Catalunya Diari

Telegram : +34 629 74 76 77

E-Mail: info@catalunyadiari.cat

Tot allò que et cal saber sobre l’autisme

Descobreix les diferents classes que hi ha del trastorn, així com els seus símptomes i causes

Descobreix les dades essencials relacionades amb l'autisme | Cedida

 

Les modificacions recurrents que s’han produït a l’hora de conceptualitzar l’autisme des dels inicis de l’estudi sistemàtic d’aquest trastorn —o conjunt d’alteracions— fa més de 5 dècades han fet que sigui més complicat copsar de manera adequada la seva dimensió, també per part dels professionals de l’educació i de la psicologia clínica.

 

Tot seguit, volem explicar d’una manera rigorosa i basada en les evidències científiques que s’han desenvolupat últimament en què consisteix l’autisme, quins símptomes presenta, les classes en què pot classificar-se i les causes que podrien originar-lo, segons la informació que conté el manual diagnòstic DSM-IV.

 

Ara bé, tal com comentarem amb detall una mica més avall, encara hi ha molta controvèrsia sobre el fet de si només hi ha un trastorn de l’espectre autista o de si n’existeixen diversos.

 

Definició de l’autisme

La paraula «autisme» s’utilitza per referir-se a un conjunt d’alteracions comportamentals i neurològiques vinculades sobretot amb dificultats socials, i que fan que la persona tingui dificultats a l’hora de desenvolupar-se en societat i de dur una vida normal sense haver de recórrer a un suport extern. Tot i que algunes dècades enrere es pensava que l’autisme estava originat per factors socials, avui sabem que sobretot es deu a algunes variacions genètiques i a diversos factors que poden condicionar el desenvolupament de l’individu durant la gestació.

 

El terme «trastorns de l’espectre autista» es fa servir molt sovint actualment i es vincula amb el fet que els casos conceptualitzats com a autisme —encara que es diferenciïn notablement entre ells— tenen en comú diversos símptomes i signes particulars que fan que siguin una entitat delimitada des d’un punt de vista de la intervenció i del diagnòstic.

 

Segons les fonts consultades, pot canviar la definició que es fa de l’autisme —de la mateixa manera que passa amb els criteris nuclears utilitzats per al seu diagnòstic. El manual diagnòstic DSM-IV, publicat l’any 1994, defineix 3 aspectes essencials que caracteritzen els trastorns autistes: les dificultats a l’hora d’interactuar a nivell social, els problemes lingüístic-comunicatius i la restricció dels interessos i les conductes.

 

Això no obstant, el DSM-5 —que és una versió del manual actualitzada que va entrar en vigor el 2013— engloba les dues primeres classes de símptomes dins d’una única idea de «deficiències a nivell de la comunicació social», tot i que conserva la rellevància que anteriorment es concedia als comportaments restringits i repetitius.

 

L’autisme mostra els seus símptomes des de la infància primerenca, i a mesura que l’infant va creixent sovint es fan cada vegada més evidents, perquè s’acumulen els retards en el desenvolupament cognitiu i social. En aquestes circumstàncies, també se sol observar una discapacitat intel·lectual. Segons diversos càlculs, aquesta mena d’alteració afecta a 1 de cada 500 o 1.000 persones i es produeix al voltant de 5 cops més entre els homes que entre les dones.

 

Característiques i símptomes típics de l’espectre autista

Tal com detallarem al següent apartat, la concepció dels signes i els símptomes particulars d’aquesta alteració pot canviar de manera rellevant segons si fem una distinció entre les 5 classes d’autisme —o categories diagnòstiques— amb les quals ha treballat la comunitat científica aquests darrers anys o si, en canvi, ens basem en la idea que afirmaria que seria millor fer servir un sol diagnòstic per totes aquestes classes, el del «trastorn de l’espectre autista».

 

Sigui com sigui, i tal com ja hem dit, hi ha una gran varietat de tipus de manifestacions conductuals que es consideren compartides entre els individus que tenen autisme. Pel que fa als problemes per interactuar a nivell social, s’observen alteracions en el llenguatge no verbal, l’expressivitat de la cara, el contacte dels ulls, la reciprocitat social o la manera d’establir relacions amb els altres individus.

 

Entre les diferents alteracions qualitatives de la comunicació i el llenguatge, hi ha el retard o l’absència total del llenguatge, les dificultats per començar una conversa i mantenir-la o l’ús de la parla estereotipat i repetitiu. En els infants, a banda, sol produir-se un joc sense components d’imitació i poc sociable.

 

Per últim, la restricció en els interessos i en els patrons conductuals es fa palesa a través de la necessitat de dur a terme rutines d’una manera inflexible, a través de l’obsessió aparent per un tema o una quantitat reduïda de temes —com ara els trens, la botànica, els dinosaures, etc.—, o a través d’una sèrie de moviments estereotipats que són més elaborats que els tics, com per exemple els esbategaments o els salts.

Sovint s'observen moviments estereotipats en els nens autistes | Cedida

 

Totes aquestes característiques que acabem de detallar s’inclouen dins de la concepció clàssica del trastorn —l’autisme de Kanner— que dins dels trastorns de l’espectre autista constitueix el més representatiu. A banda, caracteritzen altres trastorns rellevants com ara el trastorn desintegratiu infantil, la síndrome d’Asperger o —en un grau menor— la síndrome de Rett, encara que tots tres posseeixen unes peculiaritats determinades i clau que fan que s’hagin de distingir de l’autisme de Kanner.

 

 

Classes d’autisme

El DSM-5 és un manual diagnòstic que prescindeix de la distinció entre els trastorns de l’espectre autista que es descriuen al manual DSM-IV. D’aquesta manera, s’eliminen les cinc classes diferents d’autisme i els criteris definitoris passen a ser el nivell de suport extern que li cal a l’afectat per funcionar de manera satisfactòria i la gravetat dels símptomes —que pot ser severa, moderada o lleu.

 

Tal com passa amb alguns altres aspectes del manual diagnòstic més recent, molts experts en l’àmbit han qüestionat seriosament la substitució de les classes d’autisme pel concepte de «trastorns de l’espectre autista». En particular, un dels temors que hi ha és que si no es contemplen com unes entitats diagnòstiques diferents, algunes de les associacions dedicades exclusivament a un trastorn autista —com la síndrome d’Asperger— puguin deixar de rebre determinades ajudes públiques.

 

1. Trastorn autista

A l’apartat anterior hem descrit les principals característiques i símptomes d’aquest trastorn centrant-nos en els signes més rellevants per tal de diagnosticar l’autisme «clàssic», tal com estableix el DSM-IV. Sovint, aquesta mena de casos es diagnostiquen quan es produeixen alteracions intel·lectuals i comunicacionals importants i no es reuneixen les condicions necessàries perquè hi hagi trastorn desintegratiu infantil o síndrome de Rett.

 

El primer cop que es va utilitzar el terme «autisme» va ser el 1943, un moment en què Leo Kanner, un conegut psiquiatre austríac, va fer una descripció d’11 nens que presentaven els signes comunicatius i socials que més tard es farien servir de criteris nuclears en aquesta classe de trastorns. Durant una quantitat d’anys molt important, es va utilitzar el concepte «autisme de Kanner» contraposant-lo al de «síndrome d’Asperger», que es caracteritzava per mostrar un rendiment intel·lectual elevat o normal.

 

 

2. Síndrome d’Asperger

Els individus que tenen un trastorn d’Asperger presenten signes habituals en l’espectre autista pel que fa a la restricció d’interessos i activitats i a la interacció a nivell social —com en les alteracions del llenguatge no verbal—, però no presenten alteracions qualitatives de la comunicació o, si ho fan, és en un grau molt baix.

 

D’aquesta manera, podem afirmar que la gent amb aquesta classe d’autisme no experimenta dificultats significatives en l’àmbit del desenvolupament del llenguatge, però que sí que els costa relacionar-se amb els demés d’una manera socialment acceptada. D’altra banda, a diferència del trastorn autista clàssic, les persones afectades per aquesta síndrome no presenten tampoc una manca d’interès pel seu entorn, dèficits a nivell intel·lectual ni dificultats d’autocontrol.

 

3. Síndrome de Rett

Es tracta d’una mena de trastorn de l’espectre autista molt singular. Està caracteritzada per un desenvolupament habitual a la primera etapa vital de la persona —com a mínim 5 mesos— que després deixa pas a un deteriorament de les habilitats motores i una desacceleració del creixement cranial. Això afecta les capacitats lingüístiques de l’afectat, les habilitats que li calen per caminar i, finalment, el seu interès social, que pot perdre’s per un temps o per sempre.

 

4. Trastorn desintegratiu infantil

Són casos concrets en què es produeix un desenvolupament normal i corrent durant un període de 2 anys pel que fa a l’àrea social-comunicativa i conductual però que, passat aquest període, a partir dels 3 anys de vida es produeix un deteriorament de les habilitats lingüístiques i adaptatives, de la capacitat motriu i/o de joc i, finalment, del control dels esfínters. Com a resultat d’aquest trastorn, es presenta un quadre que guarda moltes semblances amb el de l’autisme de Kanner.

 

5. Trastorn generalitzat del desenvolupament no especificat

El concepte del «trastorn generalitzat del desenvolupament», en el manual DSM-IV, es refereix als trastorns que s’entenen com a membres de la categoria «trastorns de l’espectre autista» dins del DSM-5. D’aquesta manera, podríem concebre aquests dos termes en gran mesura com a sinònims, encara que fa un temps es posava més èmfasi en el fet de mirar de diferenciar cadascuna d’aquestes síndromes.

 

Per això, la categoria de «trastorn generalitzat del desenvolupament no especificat» seria com un calaix de sastre que inclou tots aquells casos que no s’ajusten als criteris per entrar dins d’un dels quatre diagnòstics anteriors però que sí que és evident que formen part de l’espectre autista, com sol passar amb l’autisme atípic.

 

Alguns trastorns es manifesten al cap d'un temps d'haver nascut i després d'un desenvolupament que era normal | GTRES

 

Principals causes, factors de risc i hipòtesis

Durant els darrers anys, s’han dut a terme progressos notables en les investigacions al voltant de les possibles causes d’aquest trastorn. Ara bé, encara no es tenen clars els factors concrets que desencadenarien l’aparició dels símptomes característics d’aquestes alteracions.

 

Tot i això, se sap que la principal causa de l’autisme està relacionada amb la genètica. Més concretament, algunes investigacions que s’han dut a terme amb bessons han revelat que entre el 60% i el 90% de la variància total d’aquests casos es podria explicar a través de l’herència genètica. En un volum de casos força important, però, l’autisme està vinculat amb les mutacions que es produeixen en gens que no són hereditaris, és a dir, les mutacions espontànies o «de novo».

 

A més, també hi ha alguns factors prenatals i perinatals que tindrien una influència transcendental en l’aparició dels símptomes de l’autisme. D’aquesta manera, l’espectre autista s’ha arribat a relacionar amb determinades infeccions com la rubèola, amb el benestar i la salut de la mare al llarg de l’embaràs o amb el consum excessiu d’alcohol, d’àcid valproic i d’altres substàncies psicoactives.

 

Antigament, sovint s’explicava que l’autisme era una conseqüència dels patrons comunicatius inadequats dels pares amb els fills. Bruno Bettelheim i d’altres psicoanalistes promovien questes hipòtesis que no tenien cap mena de base i que culpabilitzaven els progenitors d’unes alteracions que avui sabem amb certesa que són genètiques i que no es poden controlar.

 

Per sort, aquestes hipòtesis han perdut força i cada cop són més poc freqüents entre els professionals que estan ben informats. Es podria traslladar també una afirmació semblant al cas del vincle fals i equivocat que s’hauria mirat d’establir entre les vacunes i l’autisme.

 

+ SERVEIS GRATIS DE CATALUNYA DIARI:  T'enviem també totalment gratis al teu mòbil (màxim 3 missatges al dia i et pots donar de baixa quan vulguis):

FES CLIC AQUÍ SI VOLS GRATIS: Notícies del cor,TV i famosos

Prova-ho, t'encantarà!  A més a més, és totalment gratis i et pots donar de baixa quan vulguis!

Si vols ser el primer en llegir les teves notícies prefereides de Catalunya Diari, ja et pots descarregar gratis la nostra APP per Android Fes clic aquí!

Comentaris