La carta de Frank Cuesta a Mel Capitán que ha fet callar molta gent

CatalunyaDiari.cat
Mel Capitán i Frank Cuesta. | Cedida

 

És sabut que Frank Cuesta és amant dels animals i està, per descomptat, en contra de totes les activitats que impliquin el maltractament dels animals o la seva mort. Com és d'esperar, els caçadors no es troben entre les persones més estimades per ell. No obstant això, ha fet una excepció amb la caçadora Mel Capitán, que es va suïcidar el passat dijous, 20 de juliol, i amb qui l'aventurer ha tingut diversos enfrontaments dialèctics sempre des del respecte i amb argumentacions que han fet que Cuesta li dediqui una carta pòstuma on carrega contra les persones que aprofiten les xarxes socials per a alegrar-se de desgràcies com és la mort d'una persona. 

Aquesta és la carta que Frank li ha dedicat a Mel:

 

Estimada Mel,

 

T'escric aquesta carta públicament perquè crec que te la mereixes. Diverses vegades discutim, parlem i comparem posicions a través de les xarxes socials. Discrepàvem totalment sobre el tema de la caça, però mai va haver-hi un insult ni un retret. Em vas dir una vegada que havies nascut caçadora i moriries caçadora i que respectaves que la gent estigués en contra de la caça. Jo sempre he dit que la caça ha existit des que el món és món, però que en les últimes dues dècades, s'ha convertit en un «esport sagnant i elitista». Estava d'acord amb tu en la part cinegètica que no és res més que alguna cosa que l'expansió de l'humà ha provocat com una necessitat per a la conservació d'algunes espècies, eliminant la sobrepoblació d'unes altres. Però clarament discrepàvem en la part de gaudir matant.

 

Però més enllà d'això, tu eres una persona… que caçava per afició, SÍ, però una persona. Podríem estar d'acord o no en això, podríem discrepar en el més gran… però mai hagués pensat que m'arribaria la informació que t'havies suïcidat. No sé quins motius t'han portat a prendre aquesta decisió, però és teva i només teva. No sé què ha pogut portar-te a aquest trist final… però hi ha alguna cosa que sí que vull deixar clara sens dubte.

 

Avui he conegut la notícia de la teva mort per la quantitat d'insults que m'han arribat cap a tu a les mateixes xarxes socials. Insults, mofes i vexacions que deurien estar penades per llei. Avui de nou me n'alegro de no considerar-me ni animalista ni res que es refereixi a aquesta paraula… perquè avui de nou, una colla d’energúmens han gaudit (molts des de l'anonimat) de riure's de la mort d'algú al que ni coneixien, ni probablement sabien que existia fins a llegir la notícia. És trist que els que diuen que defensen la “vida” se n'alegrin de la mort d'una persona… però aquest és l’animalisme que està de moda últimament, el radical, el Barça o Madrid… el dreta o esquerra… el la meva idea és la que val i la teva és una merda.

 

M'avergonyeixo profundament que em fiquin en aquest grup de gent que crida «assassí» a un caçador, però sempre té una excusa per no anar a netejar merda a una gossera. M'avergonyeixo d'aquells que fan bromes obscenes amb la mort d'un caçador, quan van al supermercat a comprar filets per al sopar. M'avergonyeixo d'aquells que sense haver posat mai un euro per ajudar als animals, riuen de la mort d'un caçador. M'avergonyeixo d'aquests que tenen la foto amb un tigre a Instagram… però s'alegren de la teva mort. M'avergonyeixo una vegada més de voler ajudar els animals i veure cada vegada més radicalisme absurd, on no s'atén a raons. M'avergonyeixo… perquè SÍ que estic en contra de la caça… però alegrar-se i mofar-se de la mort d'un ésser humà… és mesquí, brut, baix i roí (segur que algú saltarà de nou amb el tema dels violadors, assassins de nens, etc…).

 

Estic i estaré sempre en contra de la caça esportiva, perquè em sembla un cosa innecessària… però per a tots aquests ignorants que diuen NO NO NO a tota la caça… simplement us diré que hi ha MOLTES espècies que s'estan salvant al món gràcies a la caça (encara que us sembli impossible, així és). Els millors ‘rangers’ que he conegut…han estat caçadors (perquè coneixen els costums, llocs i necessitats dels animals). Però clar, per saber aquestes coses…cal sortir de casa abans. I repeteixo, estic en contra de la caça…però no per això m'alegraré de la mort de cap caçador… el que si que diré és que si un caçador mor a les mans d'un animal…. serà el Karma… però MAI m'alegraré de la mort d'un caçador… En fi, Mel, sé que mai llegiràs aquesta carta i que mai em podràs contestar… però simplement volia deixar clar que fossis caçadora, escriptora o dependenta… eres una PERSONA i ni tu ni ningú es mereix les «floretes» que he hagut de llegir avui cap a tu.

 

Descansa en Pau