rtc-config='{"urls": ["https://catalunyadiari.com/rtc_config?h=CANONICAL_URL&key=section_cd"]}'

Catalunya Diari

Telegram : +34 629 74 76 77

E-Mail: info@catalunyadiari.cat

SORTEIG:

🥑 Guanya un completíssim lot de productes ECO BonPreu! És molt fàcil!

La salut: definició, àmbits científics i condicionants

Examinem les nocions clau per descobrir en què consisteix exactament aquest concepte
L'OMS contempla la salut com un benestar social, mental i físic | Emma Simpson

 

Definicions i perspectives sobre la salut

El diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans defineix la salut com un «estat de l’organisme lliure de malalties, que exerceix normalment totes les seves funcions». Enteses com les funcions vitals que estableix la biologia, aquestes funcions inclouen la interacció amb altres éssers vius, la nutrició i també la reproducció.

 

El 1948, l’OMS —sigles per Organització Mundial de la Salut— va establir que la salut és «un estat de complet benestar físic, mental i social, i no la mera absència de malaltia o discapacitat». En aquesta definició, el concepte de «salut» no comprèn únicament la falta de malalties físiques, sinó que també engloba tots aquells factors tant socials com psicològics que redueixen les possibilitats per al nostre cos de patir algun problema.

 

Més recentment, algunes definicions alternatives subratllen que la salut, a banda de ser un estat, també constitueix un recurs que contribueix a satisfer les necessitats que tenim i a arribar a les nostres metes, o sigui, a assolir el benestar. Aquesta òptica també remarca que la salut no s’ha de concebre com un concepte aïllat, sinó que és quelcom que té una dependència subjecta a la interacció dels individus o dels grups amb el seu entorn.

 

 

La salut i la malaltia: conceptes

No resulta gens fàcil establir en quin punt s’acaba la salut i en quin comença la malaltia. Un exemple d’això seria que quan ens trobem amb individus amb molt de risc de patir un problema de salut concret, sovint la prevenció queda solapada amb el tractament.

 

El concepte de «malaltia» inclou normalment les lesions i les malalties pròpiament dites —o sigui, els processos que modifiquen la manera que tenen de funcionar algunes parts del nostre cos. Es pot considerar que és una malaltia tota aquella condició que causi malestar, dolor o que pugui provocar la mort.

 

De manera habitual, es conceptualitza la malaltia i la salut dins d’un únic continu. Aquesta visió entén que la salut absoluta correspon a un extrem, i que en l’altre hi hauria la mort prematura. Segons l’estat físic i mental que tinguem, qualsevol ésser humà es trobaria en un punt concret d’aquest continu en cada instant vital.

 

Model biomèdic i model biopsicosocial

A més d’anar-se transformant substancialment al llarg dels segles, el concepte de la salut avui continua en disputa. Un dels punts més polèmics consisteix en unir o separar la salut física i la salut mental. De fet, aquest debat troba els seus orígens molt enrere, quan es parlava de la distinció arcaica entre el cos i l’ànima.

 

Des de mitjan segle XX, el model biomèdic ha sigut el dominant en el món de la medicina. Els professionals de la salut que treballen seguint aquest model estan centrats únicament en modificar els factors biològics per possibilitar la prevenció i el tractament de la malaltia. La perspectiva biomèdica s’identifica amb la concepció que estableix la salut com una manca de malaltia.

A banda del biomèdic, també existeix el model biopsicosocial. A diferència del que acabem d’explicar, el biopsicosocial comprèn la salut com un concepte global que estaria condicionat per la biologia però també pels factors socials i psicològics. No concep la salut mental i la física com dues coses separades, sinó que el model biopsicosocial contempla la salut com un tot, i l’organisme i la ment com dos aspectes indistingibles.

 

Cadascun d’aquests models disposa de punts forts i febles. A grans trets, podríem afirmar que el model biomèdic resulta menys inclusiu i ampli que el biopsicosocial, però que la definició de la salut que fa aquest últim pot resultar vaga i complicada d’aplicar.

 

Salut física i salut mental: diferències

De manera general, quan ens referim a la salut física parlem del funcionament correcte de l’organisme, mentre que la salut mental implica benestar psicològic i, per això mateix, engloba la interacció adequada amb el context social. Tal com hem pogut veure, però, des d’una perspectiva conceptual establir una diferència entre cos i ment resulta problemàtic i simplista.

 

Tant la salut mental com la física estan molt vinculades. A banda d’haver-hi patologies físiques que estan provocades per factors psicològics —i a l’inrevés—, quan una de les dues saluts no és bona poden aparèixer problemes en l’altra més fàcilment, sobretot pel que fa a les malalties cròniques.

 

Per tant, les persones que tenen una malaltia física crònica poden patir trastorns mentals més fàcilment. Com a exemple d’això, podem esmentar el cas de les persones amb demència: sovint pateixen depressions. A més, patir un trastorn psicològic —especialment en el cas dels més greus— també contribueix a augmentar el risc d’aparició de les malalties físiques.

La salut mental i la salut física estan altament relacionades | Cedida

 

Ciències de la salut: definició

Les ciències de la salut són una sèrie de disciplines centrades en el tractament i la prevenció de les malalties i en la promoció de la salut i el benestar, a nivell mental i físic. Cal remarcar que el seu àmbit d’actuació comprèn també l’adquisició dels coneixements tècnics mitjançant la investigació i, posteriorment, la seva aplicació.

 

Entre altres, les ciències de la salut engloben moltes disciplines: la farmàcia, la infermeria, la psicologia, la medicina, l’optometria, la fisioteràpia, la veterinària i les ciències de la nutrició.

 

Condicionants de la salut

Tal com hem vist, els factors psicològics, socials i biològics intervenen en la salut. Per això, les variables específiques que la determinen són molt extenses. Tot seguit, expliquem quins són els factors que l’OMS veu que tenen més rellevància.

 

1. La genètica

Els nostres progenitors ens lleguen uns trets biològics que poden incloure la predisposició a patir determinats trastorns mentals i físics. Hi ha moltes alteracions amb un component genètic essencial, com ara la malaltia de Parkinson, la diabetis, el trastorn bipolar o l’esquizofrènia.

 

2. L’entorn físic

Per a la salut, les condicions de vida són molt rellevants. Un exemple d’això seria el gran augment de l’esperança de vida que s’ha produït al món durant el darrer segle, que pot vincular-se, entre altres, amb les millores en les cures mèdiques, la nutrició i la higiene. Tots aquests factors estan altament vinculats amb l’entorn físic pel qual ens movem.

 

Així mateix, però, actualment hi ha alguns altres aspectes contextuals que afecten negativament la nostra salut. El progrés tecnològic i científic no només ha contribuït al fet que es produeixi una millora de les condicions de vida de la gent, sinó que també ha permès que fos més senzill seguir uns hàbits de consum i nutrició poc saludables, ha incrementat els nivells de contaminació del planeta i ha fet que es pateixi més estrès, un factor que afecta globalment i negativament el nostre cos.

 

3. El nivell socioeconòmic

La desigualtat social i econòmica té una gran repercussió per a la salut dels humans. No només origina diferències palpables en l’accés a la salut i en la qualitat dels serveis sanitaris que es reben sinó que, a banda, la gent amb un nivell socioeconòmic alt gaudeix de més esperança de vida.

 

4. Els serveis de salut

Es tracta d’un factor vinculat amb dos dels que hem esmentat: el nivell socioeconòmic i l’entorn físic. El fet de poder accedir fàcilment als serveis sanitaris i de poder gaudir d’uns serveis de qualitat contribuirà a fer que puguem tractar i prevenir de manera més eficient les patologies que patim.

L'accés i la qualitat dels serveis sanitaris influirà enormement en la nostra salut | Que.és

 

5. El sexe i el gènere

Tant el sexe com el gènere afecten la nostra salut de maneres diferents i tenen una influència important en la predisposició del nostre organisme a l’hora de patir determinades malalties. Per il·lustrar aquesta afirmació, podem fixar-nos en el cas dels trastorns cardiovasculars —més freqüents en els homes— i en els de depressió i d’osteoporosis —més habituals entre les dones.

 

Aquestes diferències en la freqüència de les malalties segons el sexe i el gènere poden causar problemes perquè fan que apareguin estereotips més fàcilment, com en el cas dels trastorns cardíacs: molta gent els considera «malalties d’homes», tot i que també siguin molt freqüents entre les dones.

 

6. Les xarxes de suport social

El fet d’integrar una comunitat i d’establir relacions socials sanes millora el benestar i la salut de les persones. Interactuar de manera positiva amb la gent del nostre entorn incrementa el benestar psicològic i té una repercussió indirecta en la salut física. Per entendre-ho millor podem veure com, per exemple, segurament anirem al metge si la gent que ens estimem ens anima a fer-ho.

 

7. El nivell educatiu

Tot sembla indicar que un nivell educatiu baix pot traduir-se en més riscos per a la salut, i que els individus que tenen un nivell educatiu alt no són tan vulnerables a l’estrès de manera global encara que —per suposat— hi ha moltes diferències entre persones a nivell individual.

 

Clica aquí per rebre les últimes notícies d'actualitat. Gratis al teu mòbil!

🥑 Un completíssim lot de productes ECO BonPreu pot ser teu fent clic aquí. Participa ara!

Comentaris