Dona sorpresa amb les mans a la cara sobre un paisatge rogenc tipus Mart i el logotip de la NASA a la cantonada superior dreta

És oficial: l’últim descobriment de la NASA a Mart posa la pell de gallina

La NASA presenta indicis a Mart que podrien ser els més sòlids fins ara en la recerca de vida

La NASA ha confirmat una de les troballes més impactants dels últims anys en l’exploració del planeta vermell. El nou descobriment ha generat una onada d’entusiasme a la comunitat científica. I és que, segons els experts, el que s’ha trobat en una roca marciana podria canviar radicalment el que entenem sobre les condicions necessàries per a la vida.

La troballa no confirma l’existència de vida, però ha reunit una sèrie d’indicis que resulten difícils d’ignorar. El que posa la pell de gallina és la coincidència entre certs patrons minerals i processos biològics que coneixem a la Terra. Mai abans s’havien detectat a Mart senyals tan estructurades i químicament suggestives.

Rover Curiosity explorador a la superfície rocosa i polsegosa de Mart sota un cel marró clar
La NASA detecta minerals amb patrons similars als processos biològics terrestres | NASA

Un nucli rocós que podria canviar tot el que sabem sobre Mart

La mostra va ser extreta pel rover Perseverance el juliol de 2024 en una zona anomenada Sapphire Canyon, dins del cràter Jezero. Allà, el robot va perforar una roca batejada com Chevaya Falls, situada en el que va ser un antic canal fluvial. L’anàlisi d’aquest nucli de lutita de gra fi ha revelat detalls geològics i químics que han despertat un enorme interès.

En aquesta lutita, científics de la Universitat de Stony Brook van identificar patrons circulars anomenats "taques de lleopard", nòduls en sediments i associacions de carboni orgànic amb fòsfor, ferro i sofre. Aquestes estructures apareixen repetidament en configuracions ordenades, cosa que suggereix un procés sistemàtic darrere de la seva formació. A la Terra, aquest tipus de disposició es troba en entorns amb activitat microbiana.

Minerals indicatius i la seva implicació biològica

El que ha destacat és la vivianita, un fosfat de ferro lligat a microbis reductors de ferro, i la greïgita, un sulfur de ferro associat a bacteris que viuen sense oxigen. Tots dos han estat detectats formant un patró concèntric dins del nucli rocós. Aquest mateix patró, en sediments terrestres, s’associa a reaccions biològiques basades en transferència d’electrons.

Imatge d’un mapa mineral en una superfície terrosa de Mart amb taques grises i una barra rectangular pixelada en tons vermells i morats, acompanyada de dos quadres negres i una escala d’1 mm a la cantonada inferior esquerra.
Mapa mineral amb vivianita i greigita a la roca ‘Cascada Cheyava’ | NASA

És precisament aquesta coincidència entre el que s’ha trobat a Mart i el que coneixem de la vida a la Terra el que resulta tan inquietant. No es tracta d’una sola dada aïllada, sinó d’un conjunt coherent de senyals que apunten en una direcció. Per això, el que posa la pell de gallina és la possibilitat, encara que no confirmada, que ens trobem davant d’empremtes d’antics processos biològics.

Propers passos en la investigació

Els responsables de l’estudi han assenyalat que això no prova que hi hagués vida a Mart, però sí que constitueix una possible biofirma, és a dir, un senyal compatible amb un origen biològic. La NASA ha començat a avaluar la troballa mitjançant l’Escala de Confiança en la Detecció de Vida (CoLD), que estableix un protocol rigorós per classificar aquest tipus d’indicis. Encara cal estudiar més a fons si aquestes formacions podrien explicar-se per processos purament químics.

L’administrador interí de la NASA, Sean Duffy, ha declarat que aquest descobriment ens acosta més que mai a respondre si Mart va albergar vida. Per ara, la cautela és clau, però l’interès ha crescut notablement. Els següents passos seran crucials: estudiar les mostres amb tecnologia més avançada un cop puguin ser portades a la Terra.

Mentrestant, el rover Perseverance continuarà explorant la regió de Bright Angel, on ja s’han detectat senyals. Els seus instruments, com PIXL i SHERLOC, seguiran identificant minerals i compostos orgànics que puguin reforçar aquestes observacions. Cada nova dada ens permet entendre millor la història geològica i, potser, biològica de Mart.