Els plans de pensions han perdut protagonisme en els darrers anys. Les reformes impulsades pel Govern han reduït significativament els incentius fiscals per als que decideixen apostar-hi. Fins al 2020, el límit d'aportació anual era de 8.000 euros, una xifra que permetia una deducció considerable a l'IRPF.
Actualment, aquest límit ha caigut a 1.500 euros per als plans individuals, cosa que ha portat molts estalviadors a desestimar-los com una opció atractiva. Tot i aquesta disminució d'avantatges, els plans de pensions continuen sent una eina interessant per a certs perfils d'inversors.
Estalviar 1.500 euros a l'any en un producte que ofereix desgravacions fiscals no hauria de passar desapercebut. A més, és important considerar no sols les aportacions futures, sinó també els fons ja acumulats en aquests productes. Optimitzar les inversions existents pot ser clau per millorar els resultats a llarg termini.
Els plans de pensions com un compromís a llarg termini
Un dels aspectes més criticats dels plans de pensions és la manca de liquiditat. No poder retirar els diners fàcilment pot semblar un desavantatge, però alguns experts argumenten que aquesta característica pot actuar com a incentiu per a l'estalvi.
En paraules de Giorgio Semenzato i Kevin Koh Maier, de Finizens, la impossibilitat de disposar del capital a curt termini ajuda els que vol ser estalviadors. Els ajuda a mantenir-se enfocats en els objectius financers a llarg termini.
En el context actual, moltes entitats bancàries aprofiten la campanya nadalenca per llençar promocions en plans de pensions. Aquestes ofertes solen incloure bonificacions que poden semblar atractives a primer cop d'ull, però que sovint estan associades a condicions poc favorables.
En alguns casos, els clients s'han de comprometre a mantenir els seus diners al pla durant períodes de fins a set anys i acceptar comissions elevades. En molts casos, superen àmpliament les bonificacions inicials.
Com avaluar si un pla de pensions és adequat
La clau per determinar si un pla de pensions és una bona opció és analitzar la seva rendibilitat neta a llarg termini. Semenzato i Koh Maier recomanen que els estalviadors preguntin específicament per la rendibilitat anualitzada dels darrers cinc anys.
Si el producte ofereix retorns superiors al 2-3% anual, pot valdre la pena considerar-ne la contractació. Tot i això, és crucial comparar aquests rendiments amb els riscos associats i amb altres alternatives d'inversió disponibles al mercat.
L'enfocament ètic i transparent d'algunes gestores d'inversions està guanyant terreny davant les pràctiques més agressives de les entitats bancàries tradicionals. Alguns bancs prioritzen les campanyes de captació a curt termini. Tot i això, altres entitats estan enfocades a oferir valor real als seus clients a través de productes amb baixes comissions i una gestió eficient.
Els plans de pensions, encara que menys populars que fa uns anys, continuen sent una eina vàlida per als que busquen complementar-ne la jubilació. Amb una anàlisi adequada i l'elecció de productes que s'alineïn amb les metes financeres individuals, aquests plans poden aportar un valor significatiu en el futur.