rtc-config='{"urls": ["https://catalunyadiari.com/rtc_config?h=CANONICAL_URL&key=section_cd"]}'

Catalunya Diari

Telegram : +34 629 74 76 77

E-Mail: info@catalunyadiari.cat

SORTEIG:

🥑 Guanya un completíssim lot de productes ECO BonPreu! És molt fàcil!

PREVISIÓ MÉTEO

☀ Diumenge radiant a l’espera de la possible onada de calor

Les 10 millors llegendes mexicanes, breus i de terror

Aquestes històries de l'època prehispànica s'han anat transmetent d'una generació a l'altra
Les millors llegendes mexicanes | Unsplash

 

Fa milers d'anys que existeixen diverses llegendes a Mèxic, des de molt abans que hi arribessin els espanyols, i constitueixen una bona mostra de l'essència que tenia i que encara té el poble mexicà. Normalment hi apareixen diversos personatges històrics, mitològics i fantàstics, així com llocs de debò, tal com ha revelat 'Carácter Urbano'. Són històries que han marcat i continuen marcant la societat. 

 

 

CONTINGUT

1. En què consisteixen les llegendes mexicanes?

2. Llegendes mexicanes breus

3. Llegendes mexicanes de terror

 

En què consisteixen les llegendes mexicanes?

Es tracta d'un seguit d'històries folklòriques que han passat d'una generació a l'altra, a través de la tradició oral. Dins d'aquestes llegendes, normalment hi apareixen personatges de la mitologia, divinitats, éssers fantasmagòrics, ens i indrets embruixats.

 

La majoria estan focalitzades en el folklore del Mèxic prehispànic i ens parlen de les històries dels maies, els asteques i els mexiques. És una manera excel·lent d'aprofundir més en aquestes cultures, així com en els valors, les pors i els interessos que les caracteritzen.

 

Les millors llegendes de Mèxic breus

Aquestes històries mexicanes prehispàniques es concentren a explicar el significat de la vida, de la religió, de les divinitats i de l'univers. A continuació, hem recollit diverses llegendes que t'ajudaran a aprofundir més en la cultura mexicana.

 

1. La llegenda del blat de moro

Aquesta història asteca ens explica que, al començament dels seus dies, al poble asteca l'afectava una manca d'aliments, perquè no caçava prou animals. Per mirar de satisfer la gana que tenia, havia de recol·lectar arrels. Tot i que els asteques eren conscients de l'existència del blat de moro, no hi podien accedir perquè es trobava amagat darrere de les muntanyes.

 

Les antigues divinitats, que veien que el seu poble no ho estava passant gens bé, van mirar d'obrir una bretxa al bell mig de les muntanyes. Ara bé, els esforços que duien a terme eren infructuosos. Sigui com sigui, la situació es va modificar quan es va produir l'arribada del déu Quetzalcóatl, que es caracteritzava per una notable saviesa, un gran enginy i una aguda perspicàcia.

 

Amb l'objectiu de resoldre la problemàtica, el déu Quetzalcóatl va esdevenir una formiga i es va posar en marxa cap al lloc on hi havia el blat de moro. Va superar una quantitat important d'obstacles i, finalment, va arribar en aquell indret i, amb l'ajuda de la mandíbula, va agafar un gra de blat de moro que es va encarregar de dur cap al seu poble per tal que el plantés. El poble asteca va conrear el gra i en va tenir molta cura fins que, finalment, el blat de moro va començar a brotar. A partir d'aquell moment, va esdevenir un aliment sagrat, que constituïa la base de la seva alimentació.

 

2. Quetzalcóatl

Diu aquesta llegenda que, quan la creació del món va haver-se acabat, les divinitats i els mortals convivien en un mateix espai. Tots i cadascun dels déus existents eren feliços, menys l'anomenat Quetzalcóatl, que detestava contemplar la submissió que les persones patien a mans de les altres divinitats.

 

Per tal de posar fi a la situació, el déu Quetzalcóatl va voler adoptar la forma d'una persona per tal d'ensenyar i explicar als humans el coneixement diví. Tan bon punt va haver arribat al món de les persones, va posar-se a vagar fins que, finalment, va anar a parar a Tollan, un indret en què es duia a terme un sacrifici per honrar la seva divinitat germana Tezcatlipoca. Escandalitzat a causa de la brutalitat que presenciava, el déu va fer aturar l'acte i va explicar al poble de Tollan que, mentre estigués amb ells, aquell lloc seria resplendent. 

 

Un temple dels mexiques, amb diversos relleus | PxHere

 

3. La casa del tro

Antigament, a Mèxic, hi havia 7 sacerdots que, de manera recurrent, rendien homenatge a la divinitat del tro des d'una cova que es troba emplaçada en una àrea deshabitada i recòndita. Ara bé, a mesura que van anar passant els anys, hi van començar a arribar diversos pobladors totonacs, amb la intenció de viure-hi i de conrear les terres que hi havia.

 

El fet que les terres passessin a estar habitades va fer enfurismar els sacerdots, que van invocar la divinitat del tro per tal de demanar-li que fes ploure fins que marxessin els pobladors que havien volgut residir allà. Dit i fet: va començar a ploure durant diversos dies.

 

Desesperats, els totonacs van haver d'arribar a un consens amb els sacerdots per tal de frenar les pluges. Van acceptar dur a terme la construcció d'un temple en aquell indret per adorar-los.

 

4. La llegenda dels volcans

Es tracta d'un relat llegendari de la mitologia de Mèxic que vol oferir una explicació sobre l'existència dels volcans Iztaccíhuatl i Popocatépetl, a la Vall de Mèxic. La llegenda diu que el poble de Tlaxcalteca va lluitar amb l'imperi dels asteques per tal de posar fi a l'opressió que patia i, d'aquesta manera, aconseguir la llibertat. 

 

El jove Popocatépetl era un guerrer que estimava l'Iztaccíhuatl. L'Iztaccíhuatl també l'estimava i, abans que el guerrer marxés a lluitar contra els asteques, va comprometre's en matrimoni. La celebració del casament tindria lloc quan l'home tornés de lluitar. 

 

El temps, però, va anar passant, i com que no hi havia cap notícia al voltant de l'exèrcit Tlaxcalteca ni del guerrer Popocatépetl, un vell rival del guerrer Popocatépetl va fer-li creure a l'Iztaccíhuatl que el seu estimat havia traspassat. La noia va caure víctima d'una gran tristesa i, finalment, es va morir. No gaire temps després, el jove Popocatépetl va tornar triomfant de la guerra, amb els altres integrants de l'exèrcit Tlaxcalteca.

 

Quan es va assabentar de què havia passat, el guerrer Popocatépetl va transportar el cos de l'Iztaccíhuatl cap a dalt de la muntanya. La va reclinar per tal que pogués descansar en pau i, mentrestant, ell s'agenollaria damunt de la noia i tindria cura del seu repòs etern.

 

5. La flor de Cempasúchil

Aquesta història mexicana mira d'explicar els orígens de la flor de Cempasúchil. El relat diu que Huitzilin i Xóchitl eren dos asteques joves que, des de ben petits, estaven enamorats. Durant la seva joventut, s'enfilaven als arbres i donaven flors a la divinitat del sol, Tonatiuh. 

 

Ara bé, quan el jove Huitzilin va arribar a l'edat en què ja podia lluitar, va haver de deixar el poble on havia viscut sempre per tal de combatre amb els altres guerrers. El noi, però, va morir mentre lluitava. Quan la Xóchitl ho va saber, va pujar dalt de tot d'una muntanya per implorar-li al déu sol que fes que pogués estar amb l'home que estimava. 

 

El déu sol Tonatiuh va escoltar-la i va fer que un dels seus rajos caigués sobre la noia. Aleshores, la Xóchitl va esdevenir una flor preciosa de color taronja. El seu enamorat, transformat en colibrí, tindria la possibilitat d'apropar-se a la noia i de fer-li petons. Així es va originar la flor de Cempasúchil, que a la tradició prehispànica apareix de manera recurrent amb l'objectiu de guiar les persones mortes cap al món de les vives.

 

 

Les millors llegendes de Mèxic de terror

La cultura mexica i també la maia està plena de relats de terror que protagonitzen diversos esperits i fantasmes que fan posar els pèls de punta. Era una forma que tenien d'explicar fenòmens estranys que tenien lloc als pobles de la zona, com ara sorolls, morts o desaparicions.

 

1. La dona del xaman

Es tracta d'una història de terror de Mèxic que té lloc a la selva de Chiapas. En aquest indret, hi vivia un xaman que tenia cura de les persones del poble i del seu voltant. Les dones, que estaven agraïdes perquè l'home havia tingut cura d'elles o dels seus familiars, li regalaven verdures, blat de moro, fruita i altres espècies. Ara bé, l'esposa del xaman estava gelosa perquè es pensava que aquelles dones volien prendre-li el seu home. Per això, va decidir entrar a les profunditats de la selva per tal de demanar que els esperits l'ajudessin.

 

Va dur a terme diversos conjurs i, després d'això, va treure's la pell i va transformar-se en un jaguar. Aquell vespre mateix va acabar amb la vida d'una de les dones que el xaman havia aconseguit curar, i també va matar la resta de familiars de la dona. Cada nit va anar repetint aquesta acció, amb cadascuna de les dones que havia rondat a prop del xaman. Actualment, es continua dient que el jaguar viu a l'interior de la selva i que s'apareix a les persones que s'atreveixen a passar pel seu camí. 

 

2. El missatger de la mort

Hi havia una vegada un mussol de Mèxic anomenat «tecolote» que es considerava que era l'au més sàvia de totes. Els altres ocells sempre li demanaven els seus consells o ajuda per tal de solucionar determinats problemes. Ara bé, un bon dia els altres ocells van convidar-lo a anar a una festa, i el mussol es va emborratxar. 

 

Això no obstant, un home que passava per la zona el va veure ebri i se'n va riure. El mussol va quedar tan afectat que va resoldre que es venjaria de totes les persones i, per això, va escollir la seva qualitat més desenvolupada: l'olfacte. Cada nit, se n'anava al cementiri per tal de mirar d'aprendre a identificar l'olor de la mort. A partir d'aquell moment, el mussol s'encarrega d'anunciar la mort a la gent, cantant-li la seva hora fatídica.

 

3. Youaltepuztli o la destral nocturna

Aquesta llegenda dels mexiques, d'abans de l'arribada dels espanyols, diu que a les nits, sempre que sentim com una destral talla la fusta, es tracta de Youaltepuztli, un ésser que fa la seva aparició per tal d'espantar els humans i turmentar-los. Això simbolitza un mal averany, perquè trobar-se'l no podia implicar res de bo.

 

Les persones valentes que tenien la intenció d'esbrinar què era ben bé aquell soroll es topaven amb una silueta fantasmagòrica. En cas que el desafiessin i s'atrevissin a forcejar-hi, l'ens els mostraria la seva forma de debò: un cos que no té cap i que té el pit obert a causa d'un cop de destral. En els casos en què els valents guanyaven l'ésser, Youaltepuztli els proporcionava fama, riqueses i glòria per tal que el seu coratge es veiés recompensat. Ara bé, si la persona que el desafiava no aconseguia guanyar-lo, seria miserable per sempre més.

 

Aquestes llegendes poden arribar a ser esgarrifoses | Unsplash

 

4. Els fantasmes de la nit

Els mexiques diuen que, a les nits, es produïa l'aparició de diversos fantasmes que representaven el déu Tezcatlipoca. La divinitat adoptava diverses formes amb l'objectiu d'espantar tant les persones com els pobles de Mèxic. 

 

El déu Tezcatlipoca, de fet, podia transformar-se en Cuitaplaton, una dona nana amb els cabells llargs que caminava d'una manera molt similar als ànecs. Feia la seva aparició al davant dels homes que, quan la veien, se'n tornaven a casa esgarrifats i convençuts que, en un moment o altre, els passaria alguna catàstrofe.

 

Igualment, a la nit també es podia presentar com un fantasma amb la forma d'una calavera, que saltava damunt del panxell de les persones que se n'escapaven, a banda de fer un soroll eixordador. A banda, podia materialitzar-se en forma de mort estirat a terra que es queixava i proferia gemecs. En cas que algú mirés d'agafar-lo, s'adonaria que es tractava d'un fantasma.

 

Finalment, també podia materialitzar-se en forma de Sahagún, un coiot que no deixava passar els viatgers, per tal d'informar-los de determinades desgràcies o perills que es podrien trobar pel camí.

 

5. La Xtabay

Un dels relats llegendaris de terror més famosos de Mèxic és la llegenda de la Xtabay. La Xtabay era una dona que, amb un vestit blanc i els cabells llargs, espantava els homes luxuriosos i beguts que arribaven a Xibalbá, un univers ple de mort i malalties.

 

Originària del Yucatán, aquesta llegenda ens parla de dues germanes maies: l'una, la Xtabay, bondadosa i bonica, entregada a l'amor però criticada i rebutjada pel seu poble a causa dels pecats que havia comès. L'altra, l'Utz-Colel que, tot i que era orgullosa i freda, no havia pecat mai i, per això, tothom l'admirava.

 

Quan va morir la Xtabay, de la tomba on la van enterrar n'emanava un perfum molt delicat, i hi van florir algunes flors molt belles. Tothom mostrava incredulitat davant de la situació, perquè els cossos sense vida de les persones pecadores no poden fer bona olor. Ara bé, quan l'Utz-Colel va morir, la seva tomba va començar a fer molta pudor i en va brotar un cactus amb unes espines molt llargues. 

 

Gelós de la flor de la seva germana Xtabay, l'esperit de l'Utz-Colel va creure que totes les coses bones que li havien passat a la Xtabay un cop morta s'havien produït perquè, quan vivia, s'havia entregat a l'amor. No va saber veure, però, que realment les coses bones li havien passat a causa de la bondat del seu cor.

 

D'aquesta manera, l'Utz-Colel va decidir que s'entregaria als esperits malignes per tal d'aconseguir tenir la mateixa fortuna que la Xtabay. Aleshores, aquests esperits van deixar-la retornar al món dels vius sota la forma d'un ens, per tal de conquerir el cor dels homes i, tot seguit, endur-se'ls al món dels morts.

 

 

Bibliografia

  • Meza, O., 1988. Leyendas prehispánicas mexicanas. Panorama Editorial.
  • Riva Palacio, V., Peza, J. D. D., & Ortiz Monasterio, J., 1996. Tradiciones y leyendas mexicanas. Obras escogidas.
  • Sodja, C. F., 1993. Leyendas mexicanas de antes y después de la conquista (Vol. 10). Libros Para Todos.
  • Barlow, G., & Stivers, W. N., 1989. Leyendas mexicanas: a collection of Mexican legends. National Textbook Company.

🥑 Un completíssim lot de productes ECO BonPreu pot ser teu fent clic aquí. Participa ara!

Clica aquí per rebre les últimes notícies d'actualitat. Gratis al teu mòbil!

Comentaris