rtc-config='{"urls": ["https://catalunyadiari.com/rtc_config?h=CANONICAL_URL&key=section_cd"]}'

Catalunya Diari

Telegram : +34 629 74 76 77

E-Mail: info@catalunyadiari.cat

Una mestra «espanyola i catalana» ha escrit una carta que s'ha convertit en viral

En ella relatava el seu calvari després del referèndum

 

 

Segons informa el 'Huffington Post', una professora catalana anomenada Sílvia Forner, ha escrit una carta en què narrava la seva experiència com a docent a Catalunya i les seves paraules s'han tornat virals. La carta s'ha publicat a 'El Español', i començava de la següent manera: «Sóc europea, espanyola i catalana. Esposa de Policia Nacional. I també mestra. En concret, sóc mestra a Catalunya». Durant la seva carta, Sílvia rememora algunes de les seves experiències personals més traumàtiques. En una ocasió, recorda: «la cap d'Estudis, de molt males maneres, em va cridar l'atenció per parlar castellà als passadissos de l'escola». També recorda la seva forma de procedir i quina va ser la resposta que li va donar: «amb seguretat i fermesa, que a classe parlaria en català perquè així ho marcava la llei, però en els passadissos amb les meves companyes i amigues parlaria com jo voldria. I me'n vaig anar, indignada, però feliç i segura de la meva postura».

  

 

 

Mentre va avançant la carta es va perfilant més i més, i en un punt assegura que «el passat 2 d'octubre -dia després del referèndum- no va tenir la mateixa llibertat». «La direcció del centre es va limitar a dir que no era una vaga per la independència sinó per la càrrega policial. Donava per fet que tots se sumarien a aquest 'aturada' com ells l'anomenaven, però jo era allà amb un grapat de nervis, nits sense dormir, moltes llàgrimes vessades i por, molta por, per ser assenyalada...». Tot seguit, la docent relata el punt crític, el moment d'inflexió en què pitjor es va sentir: aixecar la mà i va exclamar: «Jo no em sumo a la vaga!». La resposta, segons comenta, es va traduir en un «silenci punyent, matador i acusador que es va escoltar en tota la sala. Les mirades totes posades en mi com si de pistoles es tractessin», i afegeix, «vaig sentir de nou pànic, terror, ansietat, angoixa...però havia de ser fidel als meus principis i a les meves idees».

 

Quan la carta s'apropa al final, Sílvia explica que, més enllà d'aquest dia, el que li va passar després va ser en la mateixa línia: «els dies posteriors a l'escola no han estat molt millors. Marcada de per vida per companys que abans eren amables i simpàtics. Companys que ara es tornen enemics que em menystenen». En les seves últimes línies, la mestra dibuixa una pregunta incerta: «Quin futur els espera als meus fills, fills de Policia Nacional i mestra contrària a la independència? Quin futur els espera? Segurament un futur lluny de Barcelona, ​​de Catalunya. Un futur esperançador a Espanya», planteja abans de sentenciar: «Perquè encara que no sigui independentista també he nascut aquí i sóc catalana. Catalana com la que més».

Clica aquí per rebre les últimes notícies d'actualitat. Gratis al teu mòbil!

🎁 Sortegem una fantàstica targeta regal de 50 € per PRIMARK! Participa aquí, és molt fàcil!

Comentaris