Catalunya Diari

Telegram : +34 629 74 76 77

E-Mail: info@catalunyadiari.cat

Què és la necrofília i com es tracta?

Descobreix les principals causes i implicacions d’aquest trastorn sexual
La necrofília és un tipus de parafília | escuelaeuropeacriminologia.com

 

Un dels trastorns sexuals que actualment causa més rebuig a nivell social és la necrofília, perquè molt poca gent pot arribar a comprendre que determinats individus sentin una atracció sexual pels cadàvers.

 

Més en concret, però, en què consisteix aquest trastorn? Com es pot detectar i tractar? Avui volem mirar de donar resposta a aquests interrogants. No obstant això, per arribar a copsar millor la dimensió de la necrofília i en què consisteix, hem de parlar abans de les parafílies, que és la categoria a la qual pertany el trastorn que ens ocupa.

 

Les parafílies i la necrofília

Es pot fer una divisió dels trastorns sexuals en 3 categories principals: les disfuncions sexuals, les parafílies i, finalment, els trastorns d’identitat sexual. La paraula «parafília», en concret, prové del grec. En aquest idioma, «para» vol dir «al costat de», i «filein» significa «estimar».

 

Concretament, podem dir que les parafílies són trastorns mentals en què hi ha fantasies sexuals recurrents i intenses, impulsos sexuals dirigits cap als nens o cap a persones que no volen cap relació sexual, o també dirigits cap a objectes o situacions concretes, com la humiliació pròpia o el patiment. Per aquesta raó, les parafílies com ara la necrofília tenen un efecte perjudicial per a la qualitat de vida d’un individu o de diversos. Entre les més conegudes, destaquen el voyeurisme, l’exhibicionisme, la pedofília i el fetitxisme.  

 

El Manual Diagnòstic i Estadístic dels Trastorns Mentals o DSM estableix que aquests impulsos o fantasies sexuals es produeixen all llarg d’un lapse temporal significatiu —com a mínim mig any— i que tenen interferències en el funcionament normal dels individus que els experimenten o en la satisfacció sexual que poden experimentar a l’hora d’establir relacions.

 

Trets distintius dels individus amb una parafília

Tot i que les parafílies sovint es veuen com unes actituds extremes i d’allò més estranyes, podem entendre-les més bé quan pensem en maneres d’actuar que, en situacions menys extremes, són força habituals. Un exemple seria el sèxting, que pot excitar algú concret. No obstant això, si una persona només aconsegueix excitar-se amb el sèxting, aleshores es tracta d’una parafília perquè la seva manera de satisfer els desitjos sexuals té efectes negatius per al seu benestar.

 

A grans trets, podríem resumir l’actitud dels individus amb parafília amb aquestes característiques:

 

  • La parafília implica un trastorn sexual del desig amb una durada mínima de mig any i, per això, ha d’haver tingut un manteniment al llarg del temps.
  • Implica una actitud que no està dins de la normalitat, dolor, excitació o fantasia.
  • Existeixen diverses classes de parafílies en què l’afectat té desitjos, fantasies o, fins i tot, té relacions no consentides amb determinades persones o amb objectes.
  • Els antiandrògens i la psicoteràpia poden ajudar les persones afectades amb aquest trastorn perquè puguin controlar aquesta actitud sexual que se surt de la normalitat.

 

La necrofília és un trastorn poc habitual

De totes les parafílies, la necrofília és una de les més mal vistes a nivell social, juntament amb la pedofília. Hi ha molt poca gent que pugui arribar a concebre algú mantenint sexe amb un cadàver. No obstant això, tot i ser un trastorn poc habitual, ens n’han arribat diversos casos al llarg de la història. Un de molt cèlebre i fosc va ser el de Carl Tanzler, un home que va arribar a desenterrar el cos d’una dona que havia estat pacient seva i de la qual estava enamorat amb l’objectiu de tenir-hi relacions sexuals.

 

Els individus necròfils senten excitació davant dels morts, de les fantasies sexuals que tenen amb aquests o del fet de poder posseir algun objecte del difunt per dur a terme jocs sexuals. Això fa que els individus que pateixen aquest trastorn se sentin apàtics amb el seu entorn i que centrin la seva existència en aquesta mena de comportaments.

Els necròfils tenen fantasies sexuals amb els morts i de vegades arriben a profanar tombes per dur-les a terme | CatalunyaDiari.cat

 

Pressió social contra aquesta alteració

Hi ha individus que pateixen aquesta mena de trastorn que han tingut alguna mena de relació amb l’individu mort i que volen continuar mantenint-hi sexe com una etapa més de la seva relació.

 

En algunes altres situacions, les persones necròfiles poden arribar a mantenir sexe amb múltiples víctimes. Un exemple d’això seria el cas de Kenneth Douglas, un home nord-americà que patia necrofília i que va mantenir relacions íntimes amb més de 100 dones mortes quan treballava en un dipòsit de cadàvers com a auxiliar. Douglas va poder orientar la seva existència perpetrant aquests actes, aconseguint no veure’s afectat per la censura social.

 

Ara bé, la necrofília no només té conseqüències personals o socials greus, sinó que també en té de legals: a molts països, el fet de profanar tombes, exhumar cadàvers i retenir-los comporta penes legals. Per aquesta raó, hi ha un gran nombre de necròfils que són detinguts i que tenen molts conflictes amb la justícia.

 

Com es pot tractar?

No hi ha una única tècnica possible per tractar la necrofília. Algunes de les tècniques per enfrontar-s’hi pertanyen a la teràpia cognitiva-conductual. El pilar bàsic per tractar aquestes persones és la psicoteràpia —tant a nivell de grup com individual— i de manera molt habitual s’inclou dins d’un tractament multimodal que podria implicar també el tractament amb hormones o fàrmacs i l’entrenament de les diverses habilitats socials.

 

Sovint, el trastorn mira de tractar-se amb drogues antiandrògenes com la ‘cyproterone acetate’ a Europa o la ‘medroxyprogesterone acetate’ als Estats Units. Es tracta d’un tractament dilatat en el temps perquè els patrons desviats a nivell de l’excitació sexual podrien tornar a aparèixer poc després que la testosterona tornés a adquirir un nivell normal.

 

A banda, pot resultar d’utilitat administrar ISRS —Inhibidors selectius de la recaptació de serotonina com la fluvoxamina o la fluoxetina.

 

El conegut cas de necrofília de Carl Tanzler

Un dels casos de necrofília més coneguts de tots els temps és el de Carl Tanzler. De manera sorprenent, aquest home va desenterrar el cadàver de la Maria Elena Milagro de Hoyos, la dona de qui estava enamorat, per mantenir-hi relacions íntimes.

 

A través de l’ajuda de cables i penjadors, Tanzler va enganxar els ossos de la difunta. A banda, va reemplaçar la carn podrida del cadàver per tela de seda que prèviament havia tractat amb guix blanc i cera, perquè estava en un estat de putrefacció avançada i d’aquesta manera podia conservar-lo millor durant un període de temps més llarg. Finalment, va col·locar-li ulls de vidre a les conques dels ulls.  

 

 

Referències bibliogràfiques:

  • Aggrawal, Anil (2008). Forensic and Medico-legal Aspects of Sexual Crimes and Unusual Sexual Practices. CRC Press. p. 296.
  • Masters, Brian (1985). Killing For Company. Arrow. ISBN 978-0099552611.
  • Aggrawal, Anil (2010). Necrophilia: Forensic and Medico-legal Aspects. CRC Press. p. 6–7. The primary source is Historiïs, Llibre V, 92.