La població immigrant repunta a Manresa després de cinc anys de davallada

El col·lectiu amb més increment ha estat el marroquí, mentre que el sud-americà ha experimentat la baixada més pronunciada dels últims anys
La immigració augmenta a Manresa després de cinc anys de davallada | EFE

 

Després de cinc anys de retrocés, l’arribada de nouvinguts a Manresa ha repuntat, tot i que de forma lleugera i modesta. Del juny del 2015 al juny d’aquest any, hi ha hagut un increment de 191 habitants immigrants, xifres que se situen en els mateixos valors de fa deu anys. Els nouvinguts empadronats a Manresa representen més del 15% dels habitants totals de la ciutat, un municipi que ha guanyat població en els darrers mesos. Aquest fet és el contrapunt als últims anys, on havia disminuït el nombre d’habitants autòctons i estrangers –fins i tot provocant que l’Institut Nacional d’Estadística retirés la condició de gran ciutat a Manresa per estar per sota dels 75.000 habitants–, una situació generalitzada en el conjunt de Catalunya i de l’Estat espanyol.

 

El principal col·lectiu nouvingut a Manresa continua sent la població originària del Marroc, amb 5.490 habitants, acostant-se a la meitat del total d’immigrants manresans. D’aquests, només 1.268 han adquirit la nacionalitat espanyola, ocasionant una lleugera pèrdua de població originiària d’aquest país. Per sota dels marroquins es troba el grup dels romanesos, mantenint les xifres de l’any passat, seguits dels ciutadans d’origen xinès. Polonesos, ucraïnesos i italians segueixen en repunt, mentre que el col·lectiu senegalès i sud-americà –aquest últim, amb més davallada– han perdut presència a la capital del Bages.

 

En total, a Manresa hi conviuen ciutadans de 103 nacionalitats diferents. Molts cops, segons dades de la población que és atesa al Servei d’Acollida de l’Ajuntament, no procedeixen del seu país d’origen, sinó d’altres comunitats de l’Estat o altres poblacions catalanes. Un dels seus principals motius per haver de deixar la seva llar és la recerca de feina.