Catalunya Diari

Telegram : +34 629 74 76 77

E-Mail: info@catalunyadiari.cat

Una mare i la seva filla viuen juntes en una residència de Castellgalí

Maria, de 108 anys, i Maria Glòria, de 88, es veuen cada dia encara que no conviuen al mateix espai
La Maria i la Maria Glòria viuen a la mateixa residència de Castellgalí | Ibada

 

Arribar als 108 anys té molt mèrit, però si a sobre ho fas vivint a la mateixa residència que la teva filla de 88 es converteix en insòlit. Aquest és el cas de les manresanes Maria Obach i la Maria Glòria Massana, una mare i la seva filla que des de fa gairebé tres anys viuen al centre Ibada de Castellgalí, al Bages. Tot i això, les seves necessitats no els permeten conviure al mateix espai, però es veuen cada dia.

 

La Maria va arribar a la residència el novembre del 2014 i la seva filla ho va fer quan va poder al cap de tres mesos després, ja que aquelles setmanes de diferència les va passar ingressada a l'hospital amb una cama enguixada. «Quan vaig sortir, com que en el meu estat no em podia quedar a casa sola i la meva mare ja era a la residència, vaig venir cap aquí», assegura la Maria Glòria en un reportatge de 'Regió 7'.

S'intenten veure cada dia

Tot i que abans d'anar al centre ja havien parlat de la possibilitat de buscar una residència per quan els fes falta, mai s'havien imaginat que acabarien vivint les dues a la mateixa. La Maria, que és la resident més veterana del centre, viu a la unitat de psicogeriatria i la Maria Glòria, a la llar residència. De totes maneres, la filla intenta anar cada dia a veure la seva mare i la resta de la jornada la passa fent activitats com tallers de conversa o gimnàstica. «Només deixo d'anar a una, el bingo, que no m'agrada», confessa.

 

L'edat comença a passar factura

Tot i tenir 108 anys, la Maria encara intenta llegir una mica cada dia, «però la lletra petita ja no la veu», puntualitza la filla. D'ençà que va entrar les seves capacitats han anat minvant i ara amb prou feines pot caminar i moure's. Quan va entrar, la directora del centre recorda que tenia molta energia i, fins i tot, «fregava els vidres de la unitat».

 

Per la seva banda, la Maria Glòria, a més d'apuntar-se a les activitats, també llegeix cada dia el diari per «mantenir el contacte amb Manresa, la meva ciutat». Amb les vistes posades al futur, no vol tancar la porta a la possibilitat d'arribar als 108 anys com la seva mare: «No ho sé... ara som aquí i fins que Déu ens digui: cap allà, noies!».