Telegram : +34 629 74 76 77

E-Mail: info@catalunyadiari.cat

María Teresa Campos s'acomiada'¡Qué tiempo tan feliz!' entre llàgrimes

La presentadora va recordar els millors moments del programa
María Teresa Campos s'acomiada'¡Qué tiempo tan feliz!' entre llàgrimes. | Telecinco

 

María Teresa Campos es va acomiadar ahir, 1 d'abril, del que ha estat el seu programa durant vuit anys, '¡Qué tiempo tan feliz!'. Les males audiències van provocar un sense fi de canvis al programa que finalment va acabar amb la seva cancel·lació definitiva, després d'haver reduït la seva emissió a la meitat en eliminar l'edició dels diumenges. En el programa d'ahir, María Teresa Campos es va mostrar visiblement afectada per l'adeu a un programa que li ha donat moltes alegries. Ella mateixa va admetre sentir-se «fluixeta» en un dia complicat.

María Teresa Campos també va ser protagonista del programa per altres motius, especialment per la participació de Bigote Arrocet en la pròxima edició de 'Supervivientes', una cosa que sens dubte la deixa sense un dels seus suports més grans en moments complicats. L'adeu de '¡Qué tiempo tan feliz!' no és la fi de María Teresa Campos a Telecinco, cadena on ha passat gran part de la seva carrera professional, encara que sí que suposa un punt i a part en la seva dilatada trajectòria. De moment, la seva participació a Mediaset està assegurada als diferents programes de la cadena, i tot apunta al fet que la presentadora aguantarà fins que ella vulgui.

 

María Teresa Campos s'acomiada'¡Qué tiempo tan feliz!' entre llàgrimes. | Telecinco

 

El programa va acabar amb el plor de María Teresa, que no va poder contenir les llàgrimes en acomiadar-se de l'audiència. Una veu en off va fer els honors de comiat amb el següent discurs:

 

«Benvolguda Campos, benvolguts companys, benvolguts conductors, aquest ha estat un temps feliç perquè hi éreu vosaltres. I estaven ells, els cantants, els que han vingut a ballar; els polítics, els que manegen les paraules; en fi, els que han donat llum a tot això. Els que van anar teixint del no-res un somni de la televisió. I estava, per descomptat, el públic.

 

Cada tarda vostès s'asseien amb nosaltres per a quedar-nos junts amb el millor de la vida. Aquest ha estat per tant un temps inoblidable i irrepetible. Vindran uns altres i seran també meravellosos, però cap com aquest.

 

En realitat, com això no hi ha res. Fins i tot quan no hi era jo no havia marxat, per això no és un retorn, però sí que és un adéu, i per escriure-ho permetre'm apel·lar a un poeta i al cinema en aquell magnífic final quan deia "encara que res pugui fer tornar l'hora de l'esplendor en l'herba, de la glòria en les flors, no podem afligir-nos perquè la bellesa subsisteix sempre en el record". Gràcies».

Comentaris