarrega de fer que el medicament s’absorbeixi més de pressa. Aquest aminoàcid semiessencial resulta bàsic per a la creació de les proteïnes i sovint es fa servir per reforçar les defenses, per lluitar contra els refredats i també per tractar alteracions cardiovasculars o la hipertensió.

 

Algunes vegades existeix confusió entre l’ibuprofè i la loratadina, un medicament emprat per mitigar els símptomes del constipat. Ara bé, són dos fàrmacs que tenen moltes diferències entre si: en el cas de la loratadina, es tracta d’un antihistamínic centrat a mitigar els símptomes de les reaccions al·lèrgiques dermatològiques i de la urticària.

 

Finalment, cal remarcar que, per tractar qualsevol patologia o dolència, el dosatge de tots els medicaments és susceptible a variacions depenent d’allò que necessiti cada pacient i de les característiques del seu cos, i que utilitzar-los en excés sempre pot perjudicar-nos.

 

 

Referències bibliogràfiques:

  • Golan DE, Tashjian AH, Armstrong EJ i Armstrong AW. (2012). Principios de Farmacología. 3a Edició. Wolters Kluver.
  • Mestres C. i Duran M. (2011). Farmacología en Nutrición. 1a Edició. Editorial Médica Panamericana.