rtc-config='{"urls": ["https://catalunyadiari.com/rtc_config?h=CANONICAL_URL&key=section_cd"]}'

Catalunya Diari

Telegram : +34 629 74 76 77

E-Mail: info@catalunyadiari.cat

VOTA A L'ENQUESTA

Quin partit triaràs el 28-A?

Recull de 10 mites teogònics fascinants

Les diferents cultures del món han intentat explicar els orígens de les seves divinitats per mitjà d'històries com aquestes
Recull de mites que parlen sobre l'origen dels déus | Artem Bali

 

A través de la mitologia, hi ha hagut un gran nombre de civilitzacions que s’han encarregat de mirar d’entendre com es va crear el món i per què es produeixen els fenòmens naturals, així com d'explicar el fet que existeixin éssers divins, tal com ha explicat 'Carácter Urbano'. Tot seguit, t'oferim un recull de diverses històries mitològiques i curiositats al voltant de temes com ara els atributs de les divinitats, la creació de les persones o la formació de la Via Làctia.  

 

 

CONTINGUT DE L'ARTICLE

1. Els principals mites teogònics

2. Recull de mites teogònics breus

 

Els mites teogònics més cèlebres i com s'originen 

No et perdis aquestes històries, que van des de la mitologia grega o la cosmogonia taoista fins a la cultura dels indis d’Amèrica del Nord, passant pels mites nòrdics: et fascinaran i et faran vibrar.

 

1. Els orígens de la Via Làctia

Els antics habitants de Grècia habitualment miraven el cel durant estones llargues i, com que eren uns apassionats de l’astronomia, la seva mitologia els ajudava a denominar les estrelles que identificaven. En aquest sentit, es va originar el mite que parla de com es va crear la Via Làctia, protagonitzat per la deessa Hera, dona del déu Zeus.

 

La història d’aquest mite de la cosmogonia dels grecs afirma que la deessa Hera, que sentia gelosia per culpa dels embolics amorosos de Zeus, va mirar de frustrar l’arribada al món de l’heroi Hèracles.

 

Hèracles era fruit de la unió entre Alcmena, filla del rei Electrió de Micenes, i Zeus. Després d’haver mantingut relacions amb el déu dels déus també en va tenir amb Amfitrió, el seu marit. D’aquesta manera, va acabar embarassada de tots dos: a les seves entranyes hi creixia Íficles, fill que havia concebut amb el seu marit Amfitrió, i Hèracles, fill que va concebre amb Zeus. Hera va enfadar-se d’allò més quan el déu Zeus va reconèixer que Hèracles, que encara era dins del ventre d’Alcmena, era el seu fill predilecte.

 

D'aquesta manera, Hera va mirar de frustrar que aquell semidéu nasqués. Ara bé, Hèracles va néixer i, quan tenia 6 mesos, Hera va enviar-li un parell de serps amb la intenció d'acabar amb ell, però el petit va ofegar-les i va demostrar que tenia una gran força. Tot i la seva força sobrenatural, Hèracles no era un déu, i únicament podria arribar a ser immortal si bevia llet dels pits de la deessa Hera.

 

El déu missatger Hermes va dur Hèracles on es trobava Hera, per tal que begués la llet dels seus pits. Mentre la deessa estava adormida, el petit Hèracles es va posar a mamar. Però quan Hera es va despertar i va veure que el fill de Zeus i Alcmena se li havia enganxat al pit, el va apartar de manera brusca. Ara bé, la llet d'Hera va continuar brotant i es va repartir per tot l'univers.

 

Una representació del déu Zeus | Francisco Ghisletti

 

2. El taoisme i els seus 8 genis

El taoisme és una de les religions que gaudeixen de més popularitat a la Xina. El seu panteó, en concret, l'integren els 8 genis, que a través de l'alquímia van poder assolir la immortalitat i van aconseguir diversos atributs que els fan ser déus.

 

El mestre de la resta d'immortals és Lu Dongbin, que també és el més savi de tots. Igualment, protegeix les persones malaltes i utilitza la seva espasa per fer fugir les desgràcies i els mals esperits. Lan Caihe, per la seva banda, és una divinitat hermafrodita, que no té un sexe concret, que protegeix els horticultors i els floristes i que es vesteix amb flors i canyes de bambú. 

 

A banda, He Xiangu és una divinitat femenina que es vincula amb la flor de lotus i amb la salut, tant mental com física; l'ancià Zhang Guo Lao confereix longevitat i saviesa; Han Xiangzi és l'encarregat de protegir els secrets al voltant de l'alquímia; i, amb un aspecte poc cuidat, Li Teguai ofereix protecció a les persones que requereixen ajuda i als individus més dèbils.

 

Finalment, en aquest panteó dels 8 immortals també hi podem trobar la divinitat Cao Guojiu, que és la representació del teatre —amb les tauletes de jade que té— i Zhongli Quan, dotat de la fascinant habilitat de fer reviure les persones mortes i de convertir en material preciós les simples pedres.

 

3. El mite del Minotaure

Es tracta d'un dels mites més coneguts de la mitologia grega. El Minotaure és l'antagonista de la història, una criatura mig humana mig toro que havia engendrat Pasífae, dona del rei Minos de Creta, amb un toro de color blanc que havia enviat el rei del mar Posidó. El Minotaure residia a l'interior d'un laberint on menjava carn d'éssers humans.

 

De fet, aquesta criatura era un càstig que el rei del mar havia enviat al rei Minos de Creta perquè havia ofès les divinitats. Minos sentia vergonya del Minotaure i, per això, l'havia confinat en aquell laberint i cada any li oferia 7 dones i 7 homes que eren un tribut d'Atenes, derrotada per Creta a la guerra.

 

Teseu, que era un hereu al tron d'Atenes molt valent, va decidir oferir-se voluntari per tal de penetrar a l'interior del laberint, lluitar contra el Minotaure i alliberar la ciutat d'Atenes d'un impost tan terrible. Un cop va haver arribat a Creta, Ariadna, que era filla de Minos, va quedar bojament enamorada de Teseu. Aleshores, va decidir donar-li un fil invisible que li havia fet arribar el constructor del laberint, anomenat Dèdal.

 

D'aquesta manera, quan Teseu hagués aconseguit derrotar el Minotaure, seria capaç de sortir d'aquell laberint i de tornar amb la seva estimada Ariadna. La història va anar així, i el final del mite va ser feliç.

 

4. Sleipnir i el seu naixement

Aquest mite nòrdic explica que la muralla d'Asgard, el lloc de residència de les divinitats, s'havia destruït i els déus havien quedat exposats a les invasions dels gegants. Aleshores, un constructor va dir que podria construir un mur molt sòlid i robust en un termini de 16 mesos. A canvi, demanava que li concedissin la Lluna, el Sol i la deessa Freia.

 

Tot i que les divinitats nòrdiques es van enfadar molt en veure aquest atreviment, el gran entabanador Loki va dir als déus que podrien imposar-li la condició d'erigir el mur en un període més curt, de només 6 mesos. Les divinitats van accedir a oferir aquest tracte, i el constructor feia servir el seu cavall anomenat Svadilfari per transportar les pedres, amb una rapidesa fascinant. Quan ja quedava molt poc perquè el termini acabés, gairebé havien acabat de construir el mur.

 

Els déus nòrdics estaven espaordits. No tenien gens de ganes d'entregar al constructor la bonica Freia, i encara menys de donar-li el Sol i la Lluna. Per això, van voler demanar ajuda a Loki, que els va oferir una solució: el constructor seria incapaç d'acabar el mur sense el seu cavall. Aleshores, Loki es va posar una disfressa d'euga i va endur-se ben lluny el cavall. Quan es va adonar de l'engany, el constructor va enfadar-se molt. De fet, es va enfadar tant que li va caure la disfressa que duia posada: es tractava d'un gegant.

 

En aquell moment, el déu Thor va propinar-li un cop al cap amb el seu martell, i Loki va tornar entre els déus com una euga embarassada que va parir el cavall Sleipnir, de 8 potes. Loki va donar-li el cavall a Odin i li va dir que el duria per l'aire, pel mar i per la terra amb una velocitat incomparable.

 

Alguns mites nòrdics volen explicar com es van originar les seves divinitats | Pierre Bouillot

 

5. Un mite que prové dels indis d'Amèrica del Nord 

Un grup d'indis d'Amèrica del Nord que tornaven a casa seva i tenien molta gana van decidir dispersar-se per tal d'aconseguir menjar. N'hi va haver un que va posar-se a escoltar el terra i va pensar que s'acostava un grup de búfals. Tot el grup va preparar-se per l'atac, amb el seu líder al capdavant. Ara bé, va resultar que no se'ls estaven acostant búfals, sinó una serp de dimensions gegantines.

 

Entre tots, la van matar i, després, la van cuinar per menjar-se-la. Els indis van coincidir en el fet que tenia una carn molt gustosa, molt més que la dels búfals i, menys un nen que era amb ells, tots van menjar de bon grat. Durant la nit, però, el cap dels indis es va despertar i va quedar totalment trasbalsat: els altres membres de la tribu s'havien transformat en serps.

 

Fins i tot, ell mateix s'estava convertint en serp. Els indis es van situar al voltant del nen, però no se'l van cruspir, sinó que li van oferir tots els amulets que tenien i van demanar-li que els situés al capdamunt d'una muntanya, a sota de diversos arbres.

 

El menut va tornar al poblat d'on eren originaris, i va transmetre el missatge següent: els guerrers transformats en serp hi anirien a l'estiu per visitar les seves famílies. Ho van fer així i, després, a l'hivern, van desaparèixer de manera definitiva amb les seves ocupacions i els seus cavalls.

 

6. L'enfrontament de Seth i Horus 

Els egipcis expliquen que, abans que traspassés, Osiris havia estat un rei molt popular i mític, creador de la nació egípcia, que havia governat amb bondat i saviesa. Mentre havia regnat, s'havia dedicat a visitar diversos territoris i a instruir els camperols per tal que conreessin les terres, cosa que va fer que guanyés adeptes per tot arreu. Ara bé, el seu germà Seth, que estava gelós d'ell, va decidir ocupar el tron quan Osiris estava viatjant.

 

El mite afirma que, en un combat per aconseguir el poder a Egipte, Seth va matar Osiris i, posteriorment, el va tallar en diverses parts, que va repartir per tota la nació. La divinitat Isis va recollir aquestes parts i les va ajuntar, per tal d'embalsamar-lo i fer que tornés a viure. D'aquesta manera, Horus va quedar engendrat, i tenia la missió de venjar-se de la mort del seu progenitor amb l'ajuda de la divinitat Ra.

 

En el moment en què ja estava a punt, el seu pare va ajudar-lo a agrupar un exèrcit i, convertit en gegant per tal de protegir els vaixells d'una gran tempesta que li havia fet arribar Seth, va matar-lo amb l'ajuda d'un arpó, que li va disparar contra la boca. En el moment de la lluita, Seth havia esdevingut un hipopòtam.

 

Els millors mites teogònics breus

Hi ha alguns mites teogònics breus que, en un paràgraf o dos, s'encarreguen d'explicar històries fascinants al voltant dels orígens de les divinitats o de les seves accions a nivell de la natura i de la humanitat. Tot seguit, hem fet un recull d'alguns mites d'origen asteca, hinduista, grec i mesopotàmic.

 

7. El déu Ometéotl, una divinitat que va autocrear-se

La mitologia dels asteques explica que la divinitat Ometéotl va crear-se a ella mateixa per tal de donar lloc a la resta de coses. Prové d'una barreja de mort i vida, d'ordre i caos, de negre i blanc, i de diversos conceptes contraposats que fan que sigui capaç de destruir i també de crear. Aquest déu, que constitueix la màxima representació de l'equilibri, és l'únic que no té participació en les qüestions de les persones.

 

8. Brahma i la història sobre la immortalitat humana

Els hindús, a través de la seva mitologia, expliquen que, en un primer moment, les persones eren immortals. Ara bé, Brahma va prendre'ls aquest do a causa de la mala actitud que tenien. Va fer una reunió amb algunes altres divinitats per tal de determinar el millor indret per amagar-hi la immortalitat. Després de rumiar-hi força, se li va acudir una bona pensada: l'amagaria allà on les persones no l'anessin a cercar mai, dins seu. 

 

A partir d'aquell moment, les persones viuen sense saber que duen la immortalitat a dins.

 

Els millors mites teogònics breus | Dominik Vanyi

 

9. La Fortuna i els seus orígens

La Fortuna era una deessa filla del déu Zeus, a qui Mercuri havia entrenat per tal que fos capaç de córrer més que qualsevol altre ésser. Zeus li havia confiat una tasca: que cada matinada anés per la Terra buscant els fruits de la immortalitat que prenien les divinitats, abans que quedessin destruïts a causa dels rajos de sol que donaven pas a l'inici del dia.

 

En el moment en què alguna persona topava amb ella, les divinitats tenien por de perdre els seus aliments. Per això, concedien un desig a aquella persona a canvi que la deixés marxar. Així s'expliquen els orígens de la Fortuna.

 

10. El mite mesopotàmic al voltant de l'origen del món 

El naixement de la civilització dels mesopotàmics es va produir al voltant del riu, un indret que va ajudar-los a sobreviure i que sempre va ser una referència clau per a ells. Per aquest motiu, creien que el caos era, en realitat, un gran oceà, de dimensions immenses, i que el món es va crear gràcies a la unió de 2 rius diferents: els déus Apsu i Tiamat, l'aigua salada i l'aigua dolça. A través de la unió d'aquestes dues divinitats, van aparèixer els primers déus.