rtc-config='{"urls": ["https://catalunyadiari.com/rtc_config?h=CANONICAL_URL&key=section_cd"]}'

Catalunya Diari

Telegram : +34 629 74 76 77

E-Mail: info@catalunyadiari.cat

Explicació del mite de la caverna formulat per Plató

Aquesta cèlebre al·legoria parla de la realitat doble que podem percebre
El cèlebre mite de la caverna de Plató ha tingut i té una gran influència | Psicología y Mente

 

A la filosofia idealista, el mite de la caverna formulat per Plató constitueix una de les metàfores filosòfiques més influents en el pensament occidental.

 

Examinar-lo i comprendre’l implica descobrir els pensaments que han dominat els continents europeu i americà al llarg de diversos segles, a banda de les bases de les teories de Plató. A continuació, veurem de què tracta.

 

El filòsof Plató i el mite de la caverna

El mite de la caverna, que forma part dels escrits del llibre La República de Plató, és al·legòric i abraça la teoria de les idees formulada pel filòsof grec. A grans trets, narra una situació de ficció que contribueix a comprendre la concepció de Plató sobre el vincle entre la realitat física i el món de les idees i la manera que tenim de desplaçar-nos en aquests dos entorns.

El mite comença amb la descripció de la situació d’uns homes que han estat encadenats en una caverna des del moment en què van néixer. Mai han estat capaços de sortir-ne i, a més, no els és possible mirar enrere per mirar de copsar d’on han sortit les cadenes.

 

D’aquesta manera, des del darrere els subjecten les cadenes i ells miren sempre cap a una paret concreta de la caverna. Una mica més lluny, al seu darrere i per damunt dels seus caps, s’hi troba una foguera que emet llum. Entre la foguera i els homes encadenats s’erigeix un mur —al qual Plató equipara amb els artificis dels engalipadors i els tramposos perquè l’altra gent no s’adoni dels seus ardits. 

 

A banda, entre la foguera i el mur hi ha diversos homes que transporten diferents objectes que van sobresortint per damunt del mur en qüestió. Així, l’ombra d’aquests altres homes es projecta per sobre de la paret que observen els encadenats, que poden entrellucar siluetes d’animals, persones en moviment, arbres, muntanyes, etc.

La foguera il·lumina una part de la caverna | ReusDiari.cat

Les llums, les ombres i la idea d’estar en una realitat distorsionada

Encara que l’escena pugui resultar d’allò més estranya, Plató explica que els homes que viuen encadenats al seu mite tenen semblances amb nosaltres, els humans, perquè cap dels dos podem veure més enllà d’aquestes ombres enganyoses que intenten dibuixar una realitat esbiaixada i superficial. La ficció que emana de la foguera i la seva llum fa que es distreguin i no parin atenció a la realitat: la caverna on viuen i estan encadenats.

 

Ara bé, si un d’aquests individus pogués desprendre’s del cadenat i girar la vista cap enrere, veuria una realitat que el molestaria i el confondria: apartaria la mirada a causa de la llum del foc, i les figures borroses que veiés tindrien un aspecte més irreal que les ombres que ha percebut durant tota la seva existència. A més, si algú forcés aquest individu a anar cap a la foguera i seguir avançant fins que arribés fora de la caverna, a l’exterior la llum del sol li causaria una molèstia encara més gran i faria que tingués ganes de tornar a la foscor de la caverna. 

 

Per tal de ser capaç de percebre la realitat detalladament, hauria d’adquirir el costum de consagrar esforços i temps per aconseguir copsar les coses de manera autèntica, sense caure en molèsties o confusions. Tot i això, si decideix tornar en algun punt a la caverna i tornar a reunir-se amb els homes encadenats, la falta de llum del sol l’encegaria, i tot allò que afirmés sobre el món real despertaria el desdeny i les burles dels altres.

 

 

El mite avui en dia

Hem pogut observar que el mite de la caverna de Plató recopila diverses idees que veiem habitualment a la filosofia idealista: la prevalença d’una realitat que no depèn de les opinions dels humans, l’existència d’enganys recurrents que ens allunyen de la veritat i la transformació substancial que implica poder accedir a la realitat: quan es coneix, ja no es pot fer marxa enrere.

 

Aquests components també poden aplicar-se a la vida quotidiana, en concret a la influència de les opinions hegemòniques i dels mitjans de comunicació per donar forma a la nostra manera de pensar i de veure les coses sense que ho notem. Tot seguit, observarem l’equivalència que podrien tenir les diferents fases del mite de la caverna amb la vida de les persones:

 

1. Mentides i enganys

Les mentides poden derivar-se de la intenció de donar ben poca informació als altres o d’una manca de progrés en l’àmbit filosòfic i científic. Estarien representades per les ombres que van avançant per la paret de la caverna. Plató no concep aquesta mentida com el producte d’una intenció d’un individu concret, sinó que la veu com el producte del fet que la realitat material únicament constitueixi un reflex de la realitat autèntica, que és la del món de les idees.

 

Una de les coses que poden ajudar-nos a entendre per quina raó els enganys tenen tanta repercussió a les vides humanes és que per al filòsof grec estan formats d’allò que, des d’una perspectiva superficial, podria semblar cert. Ens abstenim de qüestionar les coses si no veiem raons per fer-ho, i aleshores preval la seva falsedat.

 

2. Alliberar-se de les cadenes

L’alliberament del cadenat constituiria un acte de rebel·lia que sovint s’anomena revolució o transformació de model. No resulta gens senzill rebel·lar-se, perquè la dinàmica social ens mou cap a l’altre sentit.

 

En un cas així no parlaríem de revolució social, sinó personal, individual. Per un altre cantó, l’alliberament implica fer trontollar els fonaments de moltes idees que havíem interioritzat, i això provoca angoixa i un grau d’incertesa. Per aconseguir que desaparegui aquest estat, cal continuar pel camí de descobrir coneixements nous. Plató defensava que un no pot quedar-se de braços plegats.

Les idees de Plató segueixen inspirant molta gent actualment | Cedida

 

3. Ascensió cap a la veritat

El procés d’ascensió a la veritat seria incòmode i costós, a banda de comportar haver-se de desempallegar de creences que tenim profundament arrelades. Per aquesta raó, representa una transformació psicològica molt important.

 

Plató considerava que el nostre passat condiciona la forma que tenim de viure el present, i per aquest motiu entenia que una transformació extrema en la forma de concebre les coses per força era sinònim d’incomoditat i malestar. Aquest fet queda molt clar en la manera que té d’il·lustrar aquest moment a través de la idea d’una persona que, en lloc de quedar-se asseguda sense fer res, mira d’escapar de la cova on és però que, quan accedeix a l’exterior, veu com la realitat l’encega.

 

4. Tornada

La darrera etapa del mite implica la tornada i es basa en difondre les idees noves, que molt probablement generaran desdeny, odi o confusió a causa del qüestionament que provoquen d’alguns dogmes fonamentals vertebradors de la societat.

 

Ara bé, Plató concep la veritat com quelcom vinculat al bé. Per això, l’individu que accedeix a la realitat autèntica està obligat moralment a fer que la resta puguin accedir al seu coneixement i desprendre’s així de la ignorància. Per aquesta raó, cal que difongui el coneixement.

 

Aquesta idea, però, allunya el mite de la caverna de l’alliberament individual, tot i concebre la possibilitat d’accedir al coneixement basant-se en una perspectiva individualista: la persona és capaç d’arribar a la veritat a través dels seus propis mitjans, i duent a terme un combat individual per acabar amb les mentides i les il·lusions, quelcom habitual en els enfocaments de caire idealista per la seva base de premisses del solipsisme. Això sí, quan la persona ha pogut arribar a completar aquesta etapa ha de transmetre els coneixements als altres.

 

El fet de posar la veritat en comú amb la resta de persones no representava explícitament un acte de democratització com es podria concebre actualment, sinó que es tractava d’un mandat moral provinent de la teoria de les idees formulada per Plató, que no necessàriament havia de millorar les condicions de vida de les persones.

 

Clica aquí per rebre les últimes notícies d'actualitat. Gratis al teu mòbil!

🎁 Sortegem una fantàstica targeta regal de 50 € per PRIMARK! Participa aquí, és molt fàcil!

Comentaris