Catalunya Diari

Telegram : +34 629 74 76 77

E-Mail: info@catalunyadiari.cat

URGENT

Inés Arrimadas es presentarà per Barcelona el 28-A

El mètode de loci, ideal per recordar les coses més fàcilment

Una tècnica perfecta per donar un cop de mà a la teva memòria
Aquest mètode t'ajudarà a memoritzar més fàcilment molta informació | Psicología y Mente

 

Hi ha alguna tècnica mnemotècnica que pugui ajudar-nos a recordar tot allò que vulguem? Tot i que el cervell dels humans té una capacitat limitada per processar informació, això no implica que no hi hagi diversos trucs que ens puguin ajudar a ampliar la nostra memòria de manera molt important, fent servir la metodologia pertinent i sense perdre la paciència. 

 

Si algun cop t’has posat a indagar en aquesta qüestió, deus haver vist que hi ha molts especialistes que es dediquen a explotar els seus recursos memorístics. Són persones que, després d’haver entrenat el seu cervell de manera constant, poden arribar a reproduir dades amb una facilitat sorprenent. En aquesta direcció, cal remarcar que el mètode de loci és una eina extremadament útil per exercitar i ampliar la memòria.

 

La memòria fonamentada en les narracions

Durant un període de temps molt important, la creença que les persones acumulen els records com si fossin paquets d’informació que van arribant al cervell separadament ha impregnat l’educació convencional, fonamentada en la impartició de classes magistrals —en què els docents produeixen discursos i els estudiants callen i escolten.

 

Per aquesta raó, a l’educació obligatòria sovint els professors es dedicaven a recitar les llistes de noms de parts del cos, d’accidents geogràfics o de reis d’un país. A vegades, si els alumnes tenien una mica més de sort, a aquest bombardeig d’informació podia arribar a afegir-s’hi algun element amb una mica de musicalitat que pogués ajudar a memoritzar les dades més fàcilment.

 

Això no obstant, actualment molts estudiosos encarregats d’investigar al voltant del tema de les ciències cognitives en general i de la memòria afirmen tot el contrari: que és molt més senzill aprendre’s informació de memòria si s’emmarca dins d’una narració, de quelcom que tingui lloc en un moment i un espai concret. Aquesta forma de contemplar la memòria està basada en la manera de memoritzar les coses que es feia servir milers d’anys enrere.

La tradició oral i la seva memòria

Actualment, la facilitat d’imprimir textos i també l’escriptura fan que gairebé tothom pugui «expandir» de forma artificial la capacitat que té per retenir coses a la memòria. A la pràctica, l’escriptura constitueix una possibilitat de crear arxius de records que són fàcilment accessibles sempre que ens cal recuperar alguna informació. Ara bé, com que aquesta eina es basa en un cert grau tecnològic —l’escriptura, la impremta i també els ordinadors—, la humanitat no ha tingut sempre la possibilitat de tenir una segona memòria externa formada per fulls de paper o aparells informàtics.

 

Tot i això, un gran nombre de civilitzacions van poder avançar i van arribar a posseir grans coneixements sobre el seu entorn, alguns cops arribant a crear normes, lleis i sistemes de creences i valors altament complexos que es feien servir de cohesionadors socials.

 

De quina manera els integrants d’aquestes cultures aconseguien recordar aquestes dades sense recórrer a l’escriptura? Probablement gràcies a la mitologia i a la tradició oral. Tot allò que calia memoritzar es narrava, fent possible el fet de visualitzar i connectar amb un entorn que permetés recordar les coses de manera vívida.

 

En què consisteix el mètode de loci?

El denominat mètode de loci representa un truc que pot ajudar-nos a memoritzar diversa informació. Se n’atribueix l’autoria a Simònides de Ceos, un poeta grec que va viure a l’antiguitat.

 

Podem obtenir una pista de què és el mètode loci analitzant la seva denominació: en llatí, «loci» vol dir lloc. Aquesta tècnica vincula els fragments d’informació que es desitja retenir amb un entorn tridimensional que sigui fàcil d’evocar i recordar. Així, aprofita la memòria espacial amb l’objectiu d’«ampliar» al màxim la capacitat per recordar elements de què disposem. 

 

Si el fem servir de manera recurrent, cal destacar que la nostra capacitat de memorització espontània no s’incrementarà i que tampoc no evocarem una gran quantitat d’elements que no hem decidit memoritzar. En canvi, és una tàctica que podem fer servir quan ho necessitem per retenir molta informació sense escriure-la i que no se’ns oblidi. Per tant, es pot fer servir com a tècnica d’estudi efectiva, perquè possibilita el fet d’emmagatzemar moltes dades al cervell que després podrem anar a buscar.

És ideal si has de memoritzar molta informació | Agències

  

Els records, dins d’una trama narrativa

Amb el mètode de loci emmarquem els nostres records dins d’una noció espacial que permet la creació de narracions ideals per recordar amb menys dificultats una determinada informació. Un exemple d’això seria elaborar una narració ben vívida amb totes les tasques que necessitem dur a terme durant la setmana.

 

No importa si la narració és surrealista. Al contrari: com més divertida sigui més ens ajudarà a recordar la informació. El quid de la qüestió rau en  evocar un gran nombre de detalls del lloc on passa l’acció, centrant-nos en les sensacions que pot transmetre cada moment: olor, tacte, colors, etc.

 

Així, cada dada que ens calgui memoritzar ens transportarà espontàniament a una narració que podria ser com aquesta: una multitud de persones —que encarnen la reunió que tenim dilluns— ens segueix a través de la plaça de la ciutat on vivim, i acabem amagant-nos-en dins d’un caixer —que ens fa recordar els tràmits que dimecres hem de fer al banc. 

 

En resum, aquest mètode no ens farà tenir un cervell descomunal, però ens pot servir molt en contextos ben variats. Potser per aquesta raó el fan servir un gran ventall d’individus, des de campions del món de la memorització fins a gent que té ganes de rendir més a la feina, passant pels estudiants.