La paraula "DANA" ha estat reconeguda com la paraula de l'any 2024 per la FundéuRAE. Un reflex de l'impacte que aquest terme meteorològic ha tingut en l'àmbit social i mediàtic aquest any. Especialment després dels tràgics esdeveniments del 29 d'octubre a Espanya, on les riuades i inundacions van afectar greument València.
Roberto Brasero, reconegut meteoròleg, ha aprofitat aquesta oportunitat per aclarir alguns punts clau sobre el concepte i evitar confusions.
Què és una DANA?
Roberto Brasero va recordar que DANA és un acrònim que significa Depressió Aïllada en Nivells Alts, un terme tècnic adoptat fa anys per l'Agència Estatal de Meteorologia (AEMET). Descriu una bossa d'aire fred en les capes altes de l'atmosfera que se separa de la circulació general, generant inestabilitat atmosfèrica.
La dana és un dels ingredients de les anomenades gotes fredes, juntament amb altres factors com el vent de llevant o l'orografia de la zona. La intenció de l'AEMET en introduir aquest terme, explica Roberto Brasero, era substituir el concepte de 'gota freda'. Aquest era més popular però menys precís des d'un punt de vista científic.
No totes les dana són iguals: que pot passar amb les següents
El meteoròleg va subratllar que una dana no sempre es tradueix en pluges torrencials o riuades devastadores com les de València. De fet, moltes danas no tenen conseqüències significatives.
"El terme que va venir per substituir el de gota freda ha passat ara a l'àmbit social", explica Roberto Brasero. Assegura que correm el risc de creure que una DANA sempre és sinònim de catàstrofe, la qual cosa no és certa.
Roberto Brasero va insistir que l'impacte d'una dana depèn de múltiples factors, com la regió on es produeixi, les alertes activades a temps o les condicions meteorològiques addicionals. No cal alarmar-se cada vegada que parlem de danas, encara que sí que és important estar atents, ja que solen associar-se a pluges fortes o tempestes, però no necessàriament a esdeveniments extrems.
Una paraula que transcendeix l'àmbit tècnic
L'elecció de "DANA" com a paraula de l'any reflecteix com un terme estrictament meteorològic ha transcendit al llenguatge quotidià. Una cosa que Roberto Brasero considera una arma de doble tall. Mentre que permet una major precisió científica, també pot generar alarmisme innecessari si no es comprèn el seu veritable significat.
Amb les danas, el més important és interpretar bé les alertes meteorològiques i actuar amb precaució, però sense espantar-nos massa, assegura Brasero. I és que, "no totes les danas són destructives, ni tenen les mateixes conseqüències," va concloure.
La incorporació de "DANA" al vocabulari social mostra la creixent consciència sobre els fenòmens meteorològics extrems, però també ressalta la importància de comprendre'ls correctament.