rtc-config='{"urls": ["https://catalunyadiari.com/rtc_config?h=CANONICAL_URL&key=section_cd"]}'

Catalunya Diari

Telegram : +34 629 74 76 77

E-Mail: info@catalunyadiari.cat

SORTEIG:

🥑 Guanya un completíssim lot de productes ECO BonPreu! És molt fàcil!

Montcada i Reixac, el punt més negre de Renfe

Amb 170 atropellaments, el municipi té el tram ferroviari més mortal d'Espanya
El nombre de víctimes mortals a les vies de tren de Montcada i Reixac és de 170. | Cedida

 

La ciutat de Montcada i Reixac, al Vallès Oriental, té el punt més negre de Renfe d’Espanya. Les vies de tren d’aquesta localitat ja han vist com 170 persones perdien la vida per culpa del tren. Les dues últimes van ser el passat mes de maig, que van fer elevar fins a quatres les víctimes dels trens en aquesta població aquest 2017. Cada vegada que una persona mor en aquestes circumstàncies, la població de Montcada i Reixac denuncia al Ministeri de Foment l’abandonament que pateixen i reclamen cada vegada amb més força el soterrament complet de les vies del tren. ‘El Confidencial’ ha recollit la que sembla una interminable història del que viu Montcada des de fa anys. La ciutat, explica, ha aixecat un monument al carrer Bogatell en record a les víctimes i també tenen un dia per homenatjar les persones que han perdut la vida a les vies del tren, que celebren el dijous de la segona setmana de Quaresma. Aquell dia hi ha una actuació castellera, un concurs infantil pel soterrament de les vies, minut de silenci, parlaments oficials i ofrena floral al monument. 

L'alcaldessa de Montcada, Laura Campos, denuncia que «Adif els tracta com si fóssim la seva colònia, ens té atrinxerats a vies fèrries. Som un poble fracturat pel tren i ja estem farts d'aquest degoteig macabre». El municipi té 16 quilòmetres de vies repartits en tres línies de Rodalies, dues línies regionals i cinc estacions. El centre de la ciutat queda dividit per la línia R2, per la que passen trens a més de 100 km/h, i per poder travessar les vies els vianants s'han d'esperar entre deu i quinze minuts a què la barrera s'aixequi, la qual baixa cada tres a cinc minuts. Així ho explica Ramón Bueno, portaveu de la Plataforma Tracte Just Soterrament Total, que confessa que «si no vols arribar tard, has de saltar la barrera». És l'opció que escullen algunes persones en comptes d'utilitzar el pas subterrani que obliga a caminar gairebé mig quilòmetre d'anada i tornada i a baixar i pujar dos trams molt empinats d'escales, complicats per a persones amb dificultats o carregades. L'alcaldessa recorda que el 2007 van signar un document amb la ministra d'aleshores, Magdalena Álvarez, on Foment es comprometia a soterrar les vies, però encara no ha fet res. 

 

Els veïns de Montcada i Reixac han d'esperar fins a quinze minuts per poder travessar la via del tren. | acn

 

L'única resposta rebuda per part de Foment, va ser aconseguida gràcies als 400 veïns que van ocupar les vies i van fer aturar la circulació dels trens a finals del passat mes de febrer. Aquesta manifestació va provocar retards de fins a una hora en el servei de Rodalies. A partir d'aquella reivindicació, el ministre de Foment, Íñigo de la Serna, va acordar tenir una reunió amb l'alcaldessa de Montcada la setmana següent. En les primeres reunions del mes de març, l'Ajuntament de Montcada va presentar a Foment un projecte que reduïa a la meitat el cost de l'obra, eliminant així un dels principals impediments que el Ministeri posava per poder començar el projecte. Aquesta nova proposta, Foment la va veure «sòlida» i l'alcaldessa va explicar que tot estava «encarrilat». Finalment, a mitjans de maig el ministre de Foment, Íñigo de la Serna, va assegurar que les obres de soterrament de quatre quilòmetres de l'R2 començarien a principis del 2020 amb un pressupost de 300 milions d'euros i un termini d'execució de 38 mesos. 

🥑 Un completíssim lot de productes ECO BonPreu pot ser teu fent clic aquí. Participa ara!

Clica aquí per rebre les últimes notícies d'actualitat. Gratis al teu mòbil!

Comentaris