Posa ordre al teu cap i a la teva vida amb el mètode de Marie Kondo

Una eina que ens permet assolir el benestar a través de l’endreça i de l’harmonia a l’ambient que ens envolta
L'autora Marie Kondo fent un discurs | Wikimedia Commons

 

La japonesa Marie Kondo ha saltat a la fama mundial a través del seu mètode de l’ordre, que ens presenta a la popular obra ‘La màgia de l’ordre’.

 

Kondo afirma: «Pensem que si emmagatzemem quelcom, estem dipositant elements que no ens fan falta en una prestatgeria, un calaix o un armari. Ara bé, es tracta d’una il·lusió. Amb el temps, els llocs on hem deixat tot allò que no ens calia estaran plens de coses, i tornarà a aparèixer el caos».

 

L’autora del llibre explica que l’organització de debò comença pel procés d’eliminació, i la vincula amb un efecte transformador que traspassa els límits d’allò que és físic: «Quan t’organitzes l’espai vital i el transformes, es produeix un canvi tan fort que és com si visquessis en un indret totalment diferent».

 

El vincle entre benestar i ordre

La Sònia Algueró, que és directora tècnica del prestigiós Institut d’Assistència Psicològica i Psiquiàtrica Mensalus, comparteix amb nosaltres les claus d’aquest mètode tan interessant i dona peu a la reflexió al voltant del concepte del “deixar anar”.

 

Què queda demostrat a través del mètode KonMari?

La base essencial del mètode anomenat KonMari —un nom que s’obté a partir de fer un joc de paraules amb el nom de la seva inventora— consisteix a rebutjar les coses innecessàries i a conservar només allò essencial que fa que siguem feliços. La Marie ens diu que el fet de desempallegar-nos de tot allò que no volem facilita, després, que establim límits a la vida pel que fa a les coses que no aconsegueixen satisfer-nos.

 

Els individus tenim tendència a acumular tota mena de coses sense que ens plantegem quin sentit tenen ara per a nosaltres. De fet, possiblement, molts d’aquests objectes van tenir un paper important en un passat, però quin rol tenen avui en dia? L’exitosa autora creu que el fet de rebutjar determinades coses ens descarrega i fa que ens quedi energia per encarar el moment present.

 

Es pot establir un paral·lelisme entre els nostres comportaments, emocions i pensaments, actuals i del passat. Fa temps, molts van exercir un rol a la nostra vida que, avui en dia, ja no tenen. Però no només es tracta d’això: el fet que encara hi siguin fa que ens descentrem i ens sentim confosos —entre les coses que fem-pensem-sentim—, fins al punt que ens acaba allunyant de la nostra essència més autèntica.

 

 

El mètode de Marie Kondo per tal d’assolir un benestar més gran

Quin és el vincle que hi ha entre l’organització mental i l’organització física?

El fet d’organitzar-nos a nivell físic té repercussions directes pel que fa a la planificació dels objectius i a l’organització de la nostra ment. El fet de centrar la nostra energia i atenció cap a un objectiu concret va acompanyat de l’alliberament al qual hem fet referència.

 

Igualment, l’autora ens diu que endreçar les coses també implica endreçar el teu passat. Seria una cosa així com ara reajustar la teva vida i «passar pàgina de determinats capítols» per tal de seguir avançant. Si ens hi parem a pensar, de fet, hi ha moltes coses comunes en tancar etapes i tancar capses: en els dos casos, tot allò que ens pren espai i ens molesta és apartat de la nostra vista.

 

Així, el fet de deixar que determinades etapes quedin ben enrere i d’integrar el sentit que això hagi pogut tenir per a nosaltres, juntament amb el fet de reconèixer tot allò que ha pogut aportar-nos i que ha passat a formar part de nosaltres, ens permet avançar cap al jo essencial que roman dins nostre.

 

De quina manera optem per desfer-nos de certes coses?

Al seu mètode, Kondo ens suggereix que deixem de banda el criteri vinculat amb la funció o l’ús i que ens introduïm dins d’un criteri que té més profunditat i es basa en reflexionar al voltant d’allò que ens fan sentir els objectes.

 

No es tracta d’una qüestió senzilla, perquè sovint no ens plantegem això. Mirar d’intentar-ho pot ser revelador, i per tant us hi convidem. Si ens plantegem si un objecte fa que vibrem, si expressem l’emoció que ens fa sentir, aleshores passarem a sentir per tal de decidir, en comptes de pensar i prou. Es tracta d’una informació que valida —o no— el fet de retirar l’objecte en qüestió.

 

En cas que optem per desfer-nos d’una cosa, ens podem acomiadar d’ella reconeixent i agraint el servei que ens ha fet. D’aquesta manera, l’ansietat que sovint es deriva del fet d’eliminar allò que ens pertany es veurà reduïda.

 

Per tant, la primera cosa que hauríem de fer és explorar i reunir tot allò que pertanyi a la mateixa categoria —com ara llibres, joies, roba, sabates, papers, etc.— per tal de decidir. El fet de poder afirmar «ja no vull això, ja em va fer servei, ara no em cal més» és un exercici molt important que té un efecte immens que va més enllà del terreny físic: té uns efectes molt rellevants en tots els aspectes de la nostra vida.

 

Psicològicament, es tracta d’un procés que podem reproduir si centrem la nostra atenció en el jo més profund que tenim. Resulta revelador i també útil que ens plantegem si aquell comportament o pensament del qual ens volem desfer fa que ens sentim bé o ens paralitza i ens impedeix tirar endavant.

 

A banda d’això, és particularment interessant que ens demanem si hi ha una coherència entre les coses que fem o pensem i les coses que sentim quan les fem o les pensem. Així, les emocions que sentim ens transportaran cap a les necessitats més genuïnes que tinguem.  

Un mètode que ens ajudarà a posar ordre per tal de sentir-nos millor | Psicología y Mente

   

És senzill afirmar: «això a la vida no ho vull»? 

Sovint resulta més complicat del que pensem. No ens han entrenat per desprendre’ns de les coses —més aviat al contrari. Reeducar el nostre cervell en aquesta direcció per mitjà d’elements físics fa més fàcil que puguem «deixar anar» determinats aspectes vitals que no anhelem: una tasca concreta, una feina, una relació, un passatemps, etc. Sovint, el pes que tenen les obligacions ofega la capacitat que tenim d’escoltar-nos a nosaltres mateixos.

 

Un cop hem fet referència a això, ens caldrà determinació i coratge per tal de definir uns determinats límits i allunyar-nos dels temors que ens bloquegen i que ens fan allunyar-nos del nostre jo més essencial. Per això, és interessant provar de respondre la següent qüestió: «Què vull/em cal realment ara mateix, en aquest moment concret de la meva existència?»

 

Què voldries dir-los a les persones que ara mateix et llegeixen?

A nivell introspectiu, el fet d’acumular comportaments i pensaments anacrònics fa que es bloquegin coses essencials, a banda de fer-nos entrar de ple en el malestar i la confusió.

 

El mètode KonMari ens ajuda a connectar de nou amb el sentit de tot allò que tenim al voltant, i fa que l’individu s’acosti a un determinat «clic» que abans no li era gens fàcil. El desenllaç, finalment, resulta d’allò més senzill: «Agafa tot allò que anheles i desprèn-te de totes aquelles coses que, per a tu, ja no tenen cap sentit».