rtc-config='{"urls": ["https://catalunyadiari.com/rtc_config?h=CANONICAL_URL&key=section_cd"]}'

Catalunya Diari

Telegram : +34 629 74 76 77

E-Mail: info@catalunyadiari.cat

SORTEIG:

🥑 Guanya un completíssim lot de productes ECO BonPreu! És molt fàcil!

El mètode Kiva, una idea que està acabant amb l'assetjament escolar

A Finlàndia ha desaparegut l'assetjament escolar. Com ho han aconseguit?
El mètode Kiva, una idea que està acabant amb l'assetjament escolar | Psicología y mente

 

A l'Estat espanyol, el 70% dels escolars de 15 anys ha estat víctima o botxí (en molts casos, els dos perfils) d'assetjament escolar, tant de forma presencial com a través de les noves tecnologies. Els experts assenyalen que aquest tipus d'assetjament existeix a totes les societats humanes, i han demanat a les escoles que acceptin el problema per poder estudiar i emprendre mesures dirigides a prevenir-ho allà on pot aparèixer i fer-ho desaparèixer allà on existeix. El mètode Kiva és una de les propostes més prometedores en aquest sentit.

 

Els orígens del mètode Kiva

 

Finlàndia és un país que destina grans recursos a l'educació. La consideren com un assumpte d'estat de gran rellevància. En els últims anys, el país nòrdic s'ha proposat acabar amb l'assetjament escolar i millorar el sistema educatiu en diferents vessants. Finlàndia ha aconseguit en els últims anys el primer lloc en educació superior, educació primària i formació en l'índex de competitivitat global (ICG) gràcies a la importància que se li dona a l'educació darrerament. Totes les mesures destinades a l'educació han contribuït a crear una potent força laboral amb les competències adequades per adaptar-se a un context socioeconòmic en constant canvi i que ha causat grans nivells de desenvolupament tecnològic. 

 

El sistema educatiu finlandès: un dels millors del món

 

Finlàndia és actualment una de les nacions més creatives i innovadores de la UE i del món, escalant el segon lloc en el rànquing —el primer lloc l'ocupa Suïssa. Al moment en què l'OCDE (Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic) va elaborar l'informe PISA, el país nòrdic va aconseguir un dels primers llocs en educació. No obstant això, el sistema educatiu finlandès no és perfecte: Finlàndia també té casos de la nefasta epidèmia de l'assetjament escolar. Amb quina eina solucionen l'assetjament a Finlàndia? Doncs amb el programa Kiva.

El programa Kiva

 

El terme 'Kiva' surt de la unió de les paraules 'Kiusaamista Vastaan' (en finlandès, 'contra l'assetjament escolar'). Gràcies a aquesta proposta, Finlàndia està aconseguint erradicar l'assetjament escolar. Aquest mètode és aplicat en el 90% de les escoles d'educació bàsica i el seu èxit és tal que s'ha convertit en una eina imprescindible a l'hora de valorar i escollir qualsevol centre del sistema educatiu finlandès, tant per treballar, en el cas dels professors, com per estudiar, en el cas dels alumnes.

 

L'etapa d'experimentació

 

El programa Kiva va ser creat a proposta del govern finlandès i la comunitat educativa. «El projecte va començar a introduir-se de forma aleatòria en els col·legis finlandesos», explica Christina Salmivalli, professora de Psicologia i una de les inventores del programa. Anys després es va fer un estudi per veure com evolucionava el programa i la incidència que tenia en els alumnes. Els resultats van ser increïbles: el programa Kiva havia fet disminuir qualsevol tipus d'assetjament als instituts i col·legis. L'assetjament escolar va desaparèixer en el 80% dels centres escolars. Xifres espectaculars que, lògicament, han despertat l'interès de la comunitat educativa internacional. 

 

Resultats a llarg termini contra l'assetjament

 

Al cap d'un any els investigadors es van adonar que el nombre de nens i adolescents que patien assetjament escolar havia disminuït un 41%. El mètode, però, no només va resoldre el problema, sinó que el programa també va potenciar que els alumnes se sentissin còmodes i es motivessin a l'hora d'estudiar, fent augmentar les bones qualificacions. L'ambaixada de Finlàndia a Madrid afirma que un 98% dels 1.000 col·legis que van col·laborar al programa en 2009 van creure que la vida escolar havia millorat significativament durant el primer any en el qual es va començar aplicar el mètode Kiva, cosa que confirmen nombrosos estudis.

 

El mètode Kiva ha rebut el Premi Europeu de Prevenció del Crim el 2009, entre molts altres premis. Una de les millors maneres d'entendre el potencial d'aquest programa contra l'assetjament és a través d'un exemple. A l'escola Karamzin tenien un problema greu d'assetjament escolar, per la qual cosa el programa Kiva es va activar a l'escola durant el 2008: durant el primer any d'implantació es va reduir l'assetjament escolar un 60%.

Com funciona el mètode Kiva?

 

El mètode utilitzat al programa Kiva consisteix a no centrar-se en la dialèctica de la confrontació entre víctima i el botxí —ni tractar la víctima perquè sigui més extravertida ni intentar canviar el botxí perquè desenvolupi empatia— sinó que es basa en l'actuació sobre els alumnes testimonis que riuen de la situació. En molts casos, aquests espectadors interioritzen que el que passa és normal, i fins i tot divertit, encara que tinguin una opinió diferent. El que es pretén fer a través del mètode és influir en els espectadors perquè no participin indirectament de l'assetjament. Si això s'aconsegueix, el botxí, que necessita reconeixement per seguir amb el 'bullying', deixa d'actuar perquè veu que no li aporta cap benefici. En resum, el programa de basa a intentar que els espectadors no els riguin les gràcies als joves que són la part agressora de l'assetjament. Senzill, però eficaç.

 

Els detalls del programa

 

En el programa Kiva, els estudiants assisteixen en unes vint classes als 7, 10 i 13 anys —edats clau en el desenvolupament del menor— per identificar les diferents formes d'assetjament. D'aquesta manera ja són conscienciats des de ben petits. Hi ha deu temaris i treballs que es fan durant el curs i on s'ensenyen valors morals com l'empatia i el respecte per als altres. S'utilitzen gran quantitat de recursos: xerrades, videojocs, manuals per al professorat, vigilància durant l'esbarjo i llargmetratges. Fins i tot també s'ha creat una bústia virtual per denunciar si són testimonis o víctimes d'assetjament escolar.

 

L'equip Kiva

 

A qualsevol escola el director tria un equip Kiva integrat per tres adults que detecten i investiguen els casos d'assetjament escolar. Primer determinen si l'assetjament és puntual o continuat. Després parlen amb la víctima per tranquil·litzar-la. Posteriorment parlen amb els assetjadors per sensibilitzar-los i amb els testimonis, que són la pedra angular del programa. D'aquesta forma s'aconsegueix reduir l'assetjament escolar.

 

El potencial del mètode

 

Aquest mètode aplicat en una sèrie d'escoles fineses pot donar una idea dels canvis qualitatius en l'àmbit social que aquest tipus de programes podrien tenir no només a les escoles, sinó en les diferents persones adultes educades amb aquests mètodes. Si ja des de les etapes més primerenques som educats per no tolerar passivament actes de violència d'aquest tipus, és concebible que la mentalitat dels adults també canviï en molts sentits. Les repercussions del programa Kiva poden anar molt més allà de la lluita contra l'assetjament escolar, poden ser la llavor per a una societat més justa, solidària i cohesionada.

 

Text publicat a 'Psicología y mente'.

🥑 Un completíssim lot de productes ECO BonPreu pot ser teu fent clic aquí. Participa ara!

Clica aquí per rebre les últimes notícies d'actualitat. Gratis al teu mòbil!

Comentaris