Catalunya Diari

Telegram : +34 629 74 76 77

E-Mail: info@catalunyadiari.cat

El prolapse rectal: què comporta i com es tracta?

Alguns problemes digestius poden fer que el recte es desplaci fora de l’anus
El prolapse rectal és un problema que pot arribar a ser molt seriós | Cedida

 

El prolapse rectal és un problema del sistema digestiu que té lloc quan —de forma parcial o completa— el recte es desplaça cap a l’exterior de l’anus. Sovint el pateixen més la gent gran i els nens, uns segments de la població que poden mostrar més complicacions pel caràcter crònic dels seus orígens.

 

Tot seguit explicarem els símptomes del prolapse rectal, els elements que el poden desencadenar i les maneres més efectives de tractar-lo. A banda, explicarem quines són les diferents classes de prolapse rectal que poden produir-se en una persona i els nivells de gravetat diferents en què es pot donar.

 

    Símptomes i senyals que alerten del prolapse rectal

    El prolapse rectal té lloc en el moment en què una part de la paret del recte es desplaça, i a vegades acaba sortint a l’exterior de l’anus. L’anus és l’obertura que hi ha als músculs del tracte gastrointestinal, i el recte és la part inferior que hi ha a l’intestí gros.

     

    Sovint, la protrusió del recte es va agreujant gradualment. En un començament, la mucosa rectal —que es pot identificar gràcies al seu color rogenc— sol sortir de l’anus únicament quan es força en el moment de defecar, i després es torna a col·locar al seu lloc. Ara bé, si es produeix una cronificació de l’alteració, la mucosa pot romandre desplaçada permanentment.

     

    Quan el trastorn va avançant podria arribar a ser necessari empènyer la mucosa rectal un cop s’ha acabat la defecació, un acte que cada vegada es va tornant més complicat. A més, pot ser que el recte comenci a desplaçar-se quan tossim, esternudem o caminem.

    El restrenyiment, la incontinència fecal, la diarrea i la secreció mucosa són símptomes vinculats amb el prolapse. A banda, les defecacions dels afectats solen ser molt petites i l’alteració pot fer-los patir dolors, irritacions i picors a l’anus.

     

    En els casos de prolapse crònic, el recte pot sagnar, patir úlceres o perforar-se. En algunes ocasions, fins i tot, pot ser que calgui operar d’urgència els individus afectats.

     

    Per què es produeix?

    Hi ha diversos factors que poden propiciar el prolapse rectal. Molts individus que el pateixen han tingut restrenyiment durant llargs períodes de temps, i sovint es vincula amb haver de forçar el recte constantment. A banda, els esternuts i la tos crònics i les diarrees intenses o que durin molt també poden ser elements desencadenants.

     

    Les infeccions per cucs, la cirurgia ginecològica, els embarassos i la fibrosi quística —que fa que la mucositat s’acumuli als pulmons i a l’aparell digestiu— també són condicions que contribueixen a incrementar el risc de patir prolapse rectal.

     

    A més a més, la protrusió del recte també es pot veure afavorida per diversos factors anatòmics, vinculats essencialment amb la forma del recte, el còlon, el sòl pelvià i el peritoneu.

     

    Classes de prolapse rectal i nivells de gravetat

    Hi ha diverses classes de prolapse segons les característiques determinades de cada cas, el nivell de gravetat que tingui i la ubicació del desplaçament del recte. Existeix una classificació del trastorn en cinc graus que denoten, en ordre creixent, el nivell de gravetat del problema.

     

    • Grau I: el pacient presenta anisme, que consisteix en la impossibilitat de relaxar l’esfínter mentre es defeca.
    • Grau II: l’afectat pateix intussuscepció lleu.
    • Grau III: la intussuscepció del pacient és moderada.
    • Grau IV: l’individu que el pateix té intussuscepció greu.
    • Grau V: es categoritza com a prolapse rectal.

     

     

    1. El prolapse parcial

    Sovint el pateixen els infants menors de 2 anys d’edat. També anomenat «prolapse de la mucosa», es produeix quan una secció de la mucosa rectal es desplaça fins que sobresurt a l’exterior de l’anus.

     

    2. El prolapse complet

    Aquesta mena de prolapse es produeix quan absolutament tota la paret del recte —no únicament la capa mucosa— surt fora de l’anus. En aquest prolapse específic, sembla com si el recte donés la volta sobre si mateix i el podem veure a l’exterior de l’anus amb l’aspecte d’una mena de massa rogenca que té la mida d’un dit aproximadament.

     

    3. El prolapse intern o intussuscepció

    En aquesta tipologia de prolapse, el recte no surt a l’exterior de l’anus, sinó que una secció del recte o del còlon es mou cap a l’interior d’una altra. Conegut també com a intussuscepció, es vincula sovint amb les hemorroides i no sol produir-se en persones adultes.

     

    La fricció que es produeix quan es força el recte en aquesta mena de prolapse pot ocasionar danys com una úlcera a les parets del recte, un fet que rep el nom de «síndrome d’úlcera rectal solitària».

     

    Tractament del prolapse

    Si l’afecció no és greu o els professionals de la salut ens ho recomanen, quan el recte se surt de l’anus sovint s’aconsella tornar-l’hi a introduir amb l’ajuda d’una compresa humida i fent pressió suau. La postura més indicada per fer-ho és estirats de costat amb els genolls que toquin el pit.

     

    En els prolapses originats pel restrenyiment, els règims alimentaris rics en fibra —amb una bona base de fruites i verdures—  sovint ajuden a mitigar els símptomes derivats d’aquest problema.

    Les dietes riques en fruites i verdures poden ajudar en alguns casos de prolapse | Cedida

     

    En els trastorns originats a causa del restrenyiment o la diarrea aguts, el tractament d’aquestes fonts del problema pot solucionar espontàniament el prolapse, sobretot en nens.

     

    En el cas de tenir una musculatura pelviana o rectal feble —com els sol passar a les persones adultes—, cal reforçar-la. Per aconseguir-ho va molt bé realitzar els exercicis de Kegel, que també són indicats per al tractament de les incontinències urinàries.

     

    Quan el prolapse sigui greu i no millori seguint alguns dels tractaments que hem esmentat, podria haver-se de solucionar mitjançant una operació quirúrgica perineal o abdominal. Tot i que la cirurgia abdominal pot desencadenar més complicacions durant l’etapa postoperatòria i podria originar una disfunció erèctil, resulta més eficaç que la intervenció per via perineal.